La UE treballa en una ‘ecoetiqueta’ de l’impacte ambiental dels aliments

¿Com contamina un quilo de tomàquets des que es planta la tomaquera i es comença a regar fins que els fruits arriben a la taula? I el llom de porc que ens talla la carnissera, ¿com ha afectat la salut del planeta al llarg de tot el seu procés de producció i distribució? ¿Quina és, en suma, la petjada ecològica que deixa cada aliment? Uns 450 científics estan reunits des d’ahir i fins dimecres vinent a Barcelona per mirar de consensuar, entre altres coses, com han de ser les etiquetes ambientals que informaran de l’impacte ecològic del que mengem.

La idea d’aquest distintiu ecològic no és nova: la Unió Europea (UE) va encarregar-ne el desenvolupament ja fa 10 anys i alguns països, com França, o cadenes de supermercats com Lidl, podrien estrenar-lo ben aviat. Els avanços en aquest projecte es donaran a conèixer en el congrés internacional LCA Food 2024, en el qual també es debatrà sobre altres aspectes clau com el desaprofitament alimentari, les dietes saludables i sostenibles i el futur dels sistemes alimentaris en un model que ja està canviant per culpa de la crisi climàtica.

Els participants en aquesta trobada són experts de tot el món especialitzats en anàlisi del cicle de vida (ACV en espanyol i LCA en anglès, per life cycle assessment). El seu treball es basa, sobretot, en la gestió de grans bancs de dades amb els quals miren de quantificar la petjada ambiental dels aliments en tota la cadena, des de la preparació de la producció fins que es converteixen en residus o són reutilitzats.

"En l’actualitat existeixen unes 450 etiquetes ecològiques diferents, de les quals més d’un centenar corresponen a aliments. Moltes estan certificades per organismes acreditats, però també n’hi ha d’altres que no tenen cap validació oficial", explica Ralph Rosenbaum, cap del Programa Sostenibilitat en Biosistemes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que, junt amb investigadors francesos, neerlandesos i alemanys, treballa en l’encàrrec de la UE per establir com haurà de ser aquesta etiqueta. El seu propòsit és presentar una proposta el 2026, "perquè, a partir d’aquí, es vagi consensuant amb els estats i les empreses". El termini fixat per Brussel·les acaba a finals del 2027.

Etiquetes en marxa

Mentrestant, segons assenyala Rosenbaum, hi ha qui ja ha anat avançant feina pel seu compte i ho té tot llest per posar en marxa el nou etiquetatge. "A França, per exemple, està previst que l’any vinent sigui opcional i el 2026 sigui obligatori per a tots els aliments". A Bèlgica, prossegueix l’investigador de l’IRTA, "ja existeix una gran cadena de supermercats que té implantades aquestes etiquetes. Estan vinculades a les targetes de fidelització dels clients, de manera que els que adquireixen més productes dels anomenats verds obtenen més punts per a les compres següents". També els supermercats alemanys Lidl estan estudiant utilitzar un distintiu ecològic per als seus productes de marca blanca, després d’haver detectat, a través d’enquestes internes, que els consumidors estan interessats a conèixer la informació ambiental del que mengen.

"La idea és que sigui una etiqueta simple, que el consumidor pugui comprendre d’un cop d’ull, ràpidament", detalla el científic. A diferència dels etiquetatges ecològics més habituals en l’actualitat, el futur distintiu "presentarà una graduació, de verd a vermell, a l’estil de l’etiqueta nutricional Nutriscore". Es tracta, en definitiva, de no atabalar més el comprador, "que ara ja té bastant embolic amb la quantitat d’informacions que contenen els envasos dels aliments".

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El treball de Rosenbaum consisteix, en aquests moments, a determinar com calcular cada un dels estrats d’aquest ecoetiquetatge. "Estem tenint en compte els impactes que la producció alimentària té en el canvi climàtic, des de l’ús de l’aigua, la seva afectació sobre la biodiversitat, com degrada els sòls... Són una vintena d’indicadors els que s’estan creuant", diu. "Totes les carns estaran a dalt de tot de l’escala d’impactes, però dins d’aquestes carns hi haurà gradacions: no és el mateix la vedella criada en pastures de muntanya que la que s’engreixa en una macrogranja", afegeix l’expert. En tot cas, puntualitza, l’existència d’aquest nou etiquetatge no hauria d’afectar els preus dels productes.

Tan important com la implantació de l’etiqueta ambiental serà la divulgació que se’n faci entre els consumidors. "El primer serà aconseguir el consens de totes les parts interessades, amb les quals ja s’està treballant; després convindria fer campanyes d’informació per implicar també els consumidors", remarca Rosenbaum.