Javier Pacheco: "Oposar-se a reduir la jornada és oposar-se que la igualtat avanci"

MANU MITRU

¿Quina valoració fa de l’elecció del nou conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper?

Ens ha sorprès el nomenament, però el que és important és la configuració de tot l’equip de la conselleria i quina serà la seva actuació. Li reclamem que compleixi els compromisos socials del programa del PSC i que posi en valor el Consell de Diàleg Social, com a motor de les polítiques sociolaborals de Catalunya. Com a tots els consellers, li donem 100 dies de marge per veure quina serà la seva acció de govern.

¿Veu marge per a l’acord amb els empresaris sobre la llei de reducció de jornada?

És molt difícil, ja que ho veuen com un augment de costos i ja està. És cert que baixar a les 37 hores i mitja tindria un impacte directe; però, també, que es pot perfectament ajustar als marges de beneficis que continuen tenint les empreses. La patronal es vol declarar insubmissa en el diàleg social. Hem de donar resposta a una demanda social i homologar-nos al conjunt de països del nostre entorn, que ja treballen menys.

També són uns països més productius.

Hem de començar a girar la truita i augmentar la productivitat efectiva mitjançant una organització del treball que no estigui vinculada a la presencialitat i allargar jornades laborals.

En altres països, com ara Alemanya, les empreses han anat reduint la jornada sense que una llei les obligui. ¿Per què aquí no?

Aquí tenim un problema de cultura de l’organització del treball i sobretot de cultura empresarial. Que la patronal demani poder fer més hores extraordinàries és un indicador. Els empresaris han de deixar de pensar que només poden guanyar rendibilitat per la via dels costos laborals. Han de pensar que la productivitat també es guanya amb més digitalització, formació o treball a distància. Reduir la jornada per llei incentiva no recórrer a fórmules passades, a criteris de model productiu low cost.

A Catalunya, tant les patronals Foment com també Pimec estan en contra de la proposta del Govern.

Estan exercint de ploramorts en l’enterrament d’aquest model de relacions laborals que ja està més que mort. És el pitjor favor que poden fer als empresaris. Si Pimec està a favor d’una economia inclusiva o Foment del Treball a favor d’un nou contracte social, haurien de ser l’avantguarda d’aquest canvi, no la rereguarda.

On més incidència tindria la reducció de jornada seria en aquells sectors menys sindicalitzats. ¿Com podran assegurar que hi ha un compliment real?

Reformular el registre horari, tal com planteja el Govern, és del tot imprescindible. Ens hem d’assegurar que els sectors que estan més precaritzats, amb més parcialitat involuntària i temporalitat abusiva, també gaudeixen de la reducció de jornada. Aquí hi ha un impacte de gènere molt important. L’oposició empresarial també és una oposició en clau de gènere en els avenços de la igualtat.

Precisament, un dels problemesque tenen moltes treballadores és que no poden treballar totes les hores que voldrien. ¿Per què no estan abordant la parcialitat?

Tenim dificultats per obrir camí en l’agenda de concertació i del diàleg social a causa de la situació política que vivim. Primer, per un cicle electoral que sembla inacabable i, segon, per les dificultats en l’articulació de noves majories que té el Congrés dels Diputats. Nosaltres volem abordar la contractació a temps parcial, que està sent una porta posterior per a la precarització d’un col·lectiu que està molt feminitzat i que està localitzat en alguns sectors molt concrets. Hem de limitar la capacitat de les hores complementàries, aquí és on hi ha el forat, en què es contracta per 20 i se n’acaben fent 35. Aquí hi ha un problema, perquè aquestes hores són de caràcter arbitrari.

El mercat laboral està en xifres rècord, però si mirem cap als salaris, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) publicava un informe que advertia que el poder adquisitiu a Espanya encara està un 2,5% per sota del que hi havia abans de la pandèmia. I les empreses cada vegada ofereixen inferiors pujades, malgrat que la inflació no acaba de baixar...

Hi ha un risc que les empreses consolidin aquest procés i que els treballadors consolidin aquesta pèrdua de poder adquisitiu. L’any passat hi havia una possibilitat d’acabar de corregir-la però ara sembla que s’allunya. L’evolució dels salaris no està al ritme de l’evolució dels marges de beneficis. Els tipus d’interès, el preu de la vivenda i els preus bàsics del cistell de consum s’estaven emportant gran part d’aquestes pujades salarials. Seguim reclamant al Govern que intervingui en aquests preus. I nosaltres hem de començar a pensar en la renovació de l’acord salarial (AENC) amb la patronal, integrant la informació de l’Observatori de marges del Govern.

Ja fa uns mesos que es va oficialitzar l’aterratge del fabricant Chery a la Zona Franca. ¿Evoluciona favorablement?

Soc bastant més optimista del que era abans de la confirmació, però encara queden algunes traves que hem de solucionar a curt termini. Una és la distribució dels terrenys. S’ha de fer una redefinició de la proposta inicial, perquè Chery necessitarà més espai i això requereix renegociar entre els actors. I després hi ha el tema dels salaris. A l’octubre els treballadors ja contractats han de començar a cobrar el sou del conveni del metall més un 20%. Però [la dupla Ebro-Chery] no té feina efectiva encara per a la gent que té contractada.

¿Com ho solucionaran?

Notícies relacionades

Una part important de les solucions ha de venir dels inversors i dels capitals dels inversors, que són els que poden pagar les nòmines.

¿Quina nota posaria a l’estat actual en què es troba la indústria a Catalunya?

Jo li donaria un aprovat. La gestió dels últims anys en matèria de polítiques públiques d’incentiu industrial al país ha sigut positiva. Catalunya ha sigut, amb diferència, la comunitat autònoma que més fons Next Generation ha desplegat vinculats a la industrialització i a la transformació digital. Però si hi hagués un canvi en la gestió dels projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (Perte), cap a un model més descentralitzat, podríem optimitzar encara més aquests recursos. Si no, molts d’aquests recursos es quedaran en el camí o es concentraran en els grans oligopolis industrials.

Temes:

Govern CCOO

Inicia sessió 0 Comentaris