L’Airef veu estratègies en les administracions per esquivar les noves regles fiscals

Això és almenys el que està detectant l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). "La implementació del nou marc fiscal europeu el 2025 podria estar incitant comportaments estratègics d’increment de despeses i reducció d’ingressos en el present", avisava l’Airef en el seu Informe sobre l’execució pressupostària, deute públic i regla de despesa 2024 publicat el 17 de juliol.

¿En què podria consistir l’estratagema de les administracions? Molt fàcil. A deixar engreixar la seva despesa aquest 2024 –fins i tot en 10.700 milions per sobre del que marcarien les regles actuals, segons càlculs de l’Airef– perquè, si el 2025 les noves regles imposen una taxa de creixement raquítica, almenys es pugui aplicar sobre una base més ampla. És a dir, si la despesa –a efectes de les noves regles– només podrà créixer el 2025 un 2% (és una referència fictícia, a tall d’exemple, ja que encara no es coneix), és millor aplicar aquest percentatge sobre un punt de partida més alt (engreixat en 10.700 milions) que no sobre un altre de més baix; sobretot si es vol guanyar marge de maniobra.

Del ministeri als consistoris

L’Autoritat Fiscal detecta que això és el que estan fent el Ministeri d’Hisenda –amb l’execució dels comptes de l’Estat–, tots els governs autonòmics i 10 de les corporacions locals que, per la seva gran mida, són objecte d’anàlisi per part de l’Airef. Es tracta dels ajuntaments de València, Palma, Las Palmas de Gran Canaria, Gijón i Vitòria-Gasteiz; les diputacions de Barcelona i Sevilla; del Cabildo Insular de Tenerife i el Consell Insular de Mallorca i de la Diputació Foral de Guipúscoa. L’Airef ha demanat a Hisenda que activi els procediments disciplinaris de la llei d’estabilitat pressupostària davant aquestes autonomies i ajuntaments, però, almenys de moment, aquesta recomanació formal de l’Autoritat Fiscal sembla que ha caigut en sac foradat.

En totes aquestes administracions, l’organisme que presideix Cristina Herrero observa que la despesa primària (sense comptar el pagament d’interessos del deute públic) està creixent molt per sobre del 2,6% que la Comissió Europea havia fixat a Espanya (en les seves recomanacions específiques per país). Segons l’Airef, la despesa total computable a aquests efectes creixerà un 4,3% aquest any, que suposa una desviació a l’alça de 10.700 milions (0,7% del PIB). La Comissió Europea també vaticina que Espanya no complirà aquest 2,6%, ja que, segons el seus càlculs, el creixement de la despesa serà d’un 3,8% (una mica més baix que la xifra que estima l’Airef), i això implicaria una desviació d’uns 7.600 milions d’euros.

D’una manera o d’una altra, és probable que la desviació de la despesa no acabi implicant per a Espanya cap correctiu per part de la Comissió Europea aquest 2024. Les "velles" regles fiscals (fins i tot en vigor el 2024) posen el focus, sobretot, en la dada del dèficit públic, i aquest, amb molta probabilitat, no superarà la referència del 3% del PIB el 2024. Si és així, és possible que Brussel·les pugui fer els ulls grossos sobre la desviació de la despesa de l’any 2024.

Una altra qüestió són les noves regles fiscals. En aquestes, la disciplina girarà sobretot al voltant del creixement de la despesa. És per aquest motiu que les administracions púbilques podrien tenir interès a consolidar el 2024 un punt de partida elevat.

Ara bé, l’Airef avisa que el tret els pot sortir per la culata. L’organisme adverteix que, "de cara al nou marc fiscal europeu, que exigirà per als anys futurs un camí controlat de despesa computable, un elevat nivell de partida el 2024 pot requerir ajustos més exigents" en els pròxims exercicis.

La Generalitat de Catalunya també ha intentat jugar la carta d’una despesa més elevada el 2024 per esquivar el rigor de ls noves regles fiscals. Ho va intentar l’anterior Govern, presidit per Pere Aragonès. I l’ha sospesat el nou, presidit per Salvador Illa. Un i l’altre eren conscients dels avantatges que hauria suposat haver tirat endavant el projecte de pressupostos de Catalunya per al 2024. Eren uns comptes clarament expansius, amb un augment de la despesa del 6,3%. Fins a l’últim moment, l’equip d’Illa ha estat sospesant l’opció d’aprovar-los (tot i que aquest exercici fiscal ja està molt avançat) perquè hauria permès a la Generalitat un marge de despesa més alt el 2025. Però finalment, com va avançar EL PERIÓDICO, Illa ha decidit descartar uns nous pressupostos per a aquest any i centrar-se en els del 2025.

La decisió de Catalunya

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Quin impacte té la decisió d’Illa d’anar directament als comptes del 2025? La conseqüència més notòria és que els pressupostos de l’any que ve no podran ser tan expansius com haurien sigut els de 2024. "Caldrà estrènyer-se de nou el cinturó", va apuntar a EL PERIÓDICO una veu coneixedora dels racons de la Generalitat. Des de l’Executiu català admeten que les regles fiscals obligaran a la contenció pressupostària, però defensen que tenen dos elements que els permeten, malgrat tot, ser optimistes pel que fa a guanyar capacitat financera. El primer, que esperen que Catalunya aconsegueixi ja els primers fruits del nou finançament que han pactat el PSC i ERC. El segon, que compten amb els estalvis financers que li permetrà la condonació de deute per 15.000 milions a la qual es va comprometre el Ministeri d’Hisenda.

Encara no es coneix quin és el límit al creixement de la despesa (computable a efectes de les noves regles fiscals) que el Govern adoptarà en el Pla Estructural per al període 2025-2028. Els estats membre han de presentar els seus plans a Brussel·les abans del 20 de setembre, si bé les declaracions de la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, fan pensar que Espanya podria retardar-se fins al mes d’octubre.