Montero demana al PP que recolzi la senda de dèficit aprovada

Tot i que, en la votació del juliol, va ser el no de Junts el que va acabar resultant determinant per tombar la proposta del Govern central, Montero va apel·lar ahir al Partit Popular perquè recolzi els objectius de dèficit i deute en la pròxima votació al Congrés dels Diputats. El seu rebuig, va dir, obligarà les comunitats autònomes –on els populars governen de manera majoritària– a ajustar els seus comptes en 6.600 milions en els dos pròxims anys i a les corporacions locals a fer-ho en 4.950 milions més el 2025 i el 2026 (en total, 11.550 milions per a aquests dos nivells de l’administració en els dos pròxims anys).

Això és així perquè, segons la llei d’estabilitat pressupostària, si el Congrés tomba dues vegades una nova senda d’objectius de dèficit i de deute, cadascuna de les administracions ha de confeccionar els seus propis pressupostos sobre la base dels objectius previs, i aquests són més exigents per a autonomies i ajuntaments que els que ara promou el Consell de Ministres.

Segons Montero, la senda d’objectius aprovada ahir "garanteix que comunitats i ajuntaments no han de fer cap esforç de consolidació fiscal en els pròxims anys i que podran utilitzar els augments de recaptació per millorar els serveis públics". Sent així, la vicepresidenta es va preguntar de manera retòrica: "¿Per què el PP perjudica els territoris on governa, simplement i planerament, per evitar que el Govern tiri endavant una votació al Congrés?"

El Govern central va tornar a aprovar el mateix límit de despesa no financera adoptat al juliol i que estableix un límit de 199.171 milions d’euros incloent-hi els fons procedents de la Unió Europea. Dins del sostre de despesa també s’inclou una transferència de l’Estat a la Seguretat Social per import de 22.881 milions d’euros, un 7% més respecte als Pressupostos del 2023. La Seguretat Social podrà tenir un dèficit del 0,2% en els tres pròxims exercicis. La senda de dèficit aprovada inclou un objectiu del 2,5% del PIB el 2025, del 2,1% el 2026 i de l’1,8% el 2027, a més de retallar el deute públic al final del període per sota del 100%, termini temporal que estarà marcat per la reactivació de les regles fiscals europees (suspeses des del 2020 per la covid).

Objectius més laxos

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

L’Administració central assumirà la major part de la responsabilitat del compliment dels nous objectius fiscals, ja que el 2025 haurà de situar el seu dèficit en el 2,2%, en l’1,8% el 2026 i en l’1,5% el 2027. Aquesta senda és més exigent que l’actual, que fixa objectius més laxos per a l’Estat, del 2,8% tant per al 2025 com per al 2026. Per a les comunitats autònomes, el Consell de Ministres planteja objectius de dèficit el 2025, el 2026 i el 2027 del 0,1% del PIB a cada un dels tres exercicis (davant el superàvit del 0,1% que estipula la senda vigent per al 2025 i el 2026). En el cas de les corporacions locals, es fixa ara un objectiu d’equilibri fiscal, en lloc de l’objectiu més exigent de superàvit del 0,1% i el 0,2% previst per al 2025 i el 2026 per la senda en vigor.

També s’estableix que el deute públic del conjunt de les administracions es redueixi al 103,6% del PIB el 2025, un percentatge que haurà de ser gairebé dos punts inferior el 2026, quan haurà d’arribar al 101,8%. Finalment, el 2027 estarà per sota del 100%, i se siturarà en el 99,7%.