Dotze milions de turistes estrangers volaran a Espanya aquest setembre

L’entitat, dependent del Ministeri d’Indústria i Turisme, destaca el bon comportament del Regne Unit, amb 2.691.359 ciutadans que el mes que ve vindran a passar uns dies aquí, cosa que suposa un 7,9% més que fa un any; d’Alemanya, país del qual sortiran 1.687.268 turistes (un augment del 8,3%) cap a Espanya; d’Itàlia, que creix un 14,7% respecte el setembre del 2023, amb 1.121.478 viatgers, i de França, des d’on un total de 889.853 persones viatjaran a alguna destinació espanyola, un 6,5% més.

També fa èmfasi Turespaña en "les intenses pujades de Polònia, que creix un 46,1%, i la República Txeca, que ho fa un 36,4%". Això es tradueix, en números absoluts, en què 269.579 polonesos i 111.756 txecs volaran a algun dels aeroports espanyols a partir de demà i en els següents 30 dies. Els Estats Units, amb un creixement del 10,2%, i Àustria, amb un 12,4%, destaquen així mateix entre els països emissors. I s’hi afegeixen dos nòrdics: Finlàndia (10,6%) i Suècia (8%). Són mercats, tots ells, molt interessants per al sector turístic espanyol, per l’alt poder adquisitiu dels visitants. Des d’Amèrica Llatina, Mèxic i Colòmbia són els dos països on més gent té intenció de visitar Espanya.

A un estiu que, a l’espera de les dades definitives d’agost, va camí de ser un altre estiu de rècord per al sector turístic espanyol, que la previsió per al mes de setembre torni a ser de creixement corrobora encara més els bons auguris. És també un indicador que confirma la tendència cap a la desestacionalització de la temporada de vacances, que ja no es limita al juliol i l’agost.

¿Què explica aquest canvi d’hàbits dels viatgers? Doncs, en principi, les cada vegada més recurrents onades de calor associades al canvi climàtic, que han fet que els viatgers mirin d’evitar els mesos de més altes temperatures. "També ha sigut important l’expansió del teletreball en moltes empreses, que permet que els empleats puguin planejar els seus períodes vacacionals i continuar connectant-se en l’horari laboral", explicava recentment David César Heymann, economista de CaixaBank Research i autor de l’informe L’impacte del canvi climàtic en el turisme a Espanya.

Canvi de tendència

I un tercer element: l’augment (sobretot a Europa) del nombre de llars formades per adults sense fills. "El que és evident és que els fluxos de viatgers s’estan redistribuint al llarg de gener a desembre i això ja no és un fenomen puntual. Des de la pandèmia, s’està vivint un clar canvi de tendència en aquest sentit", explicava Heymann.

Algunes regions d’Espanya ho estan notant des de ja fa un cert temps. A Girona, per exemple, una destinació que ha registrat un important augment de turistes nord-americans i d’Europa central, aficionats al cicloturisme, fa ja uns anys que manté les places hoteleres obertes fins i tot al novembre, "perquè s’ha comprovat que tant al setembre com a l’octubre hi continua havent una alta demanda", indiquen fonts de la Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre.

Notícies relacionades

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Com frenar la compra a estrangers

Una de les bones notícies per a la indústria turística és que, a més, el setembre és un mes que mobilitza sobretot les persones sense càrregues laborals, és a dir joves i jubilats. I aquests últims són els que més solen gastar en les seves vacances. "Entre els més joves el pressupost mitjà és de 634 euros i assoleix els 845 euros de despesa mitjana entre els més grans de 65 anys", recull l’informe de l’Observatori Nacional del Turisme Emissor (ObservaTur) en relació amb l’estiu del 2024.

La previsió per a aquest 2024 és que el pes de la indústria turística sobre el PIB espanyol creixi un 5% respecte a l’exercici passat, més del doble de l’esperat per al conjunt de l’economia espanyola.