Tecnològiques a l’ull de l’huracà

Alphabet, Google, Booking... són noms que milions de consumidors associen amb serveis omnipresents en la seva vida diària. No obstant, aquesta tardor, aquests gegants tecnològics acaparen l’atenció en el cor de la Unió Europea per raons molt diferents. A partir de setembre, Brussel·les es converteix en l’epicentre d’un escrutini regulatori sense precedents, amb algunes de les companyies tecnològiques més influents del món enfrontant veredictes judicials crítics que podrien transformar el marc competitiu en sectors clau com la biotecnologia i la tecnologia digital. El mes de setembre marca un calendari judicial que generarà decisions rellevants per a aquestes companyies.

Segons informa l’advocada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Mariya Serafimova, dimarts vinent es resoldrà un dels casos més rellevants per a la competència a Europa. Tot i que no es tracti de l’operació més coneguda, potser és una de les que més atenció desperta als departaments de competència dels assessors de les principals companyies europees. Es tracta del cas Illumina-Grail, un procés que ha sigut àmpliament debatut als principals despatxos d’advocats i que ha generat un important debat en l’àmbit del control de concentracions empresarials a la UE.

Examinar la concentració

Illumina, una empresa líder en seqüenciació genòmica, va decidir adquirir Grail, dedicada al desenvolupament de proves de detecció primerenca de càncer. L’operació va preocupar la Comissió Europea, ja que podria afectar la competència en el mercat, però no complia els llindars de notificació obligatòria. Per esquivar aquesta limitació, la Comissió va utilitzar l’article 22 del Reglament 139/2004, que li va permetre examinar la concentració malgrat no tenir dimensió comunitària.

Recentment, l’Advocat General (AG) de la Unió Europea ha qüestionat la interpretació que la Comissió va fer de l’esmentat article, argumentant que la seva aplicació podria permetre un control gairebé il·limitat d’operacions per part de la Comissió, cosa que contradiu la intenció original del reglament. Aquesta interpretació, segons l’AG, podria generar inseguretat jurídica, al no estar clar quan una operació ha de ser notificada i davant quina autoritat. Si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) accepta l’opinió de l’AG (una cosa habitual però no d’obligat compliment), es podrien enfortir principis clau del control de concentracions a la UE, com la previsibilitat i la seguretat jurídica. A més, això podria forçar la Comissió a reconsiderar el seu enfocament i potser a modificar els llindars jurisdiccionals en lloc de reinterpretar normatives existents.

Google i Alphabet enfronten una tempesta de litigis amb múltiples sentències que confirmen la línia dura de la Comissió Europea (CE) sobre pràctiques anticompetitives. El 5 de setembre es coneixerà el dictamen de l’Advocada General de la Unió Europea, Laila Medina, sobre el cas que Google i Alphabet tenen obert contra l’Autoritat de Defensa de la Competència i del Mercat d’Itàlia, arran de la negativa de Google de permetre que l’aplicació JuicePass a l’X Itàlia sigui compatible amb Android Auto.

Abús de posició dominant

Notícies relacionades

Foment viatja a Boston per reforçar la relació amb BCN

Sergi Biosca, nomenat nou conseller delegat de Seidor

L’autoritat italiana va considerar que aquesta negativa constitueix un abús de posició dominant en violació de l’article 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), a l’obstaculitzar la competència en el mercat d’aplicacions relacionades amb la recàrrega de vehicles elèctrics. Google, per la seva banda, argumenta que el seu comportament va estar justificat per raons de seguretat i necessitat de desenvolupament tècnic, i que no hi havia l’obligació de subministrar accés a la seva plataforma, i destaca que l’aplicació JuicePass va continuar operant i creixent malgrat la negativa. El TJUE ha d’interpretar si la negativa de Google constitueix realment un abús de posició dominant i com ha d’aplicar-se el concepte d’"indispensabilitat" de l’accés a una plataforma digital.

La tempesta desencadenada fa escasses setmanes amb la confirmació de la històrica multa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) amb 413,2 milions d’euros a Booking per abusar de la seva posició de domini en el mercat espanyol no és l’únic front legal al qual s’enfronta la plataforma de viatges online a la UE. El tribunal d’Amsterdam ha sol·licitat al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que aclareixi alguns aspectes legals clau en relació amb les operacions de Booking. La disputa, presentada per diverses cadenes hoteleres alemanyes, qüestiona la legalitat de les clàusules de paritat que Booking.com imposa als hotels.