Un idil·li amb Rússia encara viu

Va ser un acte envoltat de la màxima pompa. El juny del 2015, els primers trens Talgo, pertanyents al contingent de set adquirits per l’estatal Rossiyskie Zhelezhnye Dorogui (RZhD, Ferrocarrils Russos) després de la firma d’un contracte el 2011 i batejats amb el nom de Strizh (Falciot), feien la seva aparició en la moscovita estació de Kursk. L’annexió de Crimea i la guerra del Donbàs no havia afectat la transacció comercial, tot i que sí que va obligar a modificar el trajecte per al qual els combois estaven destinats: en lloc de la ruta Moscou-Kíiv, cobririen Moscou-Nijni Nóvgorod.

El president de l’empresa, Carlos de Palacio Oriol, va viatjar fins a Moscou i no va escatimar les felicitacions, malgrat les creixents tensions que hi ha entre Occident i el Kremlin, expressant la disposició de Talgo a compartir amb el gegant euroasiàtic la seva revolucionària tecnologia de canvi d’ample de via. "Aquest és un dia important... per poder contribuir amb la tecnologia de Talgo a recolzar els ferrocarrils russos a prestar un servei cada dia millor... Tots els que em coneixeu sabeu del meu afecte i carinyo pel poble rus", va proclamar el directiu.

En el seu discurs, també va evocar la seva excel·lent relació amb Vladímir Iakunin, president llavors de Ferrocarrils Russos (RZhD), un home considerat en aquell temps com a molt pròxim al president Vladímir Putin i qui havia sigut inclòs en la llista de personalitats i homes de negocis russos sancionats pel Departament del Tresor dels EUA.

Oferta "amistosa i atractiva"

Era l’inici d’un idil·li, que encara es podria mantenir viu i que, potser, guardi relació amb el suport que l’actual consell d’administració de Talgo ha donat des del primer moment a l’oferta de compra "amistosa i atractiva" llançada per la firma hongaresa Magyar Vagon, els promotors de la qual, segons el Govern i els serveis secrets espanyols, mantenen vincles amb el Kremlin. Tant és així que el Govern espanyol ha vetat l’oferta de compra de Magyar Vagon per raons de "seguretat nacional".

El plat fort de l’aliança entre Rússia i Talgo es va produir el desembre del 2016. Sota un fred pelat, en una estació de Kursk, van arribar nous trens, adjudicats al viatge Moscou-Berlín, amb una durada que es reduiria en prop de cinc hores. Aquest trajecte sí que implicava un canvi d’ample de via a la frontera entre Bielorússia i Polònia, raó per la qual es va construir a l’estació de Brest, l’última de territori bielorús, un canviador similar als que hi ha en molts punts de la geografia espanyola i que permet als trens Alvia circular per la xarxa d’ample ibèric i la xarxa d’alta velocitat, amb ample estàndard. En l’acte va participar el llavors ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que es va congratular de la cooperació industrial amb Rússia i va fer menció a la tecnologia de canvi d’ample de via, una de les raons que han empès el Govern de Pedro Sánchez a vetar l’opa. "Gràcies a la tecnologia espanyola" el trajecte entre les dues capitals europees es retallaria, va celebrar el polític espanyol.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En els anys següents, el matrimoni Talgo-Rússia es va consolidar i va avançar en una direcció contrària al parer general a Occident, cada cop més inclinat a mantenir les distàncies amb Moscou a causa de les denúncies d’ingerències i a incidents com enverinaments i assassinats ordenats per Rússia en sòl estranger. El mateix president de Talgo va ser condecorat amb el guardó Agustín de Betancourt per l’ambaixador de Rússia a Espanya, Iuri Kortxagin.

L’inici de la invasió d’Ucraïna va malmetre els plans de Talgo de créixer en el mercat rus. La filial que va crear a Rússia la firma espanyola, amb una plantilla de 50 persones, es va veure obligada a implementar retallades de plantilla a causa de les sancions de la UE.