Les marques premen el fre del cotxe elèctric per la falta de rendibilitat

L’última en fer-ho ha sigut Ford. L’emblemàtica firma de l’oval anunciava aquest mes d’agost un canvi d’estratègia respecte a l’electrificació. Ho feia des del seu cor, els Estats Units, on el seu CEO, Jim Farley, deixava clar que malgrat l’interès que la companyia ha posat en el desenvolupament de models com el seu SUV elèctric de tres files, "no hi havia manera que alguna vegada complís el nostre requisit que sigui rendible produir-lo". La conseqüència d’aquesta falta de retorn previst ha sigut tallar aquest projecte dins d’un canvi de rumb que també implica el retard d’una camioneta propulsada elèctricament i una sèrie d’ajustos de pes més, com baixar del 40% al 30% el capital anual de la firma dedicat als vehicles elèctrics de bateria (BEV).

Aposta pels híbrids

En total, uns canvis que costaran a Ford més de 1.700 milions d’euros i que es produeixen, a més, junt amb una aposta més gran pels híbrids –sobretot els tradicionals, els no endollables, el tipus de vehicle que puja sense afluixar el ritme de vendes en els últims anys–, com ha passat a Almussafes amb l’adjudicació d’un nou model multienergia del qual es faran almenys 300.000 cotxes anuals a partir del 2027. Això sí, després d’un altre canvi de rumb, ja que la firma s’havia decantat originalment per la fàbrica valenciana –en comptes de per l’alemanya de Saarlouis– com el lloc on produir elèctrics amb la plataforma GE2.

No obstant, el gir de la multinacional nord-americana no és únic en un sector que entreveu un escenari en què el cotxe elèctric, senzillament, no remunta. Segons les dades de la patronal europea de fabricants de vehicles (ACEA per les seves sigles en anglès), fins al mes de juliol les vendes de cotxes BEV als països de la Unió Europea queien un 0,4% en relació amb el 2023, sent Alemanya –el principal mercat de l’automòbil al continent– el gran llast al registrar una caiguda acumulada del 20,1% en el que va del 2024. Una baixada que es produeix justament després que el canceller teutó, Olaf Scholz, anunciés el final de les ajudes per a l’adquisició de cotxes elèctrics a finals de l’any passat.

A Espanya, mentrestant, el Govern de Pedro Sánchez sí que ha mantingut aquest 2024 les bonificacions –de fins a 9.000 euros– del Pla Moves 3. Això no ha impedit que fins a l’agost les vendes de vehicles electrificats hagin caigut un 3,4% respecte al mateix període de l’any anterior. En particular, les vendes de cotxes elèctrics han caigut el 2,66% en els vuit primers mesos, mentre que les dels híbrids endollables han baixat el 4,1% en el mateix període, segons les dades publicades ahir per la patronal Anfac.

Falta d’electrolineres

El problema és que el percentatge de les vendes de cotxes elèctrics no superen el 4,60% del total (amb dades d’agost). Tot en un context marcat encara per la insuficiència de punts de recàrrega a les carreteres –fins al març, territoris com València ni tan sols arribaven a tenir 50 supercarregadors, necessaris per recarregar un elèctric en mitja hora– i uns preus que solen ser diversos milers d’euros més cars que les seves alternatives de combustió.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Davant aquest complex escenari al continent europeu, són nombroses les empreses que han decidit postergar els seus objectius elèctrics. Una de les últimes ha sigut Mercedes-Benz, que després de reconèixer la impossibilitat de poder distribuir únicament cotxes impulsats per bateria per al 2030 –ara creu que només el 50% de les seves vendes seran de vehicles electrificats aquell any– va decidir el maig passat congelar el desenvolupament de l’MB.EA-Large. Aquesta plataforma, destinada a produir models BEV d’alta gamma, havia de ser vital tant per al seu Clase S com per al seu Clase E elèctrics. No obstant, davant la baixa demanda, l’empresa ha optat per estrènyer-se el cinturó i reduir costos mantenint l’impuls d’una estructura ja existent, la coneguda com a EVA2.

Pitjors notícies sembla que afronta un altre fabricant alemany, Audi. Com va indicar aquest estiu el director general del Grup Volkswagen –al qual pertany la marca dels cèrcols–, Oliver Blume, la "baixada de comandes" en els cotxes de luxe elèctrics està posant contra les cordes la planta que la marca té a Brussel·les.