L’elevat cost de la IA i la falta d’un model clar inquieten els inversors

Silicon Valley somia que aquesta tecnologia es converteixi en la revolució que ni el metavers ni les criptomonedes van aconseguir ser. És per aquesta raó que la indústria invertirà fins a un bilió de dòlars en IA generativa en els pròxims cinc anys, segons les previsions de Goldman Sachs. Tanmateix, el colossal desplegament de diners de les empreses del sector no s’està traduint en uns beneficis més elevats, una falta de resultats que està disparant el nerviosisme en uns cercles financers ja inquiets pel temor d’una recessió. Aquest temor ha fet que les companyies que més han capitalitzat el frenesí tecnològic amb un creixement històric en borsa es vegin ara dràsticament corregides.

Números vermells

L’últim mes, les accions de Google han caigut un 11,47%; les de Microsoft, un 10,13%; les d’Amazon, un 13,43%, i les d’Apple, un 5%. Els números vermells també han marcat els índexs dels grans fabricants de microxips, columna vertebral indispensable per a la IA: Nvidia ha retrocedit un 14,74%; TSMC, un 9,62%; Intel, un 43,19%, i Arm, un 34,02%.

La febre de la IA no s’entén sense el llançament de ChatGPT a finals del 2022. En tan sols dos mesos, el xatbot va sumar 100 milions d’usuaris i va convertir OpenAI en un dels negocis que més ràpid han crescut en la història. Microsoft va ser el més llest de la classe: va invertir 10.000 milions de dòlars en la start-up i va començar a integrar la seva IA en els seus productes i serveis. El moviment va convertir l’empresa en la més valuosa del món i va agafar per sorpresa Google, que va seguir els mateixos passos que el seu rival per no perdre el tren.

La carrera comercial entre els dos gegants va disparar l’interès en la IA generativa i va convèncer el món que era la tecnologia destinada a marcar el futur. Seduïts, altres colossos com Meta, Amazon i la xinesa Tencent també van accelerar les seves apostes, arrossegant el mercat a una febre inversionista. Només el 2023, la inversió privada global en aquest camp es va disparar fins a superar els 25.000 milions de dòlars, segons l’informe anual de la Universitat de Stanford. Actualment, hi ha més de 200 empreses emergents d’IA arreu del món amb una valoració de 1.000 milions o més i el capital continua fluint.

Al seu torn, aquest frenesí ha retroalimentat les prediccions més optimistes, com la de la consultora PwC, que ha assenyalat que l’augment de la productivitat laboral propiciat per la IA podria afegir gairebé 16 bilions de dòlars a l’economia mundial el 2030. La creença en què els pioners d’avui es veuran recompensats amb escreix demà explica que –com va confessar el director general de Google, Sundar Pichai– "el risc de no invertir prou és molt més gran que el risc d’invertir massa". L’exaltació de les promeses màgiques de la IA està xocant amb una realitat més decebedora. Els models de llenguatge en els quals es basen eines com ChatGPT, Google Gemini i Microsoft Copilot generen de manera recurrent respostes inexactes, esbiaixades o directament falses, unes "al·lucinacions" que, com adverteix l’últim estudi de l’Oxford Internet Institute, "suposen un risc únic per a la ciència, l’educació, la democràcia i la societat". Això s’ha traduït en una creixent desconfiança i en un ús encara escàs entre el gran públic, segons una recent enquesta a sis països. A Espanya, indica l’OCU, només un 11% les utilitza i un 24% desconfia de les seves respostes.

Tot i que cada vegada més empreses estan adoptant sistemes d’IA generativa, encara no sembla clar que això es tradueixi en més eficiència laboral.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un problema de números

El sector té un important problema econòmic: la IA és extraordinàriament cara, tant de construir com d’executar. Des del 2016, la factura d’entrenar els sistemes d’IA s’ha duplicat cada nou mesos fins a arribar a nivells sense precedents, segons l’anàlisi més exhaustiva fins ara. Es calcula que OpenAI va destinar 78 milions de dòlars a entrenar el model GPT-4, mentre que Google hauria destinat 191 milions a Gemini Ultra. L’any passat, un estudi va apuntar que a OpenAI li costava 700.000 dòlars al dia mantenir el ChatGPT operatiu. A això també cal sumar-li el creixent cost destinat a l’equip humà, un perfil escàs que cada vegada està més demandat.