El ‘dieselgate’ fa seure per fi al banc dels acusats l’excap de Volkswagen
Gairebé nou anys han passat des que va esclatar el dieselgate, com es coneix l’escàndol desencadenat després de revelar-se que Volkswagen va equipar nou milions de motors amb un programa capaç d’amagar les seves emissions en proves de laboratori. I ahir, per fi, va comparèixer davant la justícia de Braunsweig, ciutat veïna de la seu del consorci de Wolfsburg, qui va ser el president del grup, Martin Winterkorn. La primera vista es va obrir amb una declaració de l’encausat, que va assegurar no haver tingut coneixement de l’esdevingut.
L’objectiu del procés és aclarir fins a quin punt i quan va tenir coneixement el llavors màxim responsable del grup d’una manipulació que, a més de causar enormes danys a la credibilitat de VW, va provocar la caiguda de les seves accions en borsa. En els anys següents, VW ha hagut de pagar fins ara uns 32.000 milions d’euros en indemnitzacions i costos processals, principalment als EUA, a més d’afrontar l’exigència de Brussel·les de compensar els afectats.
Notícies relacionadesAbans que Winterkorn van desfilar per l’audiència de Braunsweig altres càrrecs o excàrrecs del grup. El de més rang va ser, l’any passat, l’exdirector general d’Audi, Rupert Stadler. Són moltes les peces de l’entramat, que en els mitjans alemanys adopta cert aire de culebró entre les altes esferes del gegant automobilístic.
El dieselgate no només va caure sobre la marca matriu, VW, sinó que va esquitxar la resta de marques del grup, incloses Audi, Skoda i Seat. L’objectiu de la manipulació era clar: amagar en els tests de laboratori les emissions reals dels seus motors dièsel davant les autoritats, inicialment les nord-americanes. El frau va afectar, per extensió, clients de tot el món, segons la fiscalia de Braunschweig, que imputa a Winterkorn, de 77 anys, frau a gran escala, manipulació empresarial i al mercat automobilístic, a més de fals testimoni.
