El turisme empeny l’economia a un creixement de prop del 3%

En tot cas, el fet és que les revisions a l’alça dels pronòstics han sigut constants al llarg dels últims mesos. I, en aquest context, la del Govern, que l’ha situat en el 2,4% per a aquest any, fins i tot es poden quedar curtes. De fet, el Consell General d’Economistes a través del seu observatori financer, un dels organismes que ha fet la seva revisió més recent, l’ha situat ja en el 2,9%, pràcticament en el 3%.

Després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) comuniqués l’avançament sobre el creixement en el segon trimestre de l’exercici actual, amb una alça del 0,8%, que eleva el ritme d’augment interanual fins al 2,9%, igual a la del període gener-març, s’han desencadenat les previsions optimistes.

Sector serveis

Respecte al trimestre actual, els economistes esperen un creixement similar al dels dos anteriors gràcies fonamentalment al sector serveis per l’empenta del turisme, la campanya d’estiu del qual s’espera que s’allargui fins a l’octubre. I és que aquesta activitat, que suposa ja al voltant del 13% del PIB, està vivint un nou exercici de rècord, alhora que s’instal·la una certa desestacionalització, de manera que el seu impacte es prolonga durant més mesos de l’any.

I tot això coincideix a més amb l’auge de moviments contra el turisme massiu en un exercici en el qual s’apunta cap als 100 milions de visitants. En la primera meitat de l’any, l’ascens de visitants continua imparable. Això ha obert el debat sobre un turisme sostenible.

Quant a les previsions econòmiques, una mica més moderades, però també per sobre de les estimacions de l’Executiu, s’ubica la previsió del think tank d’investigació econòmica i social Funcas, amb el 2,5%, així com la Cambra d’Espanya, que gairebé iguala la previsió del Govern del 2,4% per a l’exercici actual, després de revisar a l’alça el que havia calculat al maig a causa de "la fortalesa que està demostrant l’economia espanyola el primer semestre de l’any".

El protagonisme del turisme és evident. Les comunitats amb més pes d’aquest sector són entre les que més creixen. Andalusia i les Balears, amb una alça intertrimestral entre abril-juny de l’1,1% i Catalunya i les Canàries, amb el 0,9%, se situen per sobre de la mitjana nacional (0,8%). I en termes interanuals, les Canàries i Andalusia arriben al 3,2%, Múrcia, el 3,1% i Catalunya, la Comunitat de Madrid, Astúries i Castella i Lleó, el 3%, per sobre de la mitjana nacional (2,9%) segons el seguiment que fa de l’activitat territorial l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

A curt termini amb prou feines s’entreveuen ombres en l’horitzó de l’economia espanyola. El problema és més aviat de fons, segons apuntent els experts. I té a veure amb l’estancament de la productivitat que, a la llarga, és la que proporciona prosperitat.

Notícies relacionades

Els cotxes elèctrics han arribat per quedar-se

El ‘boom’ d’Mbappé i Yamal atia la venda de roba falsa

Segons una anàlisi de BBVA Research, Espanya acumula un retrocés del nivell de productivitat total dels factors (PTF ) –principal indicador d’eficiència conjunta dels factors de producció per generar valor afegit– del 7,3% entre 2000 i 2022. L’evolució contrasta amb els avenços de països desenvolupats com els EUA, on la PTF ha crescut un 15,5% el mateix període, o Alemanya (amb avenços de l’11,8%).

En qualsevol cas, després de la gran recessió que va començar el 2008, a Espanya es va produir un canvi, amb "una modesta millora acumulada d’aquest indicador de l’1,2%, entre el 2013 i el 2019." La pandèmia va suposar un parèntesi, ja que el 2020 la PTF va caure un 5,1%. Però després de la crisi sanitària l’indicador ha tornat a créixer, un 2,8% acumulat entre 2021 i 2022 (1,4% cada any), recuperant-se més ràpidament que després de la crisi anterior.