Els empresaris hongaresos rere l’opa sobre Talgo tenen llaços amb el Kremlin

"Talgo és una empresa estratègica en un sector clau per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial", va destacar en un comunicat el Ministeri d’Economia a l’anunciar el veto governamental a l’adquisició, mentre parlava de "riscos insalvables per a la seguretat nacional i l’ordre públic". Al parlar en aquests termes, les autoritats espanyoles donaven a entendre que temien precisament que, en plena guerra d’Ucraïna, la tecnologia de canvi d’ample de via de Talgo, que permet en l’actualitat als trens espanyols circular per una xarxa ferroviària amb dos amples de via diferents com l’espanyola, acabés caient en mans de Rússia, un país considerat com una amenaça per a la seguretat i l’estabilitat de la Unió Europea.

András Tombor, cap visible de l’oferta, és presentat per la premsa independent d’Hongria com un home pròxim a Rússia, i els seus reiterats desmentiments davant la premsa espanyola no han aconseguit dissipar aquesta imatge. Estretament vinculat a Fidesz, el partit en el poder al país magiar, la força política més comprensiva amb la Rússia de Vladímir Putin de tota la Unió i assessor de seguretat del primer ministre Viktor Orbán en els seus primers governs, ha sigut descrit a Index, un dels últims mitjans independents del país, com un home que "mira cap a Moscou, però que viu la vida dels aristòcrates occidentals".

Un altre episodi que, segons els mitjans hongaresos, demostra les seves simpaties cap a Rússia es va produir el 2016. Aquell any, Tombor va aconseguir una participació a l’agència de publicitat Atmedia. Des d’aquesta talaia, va pressionar perquè el metro de Budapest, embarcat en un procés de renovació d’un miler de vagons, adquirís material de l’empresa russa Metrowagonmash, precisament filial de l’esmentada Transmashholding. En la seva primera reacció després d’haver-se conegut la decisió del Govern espanyol, Tombor va admetre que "en el passat" mantenia "relacions industrials amb una empresa russa", relacions que, segons ell, es van liquidar "després de l’inici del conflicte bèl·lic".

Valors ultraconservadors

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’empresari va fundar el 1996 el Matthias Corvinus Collegium, una escola d’elit que busca formar els membres de l’elit hongaresa i on es promouen els valors ultraconservadors. A la seva pàgina web s’estipula que aposten "pel patriotisme, el respecte a la tradició i una aproximació realista als assumptes mundials". El rotatiu The New York Times descriu en un article la institució educativa com una "part del pla d’Orbán de crear una societat més nacionalista", mentre recull l’opinió de veus crítiques que denuncien que la fundació que gestiona la institució ha arribat a rebre l’equivalent a 1.700 milions de dòlars de les arques públiques d’Hongria.

Gyorgy Bacsa, executiu de la borsa de Budapest i un altre dels formants de l’opa, manté també vincles amb Rússia. Bacsa és director executiu de MOL, grup hongarès de petroli i de gas que al seu torn té el 51% de Baitex, empresa que produeix 3.900 milions de barrils de petroli a Rússia. Aquesta circumstància li ha valgut restriccions bancàries a causa de sancions, cosa que ha afectat els seus resultats econòmics el 2022, segons informa El Economista.