Compareixença necessària

El pes de la majoria del PP al Senat s’ha imposat per tirar endavant una cosa que el mateix Govern havia d’haver plantejat per sol·licitud pròpia: una compareixença de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero (dimecres) per explicar l’abast de l’acord amb ERC que té com a objectiu impulsar un "finançament singular" a Catalunya i les conseqüències que d’aquest "concert català" poden derivar-se per al conjunt de les comunitats. Ja fa un mes des de la firma d’aquest acord i, per part del Govern, tot just s’ha obtingut un confusa intervenció per part de la ministra Montero que ha servit per afegir més rebuig entre els que ja el rebutjaven i nous recels entre els que l’acceptaven.

Notícies relacionades

El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Hi ha la convicció generalitzada que l’anomenat concert català (com diu ERC) –o el finançament singular (com prefereix dir el Govern)– va per llarg. I pot ser que per mai, ja que el PP no està disposat a recolzar la necessària reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Però això no eximeix el Govern d’explicar amb números i arguments –i com menys escarafalls sigui possible– l’abast d’un acord que, segons el socialista Josep Borrell, podria arribar a remoure l’arquitectura de l’actual Estat federal –que és l’Espanya de les autonomies– per anar a un altre de tall confederal (si es generalitzés el model de concert i quota).

Hi ha moltes coses per explicar. També, les mesures "transitòries" per a 2025 acordades en previsió de la tardança d’aquest finançament singular. Així, Montero hauria d’explicar ja, amb xifres, com preveu compensar Madrid, Catalunya i les Balears el 2025 per ser donants netes d’un sistema de finançament autonòmic que després fa que cada una d’elles tingui menys recursos per habitant que comunitats que són receptores de la seva solidaritat. I, sobretot, hauria d’explicar una cosa que es manté encallada des de fa gairebé un any: com Hisenda pensa complir el seu compromís de condonar part del deute autonòmic assumit per l’Estat. Moltes coses per explicar en una compareixença molt necessària.