L’any amb més opes des del 2007 posa en joc 22.000 milions a Espanya

Espanya afronta l’any amb més ofertes públiques d’adquisició (opes) des del 2007, quan la crisi financera toca a les portes de tot el món. El 2024, el mercat espanyol va registrar un total de vuit opes, moviments que han posat en joc gairebé 22.000 milions d’euros. I són operacions que poden marcar un canvi de paradigma en la situació de l’economia i els mercats del país.

Quan l’estiu acabi, la sensació de treva que es viu en aquests moments acabarà per a opes com la del BBVA sobre Sabadell, la de més quantia, amb 12.200 milions d’euros com a valoració del banc liderat per Josep Oliu, o la llançada pel grup hongarès Magyar Vagon sobre Talgo. "Sens dubte el 2024 està sent un any rècord per a les opes en el mercat espanyol", afirma Maitane de la Peña, directora de M&A i capital markets a KPMG Abogados.

Empreses atractives

Però, ¿què ha passat perquè s’hagin disparat aquest tipus d’operacions en el selectiu espanyol? Com en gairebé qualsevol fenomen generalitzat, es dona una confluència de factors. "Destacaria la baixa valoració de certes empreses espanyoles versus entitats comparables nord-americanes o d’altres mercats, cosa que fa que ara mateix les esmentades companyies siguin especialment atractives per al mercat estranger", comenta De la Peña. Així mateix, també ha augmentat la confiança en el mercat espanyol per part de certs inversors (el seu màxim exponent és l’interès de Brookield per Grifols) juntament amb la cristal·lització d’algunes operacions entre entitats espanyoles que ja portaven temps al radar. No s’ha de descartar tampoc la importància de l’estabilització i certa rebaixa en els tipus d’interès, cosa que fa que el finançament de les operacions sigui més barat.

A més, l’arrossegament de grans operacions fa que d’altres vagin darrere. De tornada al 2007, la lletrada de KPMG Abogados recorda que l’any previ a la fallida de Lehman Brothers, al nostre país es van succeir "l’opa d’Endesa o la de Martinsa sobre Fadesa".

Les opes d’aquest any són variades tant en els seus objectius com en les seves implicacions estratègiques. Algunes són de caràcter hostil, com l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, significativa pel seu potencial per transformar el sector bancari espanyol. En una recent entrevista publicada a Actius, el suplement econòmic de Prensa Ibérica, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, assenyalava que "hi ha un clamor contra la fusió amb el BBVA, és un tema social", assenyalant a més que "l’operació té un excés de solapament en territoris i en pimes". Així mateix, l’opa que reduiria la dimensió del sistema bancari sembla no comptar amb el grat de l’actual Executiu, encarregat en última instància de donar el vistiplau a l’operació.

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

En l’àmbit industrial, s’anticipa una lluita en el sector ferroviari per Talgo, amb l’hongaresa Magyar Vagon i, fins fa unes setmanes, la txeca Škoda que va caure com a contendent rebutjada pel consell del fabricant ferroviari espanyol. El Govern central, que des que es fes pública l’operació no ha deixat de buscar un cavaller blanc que contrarestés els hongaresos, es troba en standby ja que l’Executiu ha ajornat donar-hi una resposta fins a la pròxima tardor.

D’altra banda, hi ha opes típiques dels grans fons de capital risc. Exemples notables inclouen la guerra per Applus i l’adquisició de la socimi Árima pel fons Safra Sarasin. A més, algunes operacions s’assemblen més a rescats financers, com la que negocien el fons Brookfield i la família Grifols entorn de la farmacèutica catalana que valoraria l’empresa en 5.500 milions. El sector immobiliari, que ha vist afectades les seves valoracions a causa de l’increment dels tipus d’interès, també està en plena activitat. JSS Real Estate, un fons gestionat pel grup financer suís Safra Sarasin, ha llançat una opa sobre Arima.