El Govern imposa Escrivá al Banc d’Espanya sense pactar amb el PP

El PP s’havia oposat aquestes setmanes enrere taxativament que Escrivá fos l’elegit, perquè entén que es vulnera "la independència de la institució", informa Pilar Santos. Poc després que es conegués la notícia, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va escriure a X (abans Twitter) que amb aquesta decisió de Pedro Sánchez hi ha "una nova institució colonitzada" a Espanya. "No es pot passar d’un ministeri a dirigir el Banc d’Espanya", va escriure el cap de l’oposició.

L’elecció del governador és potestat del president del Govern, mentre que el subgovernador és designat per l’Executiu a proposta del governador, segons la llei d’autonomia del Banc d’Espanya de 1994. Malgrat això, la tradició des d’aquell any és que el Govern elegeixi un governador assumible per al principal partit de l’oposició i aquest actuï de manera recíproca amb el subgovernador.

Amb l’elecció d’Escrivá és la primera vegada que es trenca la tradició des del 2006, durant el Govern de Rodríguez Zapatero. Amb l’Executiu de Rajoy el 2012 hi va haver entesa, mentre que el 2018 no hi va haver estrictament un pacte perquè la renovació va coincidir amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez al poder, però cadascun dels dos principals partits va poder finalment elegir un dels dos alts càrrecs de l’organisme.

La falta d’acord amb el PP, així mateix, provocarà que l’Executiu elegeixi també la persona que ocuparà el segon lloc de comandament del Banc d’Espanya. Substituirà Margarita Delgado, que ocupava el lloc des del 2018 i exercia de governadora en funcions des que va vèncer el mandat d’Hernández de Cos al juny.

Els dos elegits seran als seus llocs per un període de sis anys no prorrogables. Escrivá s’estrenarà els dies 11 i 12 de setembre en la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE), del que passarà a formar part com a governador d’un dels bancs centrals nacionals dels països de l’euro.

La negociació entre el Govern i el PP semblava anar ben encaminada després que els dos partits aconseguissin pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de més de cinc anys de bloqueig. La filtració a mitjans de juliol que el Govern havia proposat als populars el nom d’Escrivá –descartat de totes les travesses des de feia mesos– va causar una onada de sorpresa i rebuig en el món econòmic i bona part del polític i mediàtic. També va provocar preocupació i neguit al mateix Banc d’Espanya, tant pel seu pas per la política com pels seus antecedents com a líder d’equips.

L’exemple del BCE

Malgrat això, l’Executiu no ha variat d’opinió i assegura que el BCE dona proves que l’elecció d’Escrivá "no és excepcional". Fonts governamentals, així, han remarcat que set dels 26 membres del consell de govern del banc central van ser abans ministres: la seva presidenta, la francesa Christine Lagarde; el seu vicepresident, l’espanyol Luis de Guindos; i els governadors dels bancs centrals de Grècia, Malta, Portugal, Eslovàquia, i Finlàndia.

No és excepcional, però sí minoritari: suposen el 27% del consell, davant una majoria de 19 consellers (73%) que no van ser ministres, com tampoc ho van ser els actuals governadors d’altres bancs centrals de països desenvolupats no comunitaris com els Estats Units, el Regne Unit, Noruega, Suïssa o el Japó.

La falta d’acord entre el Govern i el PP per al Banc d’Espanya, d’altra banda, sembla complicar que els dos principals partits pactin per a la renovació de les cúpules d’altres institucions econòmiques, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (que té consellers amb el mandat vençut) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (el mandat del seu president i vicepresidenta acaba al desembre, però poden ser renovats per dos anys més).

Jose Luis Escrivá: El perfil professional del nou governador és valorat, però el seu pas pel Govern i la seva gestió d’equips genera dubtes. Arriba al càrrec amb 63 anys i el deixarà als 69.

La capacitat tècnica i professional d’Escrivá (Albacete, 1960) no la posen en dubte ni els seus detractors. Llicenciat en Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid,va començar la seva carrera en el prestigiós servei d’estudis de l’organisme que ara liderarà. D’allà va fer el salt, com a assessor, a l’Institut Monetari Europeu (1993-1999), precursor del Banc Central Europeu (BCE), al qual també es va incorporar després que es creés com a cap de la Divisió de Política Monetària (1999-2004).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Després va passar al sector privat amb el seu fitxatge com a directiu del BBVA sota la presidència de Francisco González (2004-2010). D’allà va tornar al sector públic, com a director per a Amèrica del Banc Internacional de Pagaments de Basilea. El Govern de Rajoy el va elegir com a primer president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (2014-2020), des d’on va fer el salt al Govern de Sánchez.

Del que hi ha dubtes és que pugui defensar opinions tècniques que qüestionin la política econòmica de l’Executiu del qual va formar part, en línia amb el mandat legal que encomana al Banc d’Espanya "assessorar el Govern, així com realitzar els informes i estudis que resultin procedents".