La Fed confirma que "ha arribat el moment" d’abaixar els tipus d’interès

Fa temps que analistes i inversors donen per descomptat que el banc central del dòlar aprovarà en la seva reunió del 18 de setembre la seva primera baixada de tipus des de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, a causa dels creixents senyals de debilitament del mercat laboral nord-americà. El debat estava més centrat en si seran 0,25 o 0,5 punts percentuals. La majoria dels agents del mercat confiava en un missatge clar –tot i que potser no tan contundent– per part de Powell. Però també comptaven que deixés obert, com ha fet, tant de quant serà la primera rebaixa com el ritme de les retallades posteriors.

"La direcció a seguir és clara, i el moment i el ritme de les retallades dels tipus dependrà de les dades que s’obtinguin, l’evolució de les previsions i l’equilibri dels riscos (a l’alça o a la baixa dels preus, l’activitat i l’ocupació)", va precisar. Era el missatge esperable: els bancs centrals no es volen lligar de mans anunciant un camí de retallades de tipus que després es vegin obligats a no complir si la inflació no baixa com esperen cap al seu objectiu (2% estable a mitjà termini).

Augmenta la confiança

El banquer central, en qualsevol cas, va ser clar a l’argumentar per què ha arribat el moment d’abaixar tipus, davant la prudència que va mostrar a finals de juliol (quan els va mantenir en l’interval del 5,25%-5,5%, el nivell més alt des del 2001). "Ha augmentat la meva confiança que la inflació és en una trajectòria sostenible de tornada al 2%", va dir. L’IPC als Estats Units va baixar des del 9,1% del juny del 2022 al 3% el mateix mes del 2023, però després es va quedar estancat per sobre del 3%. No obstant, des del març passat baixa i al juliol es va situar en el 2,9%. És més: si es té en compte l’estadística més utilitzada per la FED, com va remarcar Powell, els preus han pujat un 2,5% en els últims 12 mesos.

L’altra variable que explica el canvi de cicle de la política monetària és que el mercat laboral "s’ha refredat considerablement", com es busca amb les pujades de tipus per reduir la inflació. Així, el president de la FED va destacar que la taxa d’atur fa més d’un any que puja i està ja en el 4,3%, un nivell baix en comparació històrica però gairebé un punt percentual superior al de principis del 2023. A més, la creació de nous llocs de treball s’està desaccelerant i les pujades de sou s’estan moderant. "Sembla poc probable que el mercat laboral sigui una font de pressions inflacionàries elevades en el futur pròxim", va remarcar.

Mandat principal doble

Al contrari que el Banc Central Europeu (BCE), la Reserva Federal té un mandat principal doble: a més de tenir la missió que la inflació estigui en el 2%, ha de mirar d’aconseguir la màxima ocupació possible als EUA. Per això el refredament del mercat laboral, paral·lel a la moderació dels preus, l’empeny a abaixar tipus. "No busquem ni acollim de bon grat un refredament més gran de les condicions del mercat laboral", va ressaltar Powell.

En aquesta línia, va assegurar que el seu banc central farà "tot el possible per recolzar un mercat laboral fort" a mesura que avança cap a l’estabilitat de preus. "Amb una reducció adequada de la política (monetària) restrictiva, hi ha bones raons per pensar que l’economia tornarà a una inflació del 2%, mantenint alhora un mercat laboral fort", va afirmar. De fet, va deixar la porta oberta a actuar amb contundència si l’ocupació es deteriora de manera notable: "El nivell actual de la nostra taxa de política monetària ens dona un ampli marge per respondre a qualsevol risc que puguem enfrontar, inclòs el risc d’un debilitament més alt no desitjat de les condicions del mercat laboral".

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

"El president Powell va oferir el que el mercat anhelava: certesa quant a la política monetària de la Fed de cara al futur, obrint la porta a la primera baixada de tipus en més de quatre anys", va resumir Bret Kenwell, analista d’eToro. Una sèrie de dades decebedores als Estats Units (ocupació, activitat industrial i resultats empresarials) i la pujada de tipus al Japó (que si continua impedirà als inversors endeutar-se en iens per aconseguir beneficis en altres divises) va provocar una notable correcció dels mercats a principis d’agost davant el temor que el país s’estigués encaminant a una recessió. Algunes dades conegudes després i la sensació dels inversors d’haver sobrereaccionat van allunyar posteriorment aquest temor, però els agents del mercat segueixen pendents que els grans bancs centrals del món suavitzin la seva política monetària per dissipar el fantasma de l’aterratge dur.

Powell, en aquest sentit, va defensar que l’economia nord-americana "continua creixent a un ritme sòlid", però alhora va reconèixer que els "riscos a l’alça per a la inflació han disminuït i els riscos a la baixa per a l’ocupació han augmentat". D’aquí l’inici pròxim de les baixades de tipus: "L’equilibri dels riscos per als nostres dos mandats ha canviat. El nostre objectiu ha sigut restablir l’estabilitat de preus mantenint alhora un mercat laboral fort, evitant els forts augments de l’atur que van caracteritzar els episodis desinflacionaris anteriors, quan les expectatives d’inflació estaven menys ancorades. Si bé la tasca no està completa, hem avançat molt cap aquest resultat".