El fre judicial a parcs eòlics a Galícia posa en avís altres autonomies

Des de fa uns anys que pràcticament no es poden instal·lar aerogeneradors a Galícia. La comunitat, que va ser una de les regions pioneres de l’eòlica a escala estatal, acumula més de mig centenar de projectes paralitzats als tribunals en els últims anys. El rebuig social d’aquestes instal·lacions ha trobat en aquesta comunitat un aliat als jutjats, que amenaça de contagiar altres autonomies.

La disputa es podria estendre a altres comunitats com Catalunya, on tradicionalment hi ha hagut un enorme rebuig social a aquest tipus de plantes. A Andalusia es van intentar paralitzar parcs amb els mateixos arguments que a la comunitat gallega, però els tribunals ho van desestimar, igual que va fer el Tribunal Superior de Madrid respecte d’altres plantes. Però és previsible que la qüestió arribi fins a Brussel·les, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia pretén interposar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre si la interpretació que li permet paralitzar parcs eòlics és o no la correcta. Llavors sí que el veredicte podria tenir repercussió arreu del país.

Qüestions burocràtiques

Un dels primers de patir el bloqueig va ser el parc eòlic de Corme. Aquesta instal·lació de 1998 va iniciar fa uns anys el procés per substituir 61 aerogeneradors per uns altres set de més envergadura i més avançats, però el recurs d’un particular va anul·lar l’autorització prèvia i de construcció que s’havia obtingut i va deixar en pausa el seu desenvolupament. Els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Galícia van ser que l’exposició pública del projecte s’havia posat en marxa abans d’obtenir els informes sectorials i que el termini per presentar al·legacions havia sigut de 15 dies, en lloc dels 30 habituals, per haver sigut declarat projecte d’interès especial.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va revocar a finals del 2023 aquesta anul·lació, però l’argument de paralitzar un projecte per no haver inclòs en la fase d’informació pública tots els informes necessaris per a la declaració d’impacte ambiental va establir un precedent al qual es van aferrar una allau de plantes, a petició de petites associacions ecologistes de la regió, segons explica l’Associació Empresarial Eòlica (AEE). Aquesta associació defensa que els estudis esmentats són aproximadament una dotzena i que triguen entre dos i tres anys a obtenir-se perquè afecten diferents administracions (des de l’àrea arqueològica fins a la confederació hidrogràfica, passant per informes sobre l’impacte paisatgístic o l’impacte socioeconòmic).

En total, en els últims anys s’ha proposat la construcció o repotenciació de més d’un centenar de parcs eòlics a Galícia, més del 50% dels quals van ser descartats per la mateixa autonomia perquè considerava que no complien els requisits d’impacte ambiental pertinents. De la meitat restant, però, els tribunals d’aquesta comunitat en van paralitzar 52, segons la recopilació del sector.