La banca tem que el Govern l’empenyi a obrir oficines en barris desatesos

El 15 de juliol, Cuerpo va presentar a les patronals bancàries (AEB, CECA i Unacc), així com representants dels consumidors (Asufin) i de les persones grans, els resultats "molt preliminars" de l’anàlisi que ha començat a elaborar el seu departament sobre la situació a les 15 ciutats espanyoles més poblades.

"Biaix" segons la renda

L’estudi consisteix a mesurar la distància des del centre de cadascuna de les seccions censals en què estan dividides les ciutats fins a les sucursals. "El que anem veient és que hi ha un cert biaix pel que fa a la distribució de les oficines bancàries cap als barris –seccions censals, que és el que hem anat mirant– de més renda", va dir el ministre en la roda de premsa posterior a la reunió del Fòrum de seguiment d’inclusió i bones pràctiques financeres.

Segons ha pogut saber aquest diari, Cuerpo va explicar durant la trobada a porta tancada que Vigo és la gran ciutat que està en millor situació, mentre que el 25% dels barris més pobres concentren només el 10% de les sucursals a Madrid i amb prou feines el 6% a Sevilla i Las Palmas de Gran Canària. En general, el 80% dels ciutadans d’aquestes 15 urbs té una sucursal a menys d’un quilòmetre, un percentatge que no ha variat gaire en els últims anys. Però a Economia el preocupa l’evolució en les distàncies més curtes: el 80% de la població de Madrid tenia una oficina a menys de 250 metres el 2015, però aquest percentatge ha baixat ja al 57%. Segons aquesta variable, el pitjor resultat és el de Múrcia, on només un de cada tres habitants (33% de la població) té una oficina a menys de 250 metres. En canvi, a Barcelona són set de cada deu (70%).

Des del màxim històric de setembre del 2008, els bancs han tancat un total de 28.147 oficines, fins a comptar amb 17.560 el març, a causa de l’anterior crisi financera, els anys de baixos ingressos pels tipus de referència ultrabaixos i la digitalització de l’economia. El ministeri està centrat a analitzar com ha afectat aquest procés de tancament massiu de sucursals al percentatge de població que té una oficina a menys de 250, 500 i 1.000 metres. El seu temor és que l’esmentada reducció d’oficines s’hagi centrat als barris de menor renda. Per comprovar-ho, segueix avançant en l’estudi amb l’ajuda d’experts en economia urbana i l’ampliarà a un nombre més gran de ciutats, tenint també en compte característiques específiques de les urbs, com ara són la seva orografia o els patrons de desplaçament dels seus habitants.

Després de la reunió, Cuerpo es va mostrar públicament comprensiu que els barris més rics concentrin més nombre d’oficines: "Aquest biaix fins a cert punt podem pensar que es pot deure que aquells barris amb més renda suposen més oportunitats de rendibilitat o de negoci per a les entitats, i per tant aquest element de demanda també esbiaixa la presència de les oficines en aquests barris". No obstant, va advertir que el Govern vol assegurar que l’"accés als serveis personalitzats financers també es manté en aquestes seccions censals, en aquests barris, de menor renda, on també sol coincidir una presència més gran de persones més grans de 65 anys".

El ministre no va donar per fet, però tampoc va descartar, acabar pactant un pla amb els bancs. Així, va assenyalar que l’objectiu de l’anàlisi que està fent Economia és "veure amb tota mena de detalls quina podria ser, si és que és necessària, alguna mesura pal·liativa per assegurar aquest accés als serveis financers personalitzats també als barris". Això sí, va descartar imposar les esmentades possibles mesures al sector per la via normativa i va assegurar que, arribat el cas, es tornaria a obrir una negociació amb les patronals per pactar un pla. "Volem defensar aquest model de col·laboració publicoprivada perquè està funcionant bé. Així és com encararem també les mesures, si és que cal prendre-les, en l’àmbit urbà", va remarcar.

Resposta de la patronal

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La possibilitat d’haver de pactar un nou pla no ha agradat al sector, ja que suposa augmentar els seus costos per a una finalitat que considera que és innecessària. La presidenta de l’AEB, Alejandra Kindelán, va donar una educada però contundent mostra d’això després de la reunió que va tenir lloc al juliol. "No podem parlar a Espanya d’un problema d’exclusió financera als barris, crec que això tots ho tenim clar i les dades que vam veure així ho reflecteixen. De fet, tenim la segona xarxa d’oficines més densa d’Europa si ho mesurem per nombre d’habitants", va argumentar.

La líder patronal, en aquesta línia, va recordar que la digitalització està canviant els hàbits dels seus clients, que acudeixen menys a les sucursals, i va assegurar que les entitats estan implementant solucions diferents de les oficines per a l’operativa més bàsica, com els caixers automàtics o el cash-back (retirada d’efectiu en comerços). Així mateix, va demanar respectar la política comercial i el model de negoci dels diferents tipus de bancs. "La casuística a les ciutats és molt diferent del món rural, aquí els nuclis de població estan perfectament connectats per bones xarxes de transport públic, i hi ha un munt d’opcions per als ciutadans que viuen en els centres urbans", va insistir.