La classe mitjana es debilita a la Unió Europea mentre resisteix a Espanya

Ja fa temps que l’onada reaccionària va agafant ritme. Un altre bastió dels estats del benestar europeus, Suècia, veia com el 2022 la segona força més votada del país eren els hereus del feixisme suec, Demòcrates de Suècia. A Itàlia, Giorgia Meloni és des del 2022 la primera ministra gràcies, entre altres coses, al seu discurs antimigració. Europa vira cap a la dreta i busca solucions en els extrems per mirar de donar resposta a l’ocàs d’una classe mitjana que les últimes dues grans crisis econòmiques han accentuat.

I és que, en el que va de segle XXI, la desigualtat ha crescut en dos de cada tres estats membre de la Unió Europea, que han vist com els ciutadans amb baixos ingressos han crescut, especialment en països on eren més minoritaris. Així ho constata un informe publicat per Eurofound, una agència dependent de la Unió Europea i especialitzada a estudiar les condicions laborals de la seva gent.També alerta que la decadència de la classe mitjana posa en risc la cohesió social del Vell Continent.

El debilitament de la classe mitjana a Europa se centra especialment en el centre i el nord i, de moment, Espanya se n’escapa. Aquest país, mitjançant una disminució sostinguda de l’atur durant els últims 15 anys i una política de pujar el salari mínim interprofessional, entre d’altres, neda a contracorrent i ha vist com la seva classe mitjana creix lleument respecte als nivells de principis de segle.

L’autor de l’estudi, l’espanyol Carlos Vacas-Soriano, defineix el concepte de classe mitjana únicament a través de la variable dels ingressos. Perquè una persona pertanyi a la classe mitjana ha de viure en una llar amb "un ingrés disponible equivalent a entre el 75% i el 200% de la mitjana nacional". És a dir, si poguéssim ordenar en fila índia tots les llars d’un país de major a menor renda i escollir la llar que estigués al mig, tindríem la mitjana. I, a partir d’aquesta mitjana, la classe mitjana sereien les llars que ingressen el 75% del que ingressa la llar inicial de referència i els que guanyen el doble.

Si agafem les dades de l’INE de la renda mitjana equivalent referents al 2022, la mitjana se situa en els 1.400 euros mensuals (16.814 euros anuals) per persona dins de la llar. És a dir, segons la metodologia comentada, classe mitjana a Espanya seria una persona que cada mes ingressa entre els 1.050 i 2.800 euros. Tot i que aquest càlcul pot distorsionar la fotografia de la riquesa total de les llars. Com a referència, la renda mitjana per llar a Espanya era el 2023 de 2.901 euros mensuals (34.821 anuals). I en cada Estat europeu la forquilla varia en funció del seu poder adquisitiu.

Cinquena per la cua

Utilitzant aquest càlcul, la classe mitjana és dominant al Vell Continent, fins al punt que engloba el 64% dels habitants, davant el 28,5% que serien classe baixa, ja que estarien per sota de la referència del 75% d’ingressos sobre la mitjana; i un 7,5% serien classe alta, ja que guanyarien més del doble que la llar mitjana.

Espanya, segons aquest barem, és el cinquè país que té menys volum de classe mitjana. Només està per davant de Bulgària, Lituània, Letònia i Estònia. Més per l’elevada proporció d’habitants amb baixos ingressos que no pas per l’alta quantitat de rics.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una explicació que dona Eurofound a la debilitat de la classe mitjana a Espanya és que el seu Estat del benestar és menys eficient al redistribuir la riquesa. Per exemple, França, abans d’intervenir l’Estat, tindria més proporció de ciutadans de baixos ingressos (43%) que Espanya (41%). Però, un cop actuen els mecanismes públics, com ajudes al lloguer, protecció per atur i beques d’estudi, els francesos amb baixos ingressos disminueixen al 27%, mentre que a Espanya es queden en el 31%.

Tot i que Espanya ve històricament d’una mala posició, forma part de la minoria de països que ha expandit la classe mitjana en el segle XXI. La disminució dels alts nivells d’atur –actualment estan en el nivell més baix des del 2008, malgrat ser dels més alts de la UE– i polítiques com l’increment del salari mínim interprofessional –en els últims cinc anys ha pujat un 52%– podrien explicar aquest avenç en termes d’equitat.