La gran banca d’Espanya és la segona de la UE que guanya més quota des de 1999

L’increment és només inferior al del sector financer xipriota (31,22 punts) i està per davant del registrat pel grec, irlandès, letó i portuguès (entre 28,6 i 27,4 punts). Tret d’en el cas de Letònia, es tracta de països que van haver de demanar el rescat comunitari durant la crisi del deute de fa poc més d’una dècada. L’ajuda va ser condicionada a la reestructuració dels seus sectors financers, cosa que explica en part aquest increment de la concentració. Però tot i que en altres països que no van passar per aquest procés també ha augmentat –en grau més baix– la quota dels seus grans bancs, no es tracta d’un fenomen inevitable. Les cinc grans entitats de vuit membres de la UE van reduir la seva quota en el mateix període, particularment les de Malta, Finlàndia i Estònia (entorn de 10 punts).

En termes absoluts, és cert que la quota de les grans entitats del mercat espanyol està encara només una mica per sobre de la mitjana europea (68,5%). CaixaBank (entorn del 25%), Santander (per sobre del 17%), BBVA (al voltant del 14%), Sabadell (rondant el 8%) i Bankinter (sobre el 6%) són les que sumen aquest 69,48% del tancament de l’any passat. Hi ha països on la gran banca controla molt més el mercat (més del 90% a Grècia, Xipre i Lituània), si bé també n’hi ha d’altres en els què tenen molt menys poder (menys del 40% a Àustria, Alemanya i Luxemburg). El rellevant són les perspectives: si l’opa del BBVA sobre el Sabadell tira endavant, la quota dels cinc grans bancs –a què s’incorporaria Unicaja– s’elevaria fins a rondar el 74%-75%, segons estimacions del mercat a què ha tingut accés aquest diari.

Una altra manera de mesurar l’evolució del nivell de concentració de la banca espanyola és a partir de l’altre indicador que segueix el BCE: l’índex Herfindahl i Hirschman, utilitzat pels principals organismes de defensa de la competència del món per analitzar la situació d’un mercat i aprovar o no operacions de fusió. Es calcula elevant al quadrat la quota de mercat de cada empresa i sumant aquestes quantitats, amb la qual cosa es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica un monopoli. Com a regla general, el BCE estima que un nivell inferior a 1.000 suposa una baixa concentració, mentre que una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera de concentració mitjana, i per sobre de 1.800 la veu d’alta concentració.

Es pot interpretar com una espècie de semàfor. El 1999, el sector financer espanyol estava clarament en verd (427) i així seguia el 2007, abans de l’esclat de la gran crisi financera (459). La consegüent desaparició de desenes d’entitats absorbides per altres de més fortes va provocar que el nivell d’alerta passés a groc el 2018, fruit en últim terme de l’absorció del Popular per part del Santander. Des d’aleshores, la integració de Bankia per part de CaixaBank, i en grau més baix de Liberbank per Unicaja, ha elevat l’esmentat to ambarí (1.331 al tancament del 2023).

En aquest indicador, la banca espanyola és la quarta que més s’ha concentrat des de l’arribada de l’euro (904 punts des de 1999), només per darrere de la xipriota, la grega i la letona. En canvi, hi ha hagut vuit països on el nivell de competència ha disminuït des d’aleshores, particularment Estònia, Finlàndia i Malta. El nivell de concentració de la banca espanyola està entorn de la mitjana europea (1.338). Però, de nou, el rellevant són les perspectives: segons les estimacions consultades, la compra del Sabadell pel BBVA afegiria entre 200 i 300 enters més a l’indicador, que s’acostaria al nivell vermell del semàfor.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Efectes en la competència

La concentració al sector espanyol es va disparar després de l’esclat de la gran crisi financera el 2008, a mesura que el nombre d’entitats rellevants es reduïa de 45 a 10 fruit de les nacionalitzacions i fusions. Espanya és el país de la UE on les cinc grans entitats han guanyat més quota des d’aquell any (28,48 dels 29,18 punts d’increment des de 1999). El Banc d’Espanya va apuntar l’any passat en un informe que és un dels factors que expliquen que el tipus dels dipòsits al país hagi pujat en els últims dos anys menys del que hagués sigut raonable esperar en funció de l’experiència històrica i en comparació amb la mitjana europea.