La baralla aranzelària amb la Xina farà caure el cotxe elèctric a Europa

Quan es tanca una porta s’obre una finestra. La imposició d’aranzels a les marques d’automoció xineses, per ajudes deslleials del Govern a la producció de cotxes elèctrics, per part de la Unió Europea continua macerant un camí perillós per a la indústria continental. Lluny d’ajudar a millorar la implantació del vehicle elèctric, que a Espanya representa menys d’un 5% del mercat, el que provocarà és que els fabricants asiàtics redoblin els seus esforços en l’exportació de cotxes electrificats (no només elèctrics), llegeixi’s híbrids i endollables (amb motors de gasolina).

Aquest pols polític, a més, es pot perjudicar la implementació del cotxe elèctric, sector en què les marques xineses s’han convertit en expertes mentre Europa s’adormia en els llorers. Així ho confirmen diversos fabricants europeus que temen un desembarcament de cotxes híbrids (gasolina i elèctrics) que alterarà l’actual equilibri comercial. A més, molts models de marques europees que es fabriquen a la Xina estan afectats.

També cal tenir en compte que les marques xineses (tret de MG) han entrat al mercat europeu amb cotxes avançats en el segment C i D, que no es tracta de cotxes petits i barats. De tenir-ne en tenen, però primer busquen establir una base sòlida comercial i d’imatge per portar-los cap aquí. Serà en aquell moment quan la indústria europea haurà de tenir les seves pròpies propostes per al mercat.

Després de l’anunci d’Europa, la Xina es va afanyar a contraatacar amb idees similars per a altres sectors però en el sentit invers, i això ha provocat una gran incertesa. Enmig d’aquesta lluita aranzelària, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va viatjar a la Xina per mirar d’aconseguir millors acords comercials. L’aposta dels fabricants xinesos per Espanya podria perillar si segueix amb una política agressiva en el terreny del vehicle elèctric. Chery ha sigut la primera a reaccionar, lògicament, i ha retardat un any l’inici de l’acoblament dels seus models a la Zona Franca de Barcelona (tot i que quan arrenqui ho farà amb un model millorat de producció, un CKD en lloc d’un DKD).

La veu de Sánchez clamant per un acord amb la Xina no és l’única, ja que els propis fabricants europeus demanen que arribi la pau comercial. "Crec que tots necessitem reconsiderar la nostra posició", va assenyalar el president de l’Executiu espanyol. Tothom defensa la necessitat d’un acord, i marques com Seat s’hi han oposat des del primer moment, una postura que fa pensar que al final els problemes els generen els polítics, més que no pas les empreses. "El comerç lliure i just i els mercats oberts són la base de la prosperitat, l’ocupació i el creixement sostenible arreu del món. En general, els drets compensatoris no són adequats per reforçar la competitivitat de la indústria automobilística europea a llarg termini: els rebutgem", paraules de Seat. Més clar, impossible.

En una nota publicada per Crédito y Caución sobre la crisi entre la Unió Europea i la Xina, i amb el focus en el cotxe elèctric, assenyala que "els aranzels suposen una resposta immediata per protegir els fabricants nacionals en un context de fràgil recuperació. No obstant, les seves conseqüències a llarg termini són imprevisibles. La sobreoferta de vehicles elèctrics barats xinesos podria dirigir-se a altres mercats i amenaçar les exportacions de vehicles occidentals. Un altre problema immediat és la possibilitat de foc amic: moltes marques europees que tenen centres de fabricació a la Xina es veuran afectades. A més, és probable que s’acceleri la localització de la producció de vehicles elèctrics xinesos a la Unió Europea.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Als Estats Units

L’enfocament cas a cas de la Unió Europea suposa una mesura més temperada que la dels Estats Units, lja que la seva administració ha elevat del 25% al 100% els aranzels a tots els vehicles elèctrics fabricats a la Xina. A curt termini, els grans fabricants xinesos de vehicles elèctrics probablement tindran capacitat per absorbir els costos addicionals sense incrementar els seus preus a Europa. No als Estats Units. No obstant, aquest mercat amb prou feines representa l’1% de les exportacions xineses de vehicles elèctrics, davant el 40% de les que van destinades a Europa.