Els reptes d’Escrivá al Banc d’Espanya posaran a prova la seva independència

El nou màxim responsable del banc central –una institució de marcat caràcter presidencialista– té davant seu importants reptes. Però sobre de tots aquests penja el desafiament més gran: demostrar si és capaç d’exercir el càrrec amb la deguda autonomia o dona la raó als que han criticat el seu gairebé inèdit nomenament per entendre que no podrà exercir les seves funcions amb independència i imparcialitat davant l’Executiu del qual procedeix.

La primera prova de foc del caràcter que vol imprimir al seu mandat, de sis anys no prorrogables, es veurà en els canvis que pugui impulsar en l’organigrama de la institució. En l’alta direcció del Banc d’Espanya es reconeix una certa preocupació. Cinc dels seus sis directors generals van ser elevats als seus llocs en època de l’anterior governador, Pablo Hernández de Cos, i és habitual que els canvis en la cúpula comportin relleus en aquesta línia executiva. En qualsevol cas, totes les mirades estan posades en si Escrivá decideix o no cessar Ángel Gavilán de la Direcció General d’Economia i Estadística (l’antigament anomenat servei d’estudis, el més potent del país) per col·locar al capdavant una figura afí.

Es tracta d’una qüestió clau per testar els seus plans. Un dels mandats legals del Banc d’Espanya és "assessorar el Govern, així com realitzar els informes i estudis que resultin procedents". Els documents esmentats, moltes vegades crítics amb la política econòmica dels diferents executius, han constituït tradicionalment el principal motiu de fricció entre la institució i ministres de tot signe polític. Precisament, Escrivá n’ha atacat públicament alguns en els últims anys. El 2022, per exemple, va atribuir "falta de sofisticació" a un estudi sobre les pensions.

Incòmodes o complaents

El dubte, per tant, és si impulsarà un canvi que impliqui que les anàlisis de l’organisme passin a ser més complaents amb el Govern o evitin els temes més controvertits. En la institució, es reconeix que la figura del governador té una capacitat d’influència absoluta sobre la direcció general d’Economia: pot encarregar i orientar les conclusions dels seus estudis, que a més es poden modificar una vegada elaborats i abans de publicar-los, al contrari, per exemple, del que passa amb els inalterables informes de la inspecció dels bancs.

Si Escrivá vol substituir directors generals, no li resultarà difícil. La decisió l’ha de prendre el comitè executiu, format per ell mateix, la nova subgovernadora (encara per revelar i que el Govern nomenarà en solitari, després de trencar la tradició de pactar-ho amb el PP), i els consellers Soledad Núñez –elegida al seu dia pel PSOE i el mandat de la qual venç el 28 de setembre, però que l’Executiu pot renovar per sis anys– i Fernando Fernández, proposat pel PP i blindat per un mandat que no venç fins al 2029. Li valdria fins i tot que un d’ells el recolzi, ja que en cas d’empat el seu vot val doble.

Una altra fita que examinarà Escrivá, en aquesta línia, és la seva previsible compareixença al Congrés per analitzar els Pressupostos per al 2025. El Govern ha assegurat que té la intenció de portar el seu projecte de comptes públics al Congrés en les pròximes setmanes. Si finalment ho fa, immediatament començaran les compareixences a la comissió de Pressupostos de la Cambra baixa, i la tradició mana que el primer d’anar-hi sigui el governador. El ja exministre, així, hauria de valorar el principal projecte de llei que cada any han de presentar els seus excompanys de l’Executiu.

Una altra incertesa és quin paper tindrà la nova subgovernadora. Al no ser en aquesta ocasió proposada pel principal partit de l’oposició, sinó decidida pel Govern, es posa en dubte que pugui exercir de contrapès intern d’Escrivá. A més, ni la llei d’autonomia del Banc d’Espanya del 1994 ni el règim intern de la institució del 2000 li atorguen unes competències gaire concretes. Des del 2014, això sí, té un seient garantit en el consell del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) del Banc Central Europeu (BCE), amb la qual cosa en l’última dècada els subgovernadors s’han ocupat de mirar de garantir la solidesa dels bancs i l’estabilitat financera.

Possibles subgovernadores

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

Per ocupar el càrrec han sonat la consellera Núñez (directora general del Tresor en l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero), Montserrat Martínez Parera (vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors) i Paula Conthe (secretària general del Tresor). Tampoc es descarta que el nou governador proposi al Govern el nomenament d’una alta funcionària del Banc d’Espanya de la seva confiança, a la qual pugui conèixer de la seva llunyana època en l’organisme –va estar en el seu servei d’estudis fins al 1993– o de la seva etapa com a president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, a la qual es van incorporar diverses economistes del banc central.

Escrivá, així mateix, té a les seves mans altres palanques per imprimir el seu segell en l’activitat del Banc d’Espanya. En aquest sentit, el primer pla estratègic de la institució (2020-2024) està a punt de vèncer, i amb aquest les prioritats analítiques i d’investigació per al període. A més, ha de decidir el disseny de l’informe anual, el document en què el banc central exposa els reptes estructurals que observa en l’economia espanyola i que se sol publicar a finals d’abril o principis de maig. Junt amb això, s’haurà d’ocupar d’assumptes de caire més intern, com elaborar els pressupostos i els comptes anuals de la institució, decidir si continua ampliant plantilla i cobrir els llocs de cap de gabinet i director de comunicació, vacants des de fa mesos.