El pla per provar la setmana laboral de quatre dies acumula 10 mesos de retard

"És una vergonya, vam crear unes expectatives als nostres treballadors que després no hem pogut complir. I ni tan sols ens han donat una explicació o ens han informat si el programa començarà algun dia o si ja el donen per descartat", afirma Joan García, gerent de Publiservei, una impremta que figura entre les 41 pimes del sector industrial que es van presentar i van ser acceptades per participar en el programa pilot. Aquest concedia fins a 200.000 euros en subvencions públiques per compensar el previsible augment de despeses que implicaria a les companyies continuar pagant el mateix als seus treballadors per menys hores a la setmana.

Les empreses participants havien de presentar un pla de viabilitat i reorganització per acreditar que podrien sostenir el passar de cinc a quatre dies de feina a la setmana. L’ajuda pública estava pensada per compensar part de les despeses, però les companyies es comprometien a aguantar un mínim de dos anys la reducció i fer els canvis interns necessaris, amb l’objecte de guanyar productivitat, per sostenir el nou model més enllà del que durés la subvenció.

Publiservei, igual com la resta de 40 companyies acceptades per al pilot, van fer aquest treball previ de planificació, però l’Administració no els ha correspost i fa 10 mesos que esperen. "Et fan quedar com un fatxenda, perquè tu has venut davant els teus treballadors i en els mitjans que reduiràs la jornada laboral a quatre dies a la setmana i no ho he pogut complir", afirma García.

"Continuo creient que hem de reduir la jornada, és el futur i hem d’avançar-nos. Si al final el programa tira endavant hi participarem, sens dubte", reitera. El problema és que des del Ministeri d’Indústria no tenen clar si acabaran activant el programa. L’associacionisme empresarial va criticar l’excés de burocràcia i requeriments que exigia el ministeri per participar-hi i això es va acabar plasmant en un escàs nombre de voluntaris. Dels 10 milions pressupostats, el Govern no hauria gastat més de tres milions si s’hagués iniciat el programa.

De moment, a Espanya l’únic experiment públic que s’ha efectuat sobre la setmana laboral de quatre dies va ser l’efectuat per l’exalcalde de València Joan Ribó, que l’abril del 2023 va ressituar alguns dies festius i va aconseguir que durant un mes sencer tots els dilluns fossin firats. El 65% dels valencians van donar un notable alt a l’experiència.

Pendent des del 2021

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La iniciativa del programa pilot dels quatre dies va néixer ja torçada. El seu germen rau en un intercanvi de cromos entre Més País i el PSOE. Els d’Íñigo Errejón –avui integrats en Sumar– van donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 a canvi de la partida de 10 milions d’euros destinada a testar la setmana laboral de quatre dies. La iniciativa va caure en el Ministeri d’Indústria, que mai va veure com a seva la mesura i la va encaixar més com una obligació. Des de gener del 2021, quan es va anunciar el pacte, fins avui han sigut tres els ministres que ja han passat per la cartera d’Indústria –Reyes Maroto, Héctor Gómez i, l’actual, Jordi Hereu– i el programa pilot encara no ha arrencat.

Altres països que sí que han materialitzat els seus experiments, com el veí Portugal, han acreditat que treballar menys i cobrar el mateix és possible en determinats casos. Amb canvis interns, estalvi de temps de determinades tasques, integració de noves tecnologies i, en certs casos, noves contractacions, les companyies poden mantenir la rendibilitat i dotar de més qualitat de vida els seus empleats, especialment quant a salut mental. En el cas portuguès, en el qual també van participar 41 empreses, el nombre de treballadors amb ansietat o estrès va caure un 35%.