Hisenda torna 707 milions per l’anul·lació d’una pujada fiscal de Montoro

En el seu últim informe de recaptació mensual, corresponent al mes de juny, l’Agència Tributària eleva a 707 milions les devolucions practicades per aquesta sentència. Al febrer, un mes després de la sentència del Constitucional, Hisenda ja va tornar 300 milions a societats que havien recorregut contra la reforma de l’exministre Cristóbal Montoro. Al juny, la xifra va arribar als 707 milions. Segons càlculs elaborats per Hisenda a meitat d’any, l’impacte total d’aquesta sentència podria rondar els 2.840 milions d’euros.

En total, el Ministeri xifra en més d’11.200 milions l’impacte en els comptes públics de les últimes sentències judicials contra normes fiscals dictades per l’últim Govern de Rajoy (model de declaració 720 de béns a l’estranger; decret 2/2016 de l’impost de societats; decret 3/2016; sentència del TJUE contra el tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs i sentència contra el cànon hidràulic).

Diferents càlculs

En tot cas, el possible impacte de 2.840 milions per la sentència del Constitucional del gener, contra la pujada fiscal decretada per Montoro, és una quantitat molt inferior a les de diferents càlculs d’assessors fiscals difosos en els últims mesos, que situen el seu efecte dins d’una àmplia forquilla, entre els 8.000 i els 30.000 milions d’euros. D’una manera o una altra, la xifra de 707 milions tornats fins ara "és només la punta de l’iceberg", resol de manera gràfica Fernando de Vicente, soci de litigació tributària d’EY Abogados. S’espera que l’impacte en les arques públiques es concentri en l’exercici 2025.

En la primera meitat del 2016, la recaptació per l’impost de societats es va desplomar com mai ho havia fet. El Govern del PP havia posat en marxa una rebaixa de l’impost que, de manera insospitada per a l’Executiu, va provocar un enfonsament del 85% en la seva recaptació. La Comissió Europea va pressionar el Govern espanyol i el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reaccionar amb l’aprovació per decret llei de canvis urgents i dràstics que havien de treure a la superfície, com fos, la recaptació de l’impost.

Entre altres qüestions, aquell decret 3/2016, de 2 de desembre, va retallar de manera dràstica la capacitat de les empreses per reduir la seva factura fiscal mitjançant la compensació de pèrdues (bases imposables negatives) obtingudes en exercicis previs. La mesura de Montoro afectava les empreses amb una facturació superior a 20 milions. Per a aquelles amb una facturació entre 20 i 60 milions, la capacitat de compensar pèrdues passades es va reduir del 60% al 50%. Per a les d’una facturació superior a 60 milions, el límit per reduir la seva base imposable amb càrrec a resultats negatius obtinguts en exercicis anteriors va baixar del 60% al 25%. Aquesta mesura, juntament amb l’enduriment en la deducció per doble imposició internacional i el pitjor tracte fiscal dels deterioraments de les participacions, va permetre una recaptació addicional de 982 milions ja el 2017, segons les dades de recaptació de l’Agència Tributària. A la pràctica, l’enduriment fiscal d’aquell decret llei de desembre de 2016 ha impactat en les successives declaracions de l’impost presentades fins al 2023 (sobre l’exercici 2022), ja que el gener de 2024 ja es va publicar la sentència.

Aquest 18 de gener, l’Alt Tribunal va tombar les reformes introduïdes en el reial decret llei 3/2016, de 2 desembre, amb l’argument que aquella pujada fiscal no hauria d’haver sigut adoptada per via d’un decret llei, sinó que hauria d’haver sigut incorporada a través d’una llei. Alhora, el Constitucional va limitar la capacitat de reclamar les quantitats pagades de més sol a aquelles societats que ja haguessin recorregut contra aquella pujada fiscal i que encara no haguessin obtingut una sentència ferma.

Notícies relacionades

El programa pilot de la setmana de quatre dies comença amb sols cinc empreses

El coet de Sánchez

"La punta de l’iceberg"

Aquesta condició és la que fa molt difícil poder calcular a quant ascendirà la quantitat que Hisenda haurà de tornar a les societats per la inconstitucionalitat del decret. "Hi ha moltes reclamacions que estan pendents als tribunals i l’Agència Tributària no podrà practicar la devolució fins que no es resolguin", explica Fernando de Vicente, soci de litigació tributària d’EY Abogados. Aquests procediments requereixen el seu temps i és normal que encara no formin part de la quantitat ja tornada. "L’any que ve és quan es concentrarà la quantitat més elevada de les devolucions".