Telecomunicacions
Un any de terratrèmol accionarial a Telefónica
La saudita STC no ha consumat el seu assalt total en el capital de la companyia espanyola, al cap d’un any de la seva irrupció. Però la seva entrada ha revolucionat la teleco amb un nou nucli dur, amb la tornada de l’Estat i el reforçament de La Caixa.
Fa just un any va arrencar a Telefónica una sacsejada accionarial històrica. La irrupció inesperada de l’Aràbia Saudita en el capital –desvelada el 5 de setembre del 2023– i la intenció de convertir-se en el seu accionista més gran han provocat altres moviments que han revolucionat la governança de la teleco i que han evidenciat el caràcter estratègic que té el grup per a Espanya. L’assalt saudita encara no s’ha completat, però les reaccions al moviment del petroestat han obert una nova etapa en la companyia amb un nou nucli dur reforçat d’accionistes espanyols.
Saudi Telecom (STC), controlada per un dels fons sobirans de l’Estat àrab, va anunciar fa just un any el seu pla per arribar a una participació del 9,9% en la teleco espanyola, en una operació valorada en 2.100 milions d’euros. Un pla per fases, amb la compra directa del 4,9% i la presa mitjançant derivats financers d’un altre 5% addicional que tot un any després encara estan per executar. La conquesta saudita continua sense completar-se.
Escut antiopes
Per sobrepassar la cota del 5% o per tenir presència en el consell d’administració del grup, STC ha d’obtenir autorització expressa del Govern espanyol per les vinculacions de Telefónica amb la seguretat i la defensa nacionals. Una petició de permís preceptiu en virtut del denominat escut antiopes que ni l’Aràbia Saudita ni l’Executiu espanyol confirmen oficialment que s’hagi produït, tot i que fonts del mercat apunten que el procés ja està en marxa i que l’OK probablement amb condicions del Govern podria arribar en tot just unes setmanes.
L’escut antiopes –la legislació aprovada pel Govern durant la pandèmia per controlar l’entrada d’inversors estrangers en empreses estratègiques nacionals– estableix amb caràcter general l’obligació de demanar l’autorització de l’Executiu al superar el 10% del capital. Però aquest límit legal es rebaixa al 5% en cas que es tracti d’empreses vinculades amb la defensa i la seguretat nacionals, com passa amb Telefónica pels seus contractes amb les Forces Armades i amb la ciberseguretat i la gestió de les dades del Govern.
Sense que l’Aràbia hagi aconseguit encara completar el seu pla, el Govern i Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa, van decidir mobilitzar-se per blindar l’autonomia i l’espanyolitat de la teleco. La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i Criteria controlen ara participacions accionarials del 10% cadascun –empatant amb el paquet virtual de què disposa Saudi Telecom, STC– després d’executar compres en els últims mesos per un import conjunt de gairebé 3.800 milions d’euros amb què cuirassar una companyia que es considera estratègica per als interessos nacionals per la seva vinculació amb la defensa, la seguretat i la digitalització de l’economia.
El Govern de Sánchez ha completat la tornada de l’Estat espanyol com a accionista de Telefónica un quart de segle després de la seva privatització total. Creada sota els auspicis del dictador Miguel Primo de Rivera, la que va ser durant dècades el monopoli estatal de les telecomunicacions i va acabar privatitzada per complet a finals dels 90 assumeix ara la tornada al seu capital de l’Estat a tall d’escut protector davant el desembarcament en gran d’un altre Estat estranger.
La Caixa també s’ha mobilitzat per elevar la seva presència en el capital de Telefónica fins a assolir un 9,99% de les accions, i els seus plans passen per elevar ben aviat la seva participació fins al 10,01% de manera ràpida quan obtingui l’autorització per adquirir participacions indirectes en certes filials financeres de Telefónica i convertir-se de facto en el primer accionista del grup. El nou nucli dur espanyol format per Govern, Criteria i BBVA (amb un 4,87%) controla participacions accionarials en la companyia d’entorn del 25%, més del doble de l’objectiu que s’ha marcat l’Aràbia. Els tres grans socis espanyols compten amb una representació d’un conseller cadascun en la companyia (tres d’un total de 15 membres del consell d’administració).
L’Aràbia, sense presses
Notícies relacionadesSaudi Telecom anticipava en la seva última memòria anual, publicada el març passat, que preveia obtenir en el termini d’un any el permís del Govern espanyol per elevar la participació fins al 9,9% i eventualment també per sol·licitar un seient en el consell d’administració de Telefónica.
L’operadora àrab s’ha estat movent en els últims mesos per tranquil·litzar els ànims i confirmar les intencions amistoses de la seva operació, tant públicament com en diverses reunions amb el president de Telefónica, José María Álvarez Pallete. Saudi Telecom durant aquest temps ha promès "cooperació" amb Telefónica i ha mostrat la seva plena "confiança en el creixement i el potencial a l’alça" del grup espanyol.
