Una desena de lleis, pendents d’un Congrés fragmentat

El Govern central ha tornat aquesta setmana de les vacances amb el repte de desencallar la seva agenda de mesures econòmiques, en bona mesura congelada des de la formació de l’Executiu el novembre passat. La dificultat de garantir-se els suports parlamentaris necessaris –amb sonores derrotes a les cambres com la de la reforma del subsidi d’atur al gener o la del camí d’objectius de dèficit i deute al juliol– l’ha fet trepitjar el fre en els primers mesos de la legislatura. Una vegada aprovada la llei d’amnistia i tancat el cicle de processos electorals amb la formació del Govern de Salvador Illa, la incertesa més gran que encara l’agenda legislativa governamental és si podrà sumar el suport d’ERC i Junts, amb els dos partits afrontant congressos clau en els pròxims mesos.

La seva primera i més gran pedra de toc és la dels pressupostos generals de l’Estat del 2024, amb el repte previ de l’aprovació del camí de dèficit i deute fins al 2027 per a les administracions central, autonòmiques i locals. El Congrés va tombar el 23 de juliol un primer camí proposat pel Consell de Ministres i ho va fer amb el vot en contra de Junts, que es va afegir als del PP i Vox. Ara l’Executiu ha de sotmetre a votació un nou camí abans de poder presentar al Parlament un projecte de llei de comptes públics per a l’any vinent.

Pròrroga dels Pressupostos?

Segons la llei d’estabilitat pressupostària, el nou camí havia d’haver sigut portat al Congrés abans del 23 d’agost, però no ha sigut així. "La nostra intenció és presentar els pressupostos en temps i forma. Una vegada que el Govern central compleixi la seva tasca, seran les forces parlamentàries les que hauran de decidir", va assegurar ahir la portaveu, Pilar Alegría. Amb tot, també sona la possibilitat de prorrogar un cop més els del 2023, com ja es va fer l’any passat per al present exercici.

Abans d’això, el Govern central haurà de prendre una decisió rellevant, però per a la qual no necessita suports. L’11 de setembre venç el mandat de Margarita Delgado, subgovernadora i governadora en funcions del Banc d’Espanya des que fa més de dos mesos va acabar el de Pablo Hernández de Cos. El Govern ha assegurat que nomenarà els seus substituts abans de l’esmentada data. Després de l’acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va començar a negociar amb el PP per mantenir la tradició que el Govern elegeixi un governador assumible per al principal partit de l’oposició i aquest actuï de forma recíproca amb el subgovernador. No obstant, la seva proposta de nomenar governador el ministre José Luis Escrivá ha provocat un rebuig rotund dels populars.

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

El pacte no és imprescindible: l’elecció del governador és per llei potestat del president del Govern, mentre que el subgovernador és designat per l’Executiu a proposta del governador. Però en el cas que finalment no s’assoleixi una entesa, la polèmica està garantida, ja que es trencarà la tradició vigent des de 1994 de consensuar el relleu.

Una altra negociació oberta és la que manté el Ministeri de Treball amb sindicats i patronal per acordar un projecte legislatiu que escurci la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. El departament de Yolanda Díaz té intenció de reprendre les converses al setembre, però ja ha transmès que si no hi ha pacte seguirà endavant, amb la qual cosa serà una altra iniciativa que haurà de superar la fragmentació parlamentària.