Serveis
El 60% dels restaurants i bars han reduït ingressos a l’estiu
L’extensió de la temporada turística i la pujada de preus ha fet que els clients prioritzin el transport i l’allotjament i estalviïn en restauració
«La demanda nacional ha tocat sostre», assegura un informe de la Confederació d’Hostaleria
Els territoris on el sector ho ha passat pitjor són els del centre i el nord peninsular, tret de Galícia
El fet que la temporada turística s’allargui cada vegada més, de juny a gairebé octubre, i la pujada general de preus, que ha fet que moltes famílies hagin moderat les despeses, han sigut determinants perquè bars i restaurants hagin tancat l’estiu amb un balanç tirant a discret. Un 44,5% dels establiments espanyols han registrat un descens de clients i un 57,7% han vist com en els dos mesos teòricament àlgids han acabat fent menys caixa que en el mateix període de l’any passat, segons un informe fet públic ahir per la Confederació d’Hostaleria d’Espanya.
La temporada estiuenca ha sigut, en definitiva, "més fluixa del que s’havia previst inicialment", afirma l’entitat, que agrupa 300.000 restaurants, bars, cafeteries i pubs. Així, mentre que "per a un 25% dels hotelers la temporada d’estiu ha sigut millor que la de l’any anterior, hi ha un 75% de locals del sector que consideren que ha sigut pitjor o igual que en els mesos de juliol i agost del 2023". ¿Els motius? Les ja esmentades desestacionalització i pujada de preus, però també que s’ha registrat un nombre més gran de viatges a l’estranger per part de viatgers nacionals, cosa que ha restat consum aquí.
Tot i que aquest estiu l’increment d’arribades d’estrangers ha sigut una palanca molt positiva per al sector turístic, "la demanda nacional ha tocat sostre", assegura Hostaleria d’Espanya en el seu balanç. L’increment general de preus, a més, ha fet que els clients destinin gran part del pressupost vacacional a transport i a allotjament, "de manera que ha disminuït la capacitat de la despesa destinada a bars, restaurants i oci nocturn, que de vegades també es desplaça a compres en supermercats", per dinar o sopar a casa.
Per a la meitat dels establiments que han participat en l’informe elaborat per la confederació hotelera, la facturació ha sigut fins a un 10% inferior que la de l’any anterior. Calcula que en un 23% dels negocis ha sigut igual i que un 26,7% hi hagut un increment de fins a un 10%.
Pluja i onades de calor
També han sigut clau les condicions climàtiques d’aquest estiu, que primer, al juliol, van ser de pluja i fred en algunes zones i després, a l’agost, van portar onades de calor sufocant. Els territoris on ho han passat més malament els bars i restaurants són els del nord d’Espanya (tret de Galícia) i el centre peninsular. En canvi, a les zones de sol i platja de la costa mediterrània hi ha hagut fins i tot un lleu creixement de fins al 5% respecte a l’estiu anterior. S’hi afegeixen Galícia i les Canàries.
El fort creixement de turistes estrangers no s’ha traduït, segons els propietaris de locals d’hostaleria, en un augment de clients. De fet, un 38,2% dels hotelers comenta que fins i tot han notat un descens de viatgers internacionals als seus establiments.
Pel que fa als espanyols, un 40,9% han detectat un descens. I això malgrat que la temporada d’estiu havia arrencat al juny amb un augment significatiu de la xifra de negoci tant en bars com restaurants, concretament un 7,6% respecte al mes de juny de l’any anterior.
També les empreses de reserves per internet van fer balanç ahir de les principals dades hoteleres. La plataforma de TheFork, per exemple, ha registrat un increment del tiquet mitjà aquest estiu del 3% respecte a la resta de l’any.
En total, els clients han pagat per cada dinar i sopar 27 euros de mitjana, segons indica la plataforma de reserves online, que, en contra del que ha registrat Hostaleria d’Espanya, ha constatat un augment global de reserves del 10%, amb Barcelona, Madrid i Mallorca com les ciutats que han concretat un percentatge més gran.
