L’economista en cap del BCE no assegura el retorn a l’objectiu d’inflació

L’economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, va sentenciar durant la intervenció que va fer en el simposi econòmic anual de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) a Jackson Hole que encara no està assegurat que l’organisme aconsegueixi el seu objectiu de reduir la inflació fins al 2%. "La tornada a l’objectiu encara no està assegurada", va assenyalar durant el seu discurs. Com a conseqüència, continuarà sent necessària una política monetària restrictiva.

"L’orientació monetària s’haurà de mantenir en territori restrictiu el temps que sigui necessari per conduir el procés de desinflació cap a un retorn oportú a l’objectiu", va afirmar, si bé la tornada a la normalitat haurà de ser sostenible, ja que un camí de tipus d’interès massa alt durant un llarg període de temps "planteja riscos per a l’economia" i generaria una inflació "crònicament inferior" a l’objectiu a mitjà termini.

Reunió el 12 de setembre

La pròxima reunió de l’organisme tindrà lloc el 12 de setembre, una data esperada pels analistes perquè la presidenta del BCE, Christine Lagarde, continuï retallant tipus des del 4,25% actual. El BCE va iniciar la baixada de tipus al juny al·ludint a una confiança més gran sobre la tornada de la inflació al 2% durant el segon semestre del 2025, i així ho va posar en valor Lane a Jackson Hole: "S’ha avançat molt en la consecució de l’objectiu primordial de garantir que la inflació torni a l’objectiu en el moment oportú". La reducció progressiva de la inflació, en paraules seves, s’ha vist apuntalada per la transmissió de la política monetària al sistema financer, el nivell de demanda i les expectatives d’inflació.

Aquestes declaracions tenen lloc tot just dos dies després de la publicació d’actes de l’última reunió mantinguda pels membres del consell del BCE. A mitjans de juliol, tots, sense excepció, van apostar per mantenir el tipus d’interès de referència de la zona euro al 4,25% i una àmplia majoria va acceptar la idea de sospesar una nova retallada a la seva reunió de setembre. "La reunió de setembre va ser vista àmpliament com un bon moment per reavaluar el nivell de restricció de la política monetària", segons recullen les actes de la trobada. No obstant això, els consellers van considerar que era "important fixar-se" en l’evolució de l’activitat econòmica tenint en compte l’augment de signes de debilitat que està mostrant durant els últims mesos.

La inflació va experimentar un lleuger repunt a la zona euro fins al 2,6% al juliol, una dècima per sobre del juny, mentre que la inflació subjacent, que exclou els preus de l’energia, els aliments i el tabac per la seva volatilitat, es va mantenir al 2,9%. D’altra banda, l’economia de la zona euro va augmentar un 0,3% al segon trimestre de l’any respecte als tres mesos anteriors, on Alemanya destaca per haver experimentat una contracció del seu PIB del 0,1% en aquest període.

Amb més contundència es va expressar el president de la Fed, Jerome Powell, durant la seva intervenció en la cimera dels banquers centrals. "Ha arribat el moment d’ajustar la política (monetària)", va assegurar. Així va confirmar les sospites d’analistes i inversors que el pròxim 18 de setembre l’organisme emprendrà la seva primera reducció de tipus des de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, tot i que encara es desconeix si la baixada serà de 0,25 o de 0,5 punts percentuals.

"La direcció que cal seguir és clara, i el moment i el ritme de les retallades dels tipus dependran de les dades que s’obtinguin, l’evolució de les previsions i l’equilibri dels riscos (a l’alça o a la baixa dels preus, l’activitat i l’ocupació)", va afegit Powell.

Notícies relacionades

Fins a 1.350 euros i feina assegurada

Jon Altuna: "Amb el sistema dual, el 80% dels universitaris acaben el grau amb un contracte"

El missatge més esperat per part dels mercats es produeix enmig d’una acumulació de senyals de refredament de l’economia nord-americana. Les contínues pujades de tipus fins a l’actual interval del 5,25%-5,5% han reconduït la inflació del país fins al 2,9% actual, mentre que el mercat laboral "s’ha refredat considerablement", la taxa d’atur s’ha incrementat fins al 4,2% i la creació de nous llocs de treball s’està desaccelerant.

El president de la Fed va afirmar que a mesura que s’avanci cap a una estabilitat de preus el seu banc central farà "tot el possible per donar suport a un mercat laboral fort", tant que ha deixat la porta oberta a actuar amb força davant un deteriorament major de l’ocupació: "El nivell actual de la nostra taxa de política monetària ens dona un ampli marge per poder respondre a qualsevol risc que puguem enfrontar, incloent-hi el risc d’un debilitament més gran no desitjat de les condicions del mercat laboral".