La moda ‘low cost’ creix un 21% tot i l’impacte ambiental

En concret, segons dades de Kantar, el conjunt d’operadors low cost format per Primark, Lefties, Kiabi, Shein, Zeeman i Pepco ha guanyat gairebé tres milions de compradors des de la pandèmia, a Espanya. El 2019 comptaven amb un públic estable de 13,3 milions de persones i, el 2023, aquest volum va créixer fins a depassar els 16 milions de compradors. És a dir, un 21% més. També ho ha fet, conseqüentment, la seva quota de mercat: estava per sota del 13%, l’any abans que la covid inaugurés la sèrie d’alteracions econòmiques que continuen castigant la butxaca del consumidor, mentre que avui ja escala per sobre del 20%. Només el 2023, el volum de despesa que acumulen les cadenes de roba de baix cost ha augmentat en 16 punts percentuals, una mica més, fins i tot, que el salt que es va fer entre el 2021 i el 2022.

La radiografia financera d’aquestes companyies també confirma la tendència. Primark va incrementar un 14% les seves vendes a Espanya l’any passat (gairebé 1.500 milions d’euros). Lefties les va portar dels 367 als 500 milions d’euros, un 36% més, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil. I Kiabi creix fins als 200 milions d’euros, un 3,5% més que sembla discret però que supera en dos punts el creixement de la cadena francesa a nivell global. Shein no desglossa el seu volum d’ingressos a Espanya, ni el que factura a nivell global, però sí que ha fet públic que els seus beneficis es van duplicar d’un any a l’altre arreu del món i el que és evident és que el mercat espanyol no és, ni de bon tros, aliè al seu boom.

El curiós és que això passi just quan els dictats mediambientals es difonen amb més força i s’escolten, en principi, amb més atenció. Fa anys que Greenpeace alerta que la indústria tèxtil genera el 10% de les emissions mundials de gasos amb efecte hivernacle i que el que anomenen fast fashion [la tendència de comprar, utilitzar, rebutjar i tornar a comprar] agreuja aquesta situació. Que gran part d’aquesta roba acaba en abocadors i incineradores que contaminen l’aire i les aigües subterrànies, o, en el pitjor dels casos, en paratges naturals com el desert d’Atacama, a Xile, o Accra, a Ghana.

"Hi ha conscienciació sobre la sostenibilitat, una altra cosa és que aquesta conscienciació s’acabi traduint en com comprem", introdueix López, que concedeix que la febre per anar a l’última moda o la necessitat de renovar l’armari cada temporada no és especialment alta a Espanya (fet que va a favor de la reutilització i reaprofitament de peces), però remarca que hi ha moltes contradiccions. "Malgrat que el 65% dels consumidors diuen que no els és indiferent l’efecte de l’empremta de carboni, només el 25% ho té en compte a l’hora d’escollir un producte", apunta la directiva de Kantar Worldpanel.

"No deixa de ser una manifestació de la distància entre el discurs i les pràctiques", reflexiona el catedràtic d’antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l’estudi de les cultures juvenils, Carles Feixa i Pàmpols. Amb l’informe anual de Joventut Espanya a la mà, aquest docent assegura que l’ansietat climàtica és un terme cada vegada més recurrent entre aquesta població, però que el consum és un element central en la seva vida. "El discurs sobre l’evolució cap a una actitud més sostenible i ambiental ha calat i és hegemònic, però aplicar això a les pràctiques quotidianes és un pas que requereix un canvi en els hàbits i mesures estructurals", apunta Feixa i Pàmpols.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Desigualtat salarial

Pensa, per exemple, en la desigualtat salarial i de poder adquisitiu, que cada cop és més acusada, i que posa traves a l’intentar buscar roba, calçat o complements de més qualitat. De fet, les dades de Kantar indiquen que més d’una tercera part de la població considera que les marques que treballen amb materials reciclats o reciclables són més cares de l’habitual. També hi ha deures per a les empreses, a qui Feixa i Pàmpols anima a assumir pràctiques més sostenibles. "Han d’educar en un consum més sostenible de cara al futur, perquè altrament cremaran els seus beneficis", diu el catedràtic. López afegeix l’obligació de ser més "transparents" i "clares" si adopten aquest tipus de mesures, perquè un de cada cinc d’aquests consumidors estan convençuts que els reclams de sostenibilitat són només estratègia per atraure més compradors i poder vendre a un preu més alt. En resum: el client reclama més informació, més transparència i menor preu.