El Govern nomena Soledad Núñez subgovernadora del Banc d’Espanya

La tradició des de 1994 era arribar a un consens pel qual l’Executiu elegia un governador assumible per al principal partit de l’oposició i aquest actuava de manera recíproca amb el subgovernador. Però l’esmentada tradició se n’ha anat en orris a causa de la decisió del Govern d’elegir un dels seus ministres com a número un de la institució, a la qual cosa el PP es va oposar de ple i ho va interpretar com una "colonització de les institucions". En la mateixa línia, la seva secretària general, Cuca Gamarra, va considerar l’elecció de Núñez com "una nova invasió de les institucions".

El mandat d’Escrivá i Núñez és de sis anys no prorrogables, amb la qual cosa tots dos estaran al capdavant del Banc d’Espanya fins al setembre del 2030. El nomenament de la subgovernadora va deixar un lloc vacant en el consell de la institució, que el Govern va cobrir amb Lucía Rodríguez Muñoz, fins ara subdirectora general d’endeutament públic en l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) i abans assessora de l’exvicepresidenta econòmica del Govern Nadia Calviño. La molt rellevant comissió executiva de l’organisme passa a estar formada per tres figures afins a l’Executiu (Escrivá, Núñez i Rodríguez) i una al PP (Fernando Fernández), quan en els sis anys anteriors hi havia un equilibri.

La quota catalana

El Consell de Ministres també va nomenar Jordi Pons Novell, catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, com a membre del consell de govern del Banc d’Espanya. El president de l’Executiu central, Pedro Sánchez, i el llavors president del Govern, Pere Aragonès, ho van acordar en la reunió que van mantenir a finals de juliol. La seva elecció permet cobrir la tradicionalment coneguda com a quota catalana en la institució, vacant des que va acabar el mandat de Nuria Mas al març. Amb els últims nomenaments, el pes dels membres pròxims al PSOE en el consell de govern també augmenta respecte al mandat de l’anterior governador, Pablo Hernández de Cos.

La primera decisió d’Escrivá, que avui i demà participarà en el seu primer consell de govern del Banc Central Europeu, ha sigut la creació d’una nova Direcció General de Relacions Institucionals, Europees i Transparència, que assumeix les funcions del gabinet del governador i de la direcció de comunicació. Estarà encapçalada per la jurista Paloma Marín, empleada del Banc d’Espanya des del 2005 i que des del 2018 ocupava el lloc de directora de relacions internacionals i europees, un dels sis departaments de la Direcció General d’Economia (antic servei d’estudis). La directora general adjunta serà la periodista Inés Calderón, que ha acompanyat en els últims anys Escrivá com a responsable de comunicació en els ministeris de Seguretat Social i Transformació Digital.

La nota en què el Banc d’Espanya va confirmar la notícia és una primera mostra dels plans que Escrivá té per a la institució. La nova direcció general centralitza la funcions de relacions institucionals i comunicació per "dotar-les d’un component més estratègic, reforçar la coordinació i eficiència i incrementar la transparència global" de la institució.

"La transparència i la comunicació són fonamentals en una institució pública per garantir la confiança dels sectors més interessats i de la societat en general en l’execució de les seves funcions. Per aconseguir tenir més transparència, el Banc d’Espanya donarà a conèixer els seus objectius, retrà comptes de les seves actuacions i posarà a disposició de la societat la informació pública i les anàlisis que genera en el compliment de les seves funcions", afegeix.

Notícies relacionades

Connexió amb Màlaga

Díaz demana negar les ajudes a les comunitats que no regulin els lloguers

Soledad Núñez, d’altra banda, accedeix per fi a un dels dos principals càrrecs del Banc d’Espanya al tercer intent. El 2006, Miguel Sebastián, va intentar col·locar-la com a governadora, però Pedro Solbes, vicepresident econòmic amb qui va tenir algunes desavinences, se li va avançar a l’anunciar públicament el nomenament del seu secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. El 2012, el PSOE la va proposar com a subgovernadora, però el llavors ministre d’Economia del PP, Luis de Guindos, la va vetar.

Soledad Núñez: L’economista té recorregut al Banc Central, i el seu pare en va ser directiu.

Currículum i afinitat socialista

La nova subgovernadora és llicenciada i doctora en ciències econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctora en economia per la Universitat de Minnesota (EUA). Va treballar en la Direcció General d’Operacions, Mercats i Sistemes de Pagaments i el servei d’estudis del Banc d’Espanya, institució de la qual el seu pare ja va ser directiu i on també ha treballat la seva germana. Després de deixar el Govern, va ser professora a l’Institut d’Empresa i consellera independent i presidenta del comitè de riscos del Banco de Madrid fins a la intervenció de l’entitat. Va tornar al Banc d’Espanya, primer com a assessora sènior i després com a consellera elegida pel PSOE. Malgrat la seva llarga experiència al Banc Central, el seu curriculum ha servit al PP per atacar el seu nomenament: «El Govern ha primat l’afinitat socialista als mèrits professionals, tenint en compte que la nova subgovernadora, a més de guru econòmica de Zapatero, va ser consellera de Banco Madrid fins a la seva fallida el 2015».