El deute públic reprèn el camí baixista al caure al 108,2% del PIB

El 90,3% del deute públic al juny era de l’Estat amb 1,468 bilions d’euros, un 5,1% més que 12 mesos abans, mentre que les altres entitats de l’Administració central (com la Sareb, el BFA o el FROB) tenien 38.530 milions, un 8,3% menys. La Seguretat Social devia 116.171 milions, un 9,4% més a causa dels préstecs concedits per l’Estat per finançar el seu desequilibri pressupostari. El deute autonòmic va créixer un 3,2%, fins als 337.892 milions, mentre que el local va descendir un 0,7%, fins als 23.576 milions. Finalment, la consolidació en el conjunt de les administracions públiques –és a dir, el deute públic en poder dels diferents subsectors que componen aquest sector– va augmentar un 9,6%, fins als 358.948 milions.

El deute en relació amb el PIB va arribar a un màxim del 125,3% el març del 2021, la cota més alta a més d’un segle, degut tant a l’enfonsament de l’economia a causa de la pandèmia com a les mesures públiques sense precedents per evitar una caiguda encara més gran. La recuperació de l’activitat fonamentalment, i també la gradual retirada de les iniciatives de suport, ha anat reduint l’endeutament i el Govern calcula que el deute tancarà l’any en el 105,1% (davant l’estimació del 106,3% anterior) i baixarà fin al 99,7% a finals del 2027.

Amb tot, el nivell d’endeutament segons les estimacions de l’Executiu seguirà el 2027 per sobre del 98,2% del 2019, l’any previ a l’esclat de la crisi sanitària. A més, el Banc d’Espanya estima que acabarà aquest any per sobre de la previsió del Govern (105,8%) i pujarà en els dos pròxims exercicis (106,2% el 2025 i 107,2% el 2026), perquè entén que, en absència de mesures d’ajust, el creixement econòmic serà inferior que el del deute i també a causa de l’increment de la despesa lligada a l’envelliment poblacional. Espanya és un dels països de la zona euro amb més nivell de deute, al darrere de Grècia, Itàlia i França, i amb un nivell semblant al de Bèlgica.

La Comissió Europea, per la seva banda, preveu un nivell de deute més gran que el Govern tant aquest any (105,5% davant 105,1%) com el que ve (104,8% davant 104,1%). Espanya va esquivar al juny que l’Executiu comunitari li obrís un procediment per dèficit excessiu malgrat que la desviació pressupostària va ser del 3,6% el 2023. Brussel·les va valorar que, segons les seves previsions, baixarà fins al 3% el 2024 i al 2,8% el 2025. El Govern, però, haurà d’enviar a Brussel·les el 20 de setembre a tot estirar un pla fiscal estructural a quatre com a part de les noves regles fiscals europees. En aquest pla hi haurà d’incloure una estratègia per reduir el dèficit públic per sota del 3% del PIB.

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

Ajust mantingut

Precisament, la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, fa uns quants mesos que adverteix que hi ha "poc temps" per elaborar aquest pla i insta el Govern a consensuar-lo tan aviat com sigui possible amb les comunitats autònomes i les corporacions locals perquè sigui factible aconseguir els compromisos. Al juny, així, va apuntar que a mitjà termini farà falta un ajust més petit que el de l’anterior crisi, però "més mantingut" en el temps, "cosa que de vegades causa esgotament". Així, caldrà reduir el deute de manera sostinguda fins al 2038 o el 2041 i mantenir el dèficit per sota del 3%.