Els empresaris hongaresos rere l’opa sobre Talgo tenen llaços amb el Kremlin
La premsa local no dubta a descriure el promotor de l’operació com un aristòcrata que «mira cap a Moscou» / András Tombor va pressionar perquè el metro de Budapest contractés una companyia russa

Mai ho han ocultat, però la seva transparència no els ha deslliurat de la sospita. Magyar Vagon, l’accionista majoritari del que és el consorci hongarès Ganz-Mavang Kft, que aspirava a adquirir el 100% de les accions de Talgo mitjançant una opa qualificada al seu dia d’"amistosa" per la direcció de la mateixa companyia espanyola, va mantenir estrets vincles empresarials amb Transmasholding (THM), el principal fabricant de locomotores i equipament ferroviari de Rússia. Pressionada per Brussel·les i Washington, la companyia russa va acabar abandonant l’accionariat de l’hongaresa a l’inici de la guerra d’Ucraïna, però el Govern espanyol i els seus serveis secrets consideren que persisteixen els vincles i la transacció d’informació entre totes dues, segons va informar ahir El País.
"Talgo és una empresa estratègica en un sector clau per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial", va destacar en un comunicat el Ministeri d’Economia a l’anunciar el veto governamental a l’adquisició, mentre parlava de "riscos insalvables per a la seguretat nacional i l’ordre públic". Al parlar en aquests termes, les autoritats espanyoles donaven a entendre que temien precisament que, en plena guerra d’Ucraïna, la tecnologia de canvi d’ample de via de Talgo, que permet en l’actualitat als trens espanyols circular per una xarxa ferroviària amb dos amples de via diferents com l’espanyola, acabés caient en mans de Rússia, un país considerat com una amenaça per a la seguretat i l’estabilitat de la Unió Europea.
András Tombor, cap visible de l’oferta, és presentat per la premsa independent d’Hongria com un home pròxim a Rússia, i els seus reiterats desmentiments davant la premsa espanyola no han aconseguit dissipar aquesta imatge. Estretament vinculat a Fidesz, el partit en el poder al país magiar, la força política més comprensiva amb la Rússia de Vladímir Putin de tota la Unió i assessor de seguretat del primer ministre Viktor Orbán en els seus primers governs, ha sigut descrit a Index, un dels últims mitjans independents del país, com un home que "mira cap a Moscou, però que viu la vida dels aristòcrates occidentals".
Un altre episodi que, segons els mitjans hongaresos, demostra les seves simpaties cap a Rússia es va produir el 2016. Aquell any, Tombor va aconseguir una participació a l’agència de publicitat Atmedia. Des d’aquesta talaia, va pressionar perquè el metro de Budapest, embarcat en un procés de renovació d’un miler de vagons, adquirís material de l’empresa russa Metrowagonmash, precisament filial de l’esmentada Transmashholding. En la seva primera reacció després d’haver-se conegut la decisió del Govern espanyol, Tombor va admetre que "en el passat" mantenia "relacions industrials amb una empresa russa", relacions que, segons ell, es van liquidar "després de l’inici del conflicte bèl·lic".
Valors ultraconservadors
Notícies relacionadesL’empresari va fundar el 1996 el Matthias Corvinus Collegium, una escola d’elit que busca formar els membres de l’elit hongaresa i on es promouen els valors ultraconservadors. A la seva pàgina web s’estipula que aposten "pel patriotisme, el respecte a la tradició i una aproximació realista als assumptes mundials". El rotatiu The New York Times descriu en un article la institució educativa com una "part del pla d’Orbán de crear una societat més nacionalista", mentre recull l’opinió de veus crítiques que denuncien que la fundació que gestiona la institució ha arribat a rebre l’equivalent a 1.700 milions de dòlars de les arques públiques d’Hongria.
Gyorgy Bacsa, executiu de la borsa de Budapest i un altre dels formants de l’opa, manté també vincles amb Rússia. Bacsa és director executiu de MOL, grup hongarès de petroli i de gas que al seu torn té el 51% de Baitex, empresa que produeix 3.900 milions de barrils de petroli a Rússia. Aquesta circumstància li ha valgut restriccions bancàries a causa de sancions, cosa que ha afectat els seus resultats econòmics el 2022, segons informa El Economista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Guia completa Sant Jordi 2025 a Tarragona: parades de llibres i roses a la Rambla Nova, signatures d'autors i propostes
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples