La ‘revolució Draghi’ per a la UE

ENERGIA: IMPOSTOS, RENOVABLES I NUCLEARS.

L’Informe Draghi situa l’energia com un element clau per impulsar la reindustrialització de la UE i per trencar la seva pèrdua de competitivitat, a causa dels elevats preus energètics (els europeus i les seves empreses industrials suporten preus de l’electricitat entre dues o tres vegades més cars que als EUA i la Xina), a la seva volatilitat i a la incertesa sobre la seva evolució, i també com a conseqüència de l’heterogeneïtat regulatòria i fiscal entre estats membres. La proposta de l’expresident del BCE contempla com a pilar fonamental abaixar i igualar els impostos que suporta l’energia als diferents països de la UE, establint un límit màxim comú als recàrrecs en la llum i el gas. Així mateix, s’aposta per concedir crèdits fiscals a la indústria vinculats a l’ús de solucions energètiques netes.

Entre les propostes específiques per al sector elèctric, l’informe reclama simplificar els permisos i autoritzacions per desplegar més renovables i més xarxes; separar la remuneració que reben les renovables i les nuclears de la que perceben les centrals de gas per evitar que es contagiïn els dos preus; incentivar l’autoconsum; i apostar per l’energia nuclear, mantenint les centrals ja operatives si resulta rendible i impulsar les "noves tecnologies nuclears" (com la construcció de petits reactors modulars) amb suport financer públic

Entre les mesures respecte al gas natural, es proposa l’establiment d’acords diversificats i a llarg termini de subministrament de gas per trencar l’antiga i excessiva dependència de Rússia; desenvolupar infraestructures estratègiques per facilitar la importació de gas i millorar la coordinació de l’emmagatzematge entre els estats membres; reformes legals per limitar els moviments especulatius amb els preus del gas; reforçar els mecanismes de formació de preus als mercats per evitar la volatilitat ; i també descarbonitzar el sector apostant pels gasos renovables i l’hidrogen verd.

DIGITALITZACIÓ: MÉS FUSIONS PER COMPETIR.

La competitivitat de l’economia europea dependrà cada vegada més de la digitalització de tots els seus sectors i del desenvolupament de capacitats en tecnologies avançades. Però de moment el model industrial europeu en aquest camp es basa en la importació d’aquestes tecnologies avançades. L’informe alerta que les tecnològiques i telecos europees no tenen prou mida per impulsar la seva pròpia tecnologia i invertir suficientment per fer front als seus rivals nord-americans i asiàtics en el desplegament màxim de xarxes de banda ampla d’alta velocitat i 5G, en matèria de computació i intel·ligència artificial i tampoc en la fabricació de microxips.

En aquest sentit, Draghi recolza molt explícitament fomentar les fusions entre companyies de telecomunicacions relaxant la cotilla actual de la normativa de competència, amb l’objectiu de reduir la debilitat del fragmentat sector a Europa. Així mateix, es reclama harmonitzar les llicències d’espectre radioelèctric a tota la UE i impulsar subhastes de concessions d’ús en àmbit continental i de més durada; simplificar i igualar entre els estats membres la regulació de ciberseguretat i impulsar els fabricants d’equips i software europeus per impulsar l’autonomia continental.

En paral·lel, també s’aposta per augmentar de manera harmonitzada la capacitat computacional dedicada a l’entrenament de la IA i crear un marc a tota la UE per impulsar start-ups innovadores en aquest camp; incentivar que empreses europees participin en el desenvolupament i implementació en la indústria d’aplicacions de la IA que siguin prioritàries per a la UE; així com polítiques comunes de seguretat de dades confidencials a la UE. Així mateix, en matèria de semiconductors, l’Informe Draghi aposta perquè la Unió estableixi un pressupost específic per al desenvolupament de xips, amb el qual finançar l’impuls d’una indústria pròpia.

AUTOMÒBIL: NEUTRALITAT EN MATÈRIA AMBIENTAL.

"El sector de l’automòbil és un exemple clau de la falta de planificació de la UE, que aplica una política climàtica sense una política industrial", denuncia obertament l’informe, que qüestiona l’establiment d’ambiciosos objectius de descarbonització (que es recolzen en el document) però sense acompanyar-los amb una estratègia de transformació de la cadena de subministrament de la indústria del motor. El document aplaudeix l’objectiu de zero emissions de gasos de tubs d’escapament per al 2035, però critica que Brussel·les no l’hagi simultaniejat amb una gran estratègia per impulsar la fabricació de bateries i de punts de recàrrega.

DEFENSA: CREAR UNA INDÚSTRIA MILITAR EUROPEA.

El nou escenari mundial de tensions geopolítiques creixents i de greus focus bèl·lics a les portes d’Europa han confirmat el caràcter estratègic de la indústria de defensa i anticipen un negoci creixent en el qual totes les potències es reforçaran. "El sector de defensa de la UE és fonamental per garantir l’autonomia estratègica d’Europa davant les creixents amenaces de seguretat exterior, així com per impulsar la innovació amb repercussions en tota l’economia", s’indica. No perdre pistonada en els nous segments industrials exigirà "inversions massives i noves capacitats tecnològiques" per poder reduir la dependència de tercers països, especialment els EUA. Per a això serà imprescindible desenvolupar una política industrial de defensa de la UE que faci possible la cooperació i la integració de les pimes a les cadenes de subministrament, millorar l’accés al finançament per a la indústria de defensa europea, implantar mecanismes d’incentius per impulsar les solucions industrials europees davant les de tercers països i promoure l’harmonització dels equips de defensa entre països europeus.

La indústria espacial europea arrossega un problema d’infrafinançament en relació amb altres potències globals, amb menys pressupost públic, problemes d’accés al finançament privat, inversió insuficient en R+D i falta de coordinació entre tots els estats membres. Davant aquest escenari, l’informe suggereix una reforma de la governança espacial europea per reduir la seva complexitat i establir un fons espacial de la UE amb suficient finançament.

MATÈRIES PRIMERES CRÍTIQUES: MÉS MINERIA, MÉS RECICLATGE.

Determinades matèries primeres són imprescindibles per desenvolupar els equips i les infraestructures per a la transició ecològica amb energies verdes (com liti, cobalt o níquel de les bateries), per a la transformació digital (com el gal·li dels microxips) o per a material de defensa (com titani o tungstè). La demanda de determinats minerals s’ha disparat i es preveu que continuï catapultant-se en el futur a un ritme més alt. I Europa està lluny de tenir garantit el seu subministrament per la seva enorme dependència de les importacions de totes aquestes matèries crítiques. Les cadenes globals comercials estan dominades especialment per la Xina, i els EUA han mobilitzat reformes legals per reforçar-se en aquest camp. La UE va amb molt retard.

Les oportunitats d’Europa en aquest àrea passen per aprofitar el potencial de producció autòctona de minerals crítics, el potencial del reciclatge d’aquestes matèries i per explotar l’excel·lència en projectes comunitaris a tota la cadena de valor de la mineria i el processament. L’informe de l’ex primer ministre italià demana impulsar de manera àgil la diversificació de proveïdors amb noves aliances estratègiques internacionals, així com simplificar els procediments de concessió de permisos d’extracció.

TRANSPORT: PLANIFICACIÓ COMUNA I MÉS PRESSUPOST.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Tenir serveis i xarxes de transport realment operatius –de persones i de mercaderies– i també un sector de transport pròsper resulta imprescindible per garantir la competitivitat de tota l’economia de la UE i, a més, ara es tracta d’un sector prioritari per avançar cap a una economia amb zero emissions netes. Amb una demanda que s’espera que continuï sent acceleradament creixent, Europa necessitarà "inversions estratègiques massives". Per això, l’informe reclama millorar la planificació comuna d’infraestructures –impulsant la competitivitat, la cohesió continental i també la combinació multimodal–, mentre es mobilitza el finançament públic i privat necessari.

FARMÀCIA: COMPARTIR INFORMACIÓ, COMPARTIR ASSAJOS.

La UE és el tradicional líder global de l’enorme negoci del farmacèutic, de rellevància econòmica crucial i també importància geoestratègica (com va quedar acreditat durant la pandèmia). Però el sector farmacèutic està experimentant canvis de pes que estan provocant que la indústria europea estigui perdent competitivitat i quota de mercat davant altres regions, especialment els EUA, per la menor inversió pública i privada comunitària en R+D, amb polítiques fragmentades entre estats membres i amb menys suports fiscals a les seves empreses, així com un marc regulatori de medicaments més lent i complex. Entre les propostes de l’informe figura facilitar l’accés i l’intercanvi de registres sanitaris electrònics i ampliar les capacitats de seqüenciació del genoma; agilitzar l’organització d’assajos a diversos països de la UE; coordinar l’acció de les agències de medicaments per agilitzar l’accés als mercats; accelerar l’aplicació del reglament d’avaluació de tècniques sanitàries perquè aquesta tasca es realitzi conjuntament; mentre es milloren les dotacions dels pressupostos públics i s’incentiva la inversió privada.