La vivenda nova s’encareix l’11,2%, la pujada més gran des de la bombolla

Cada vegada que es publica una nova dada, es confirma la tendència: els preus continuen disparats i l’accés a la vivenda és cada vegada més prohibitiu. Els pisos de nova construcció van pujar fins a un 11,2% durant el segon trimestre d’aquest 2024 respecte al mateix període de l’any passat. Els de segona mà van escalar en un 7,3%, amb un augment d’1,6 punts respecte al nivell registrat el 2023. L’augment de preus de la vivenda nova és el més alt des del tercer trimestre del 2007, en plena bombolla immobiliària. El 7,3% de la vivenda utilitzada és similar al que es va registrar a l’estiu del 2022, segons reflecteix l’índex de preus de vivenda (IPV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicat ahir.

En termes generals, el preu de la vivenda lliure (la que no és ni de protecció oficial ni pública) va pujar un 7,8% interanual en el segon trimestre d’aquest any, percentatge que suposa un increment d’1,5 punts respecte als tres primers mesos de l’any. És l’alça més accentuada des del segon trimestre del 2022, quan es va incrementar en un 8%. No ho tenen fàcil aquells que busquen pis: amb aquest nou repunt ja són 41 els trimestres consecutius de pujades interanuals que acumula aquest indicador.

Situació complicada

Les dades no fan més que confirmar la complicada situació de l’accés a la vivenda a Espanya. El problema, que amenaça de ser més acusat cada dia, requereix mesures urgents que requereixen, segons va afirmar la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, en una visita el juny passat a Barcelona, habilitar entre 600.000 i un milió de nous pisos per donar resposta a les necessitats del mercat en els pròxims quatre anys.

Hi ha llocs on ja es comencen a detectar mostres de paràlisi. Una d’elles és Catalunya, que, malgrat que va ser una de les comunitats on es va registrar una pujada de preus moderada en el segon trimestre, d’un 6,7%, ja ha començat a veure com la demanda de compra de vivenda ha caigut del 15% al 13% i com l’oferta per vendre ha descendit del 5% al 3% en els últims sis mesos, segons assenyala un estudi fet públic també ahir per Fotocasa Research.

És una de les primeres conseqüències, doncs, dels preus disparats. L’activitat en el mercat immobiliari català, prossegueix Fotocasa, es troba en mínims a causa de la contracció de la demanda i de l’oferta.

La taxa de participació de particulars en aquest mercat és del 14%, el nivell més baix de la sèrie històrica, i queda molt lluny dels màxims del 18% que es van registrar durant els semestres posteriors a la normalització després de la pandèmia (durant la segona meitat del 2021 i tot l’any 2022). La reducció és atribuïble tant a la demanda com a l’oferta, ja que també s’estan posant menys pisos a la venda.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Totes les comunitats autònomes van elevar el preu de la vivenda en el segon trimestre, segons la taxa interanual de l’IPV. Els increments més elevats es van registrar a Navarra (10,3%), Aragó (9,9%), Andalusia i Ceuta (9,5%) i Cantàbria, País Valencià i la Rioja, en totes elles amb un avenç del 8,6%. Els increments més moderats es van produir a Castella-la Manxa (5,3%), Extremadura i les Balears (6,2% en els dos casos) i Galícia i Catalunya, totes dues amb un repunt interanual en el preu de la vivenda lliure del ja citat 6,7%.

En taxa intertrimestral (la comparativa del segon trimestre respecte al primer), el preu de la vivenda lliure va pujar un 3,6%, l’alça trimestral més alta des del segon trimestre de l’any 2015. Entre abril i juny, el preu de la vivenda utilitzada va créixer un 3,7%, que també es tracta del seu increment trimestral més alt des del segon trimestre del 2015. Per la seva banda, la vivenda nova va elevar el seu preu en un 2,7%, una xifra que va moderar en gairebé tres punts l’avenç que va experimentar en el primer trimestre de l’any.