El consumidor sacrifica la moda i les vendes cauen per quart mes

El juny abans que la pandèmia desencadenés la tempesta, l’Associació Nacional de Moda Retail (Acotex) va difondre un balanç del primer semestre del 2019 en què les protagonistes eren unes primeres rebaixes d’estiu que no havien anat tan bé com s’esperava en un primer moment. Ho atribuïen, però, a una primavera que havia sigut de molta activitat. Poc esperaven, un any després, estar parlant d’una caiguda de vendes de gairebé un 40%, o d’una caiguda propera al 30%, passats 12 mesos més. Menys esperaven que el conat de remuntada que es va veure el 2022 (i 2023, tot i que amb menys intensitat) durés tan poc. La inflació ho ha arrasat tot i ha fet que el primer gran examen de situació de l’any torni a venir amb notícies negatives.

El baròmetre mensual que publica aquesta associació reflecteix una primera meitat de 2024 amb més caigudes que pujades, de manera que, en conjunt, les vendes de roba, calçat, complements i tèxtil en general han caigut un 2,1% entre gener i juny. "El client té menys renda disponible i el tèxtil ha passat a segon pla quant a prioritats de consum: abans hi ha la restauració", analitzen des d’Acotex, des d’on també sumen com a factor que "la incertesa econòmica i política sempre afecta negativament el consum".

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmen aquesta tendència. L’índex de comerç a la menuda (ICM) reflecteix quatre mesos consecutius de caiguda de vendes al grup d’establiments que comercien amb tèxtil, peces de vestir i calçat. Al juny en concret, es van enfonsar un 6,3%. En canvi, els negocis que es dediquen a l’alimentació tot aquest període han venut més que abans (un 3% més, al juny, per fer servir el mateix exemple) i les ferreteries o aquells comerços que es dediquen a l’electrònica, els electrodomèstics, la il·luminació, amb prou feines han ensumat dos descensos. El del juny, d’un 1,8%.

El professor d’IESE José Luis Nueno hi veu diverses explicacions. La primera, el fenomen Shein, que, segons les seves dades, ha passat de facturar 674 milions d’euros a Espanya el 2022 a fregar els 900 milions d’euros el 2023. "El que es compra, es compra en cadenes barates", apunta aquest docent expert en direcció comercial i titular de la Càtedra Intent HQ de Canvis en el Comportament del Consumidor. A això també s’hi afegeix el component de l’estil i les modes. "El tipus de peça que es porta és amb menys tela. No en pots demanar els mateixos diners i això és un descompte automàtic que es fa el consumidor", apunta.

Un període d’incertesa

I després hi ha el context, és clar. Aquests anys, entre que es va desencadenar la pandèmia de covid i s’ha disparat la inflació, Nueno ha constatat que el consumidor ha continuat gastant en determinades àrees que ha passat a considerar bàsiques: viatges (barats), restauració (no sense certa picardia a l’elegir on i com) i, també, roba. "El que està passant ara és un halo d’això: si l’any passat ja vas gastar en roba, aquest any no has de reposar tant, no tens la mateixa ànsia de renovar l’armari, així que serà una despesa molt més pendular en el cas dels que tenen per gastar i una despesa més de necessitat i orientada al producte barat entre aquells que no tenen per gastar", opina l’expert.

Notícies relacionades

Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers

Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes

"Tot apunta al mateix lloc: és un període d’incertesa i, en moments així, la gent té tendència a viure més al dia i a estalviar", aprofundeix, per la seva banda, el director del màster en Màrqueting i Direcció Comercial en EAE Business School i conseller delegat a Devoluiva, Alex Alegret. La lectura d’aquest professor és que davant un públic amb una capacitat de despesa cada vegada més minvat (especialment el més jove), una inclinació creixent al low cost (un mercat dominat pels operadors estrangers i el canal online) i un entorn en què arriben missatges pessimistes de tot arreu, el més lògic és que el comerç detecti certa congelació de la despesa.

"Quan els diners que tinc són els que són, arriben fins on arriben", resumeix Alegret, que pensa especialment en el 28% de menors de 25 anys a l’atur, els sous de la proporció que sí que treballa o el que han de destinar a vivenda aquells que es poden emancipar. "Això lliga amb el fet, si t’hi fixes, que les quotes d’estalvi de les famílies són més altes que mai", diu el docent, que veu en aquests matalassos preventius, diners que no acaben al mercat. "Quan la gent estalvia més i gasta menys vol dir que té por", conclou.