Carlos Cuerpo: "Negociar l’inici de la reducció de jornada laboral pot ajudar a un acord"

Dimecres posarem en comú la proposta i una primera anàlisi, a la qual volem que contribueixin les comunitats autònomes i els ajuntaments. Treballarem junts des d’un enfocament constructiu i sempre amb un respecte escrupolós al règim de competències per satisfer en un termini raonable aquesta important demanda que ens fan les empreses.

Donat l’actual clima de tensió diplomàtica entre Espanya i Veneçuela, ¿el Govern estarà en condicions de garantir la integritat de les inversions espanyoles a Veneçuela?

En el moment actual no hem de començar a fer cap tipus d’especulació. Cal ser enormement prudent i donar un missatge de tranquil·litat. Tranquil·litat quant a les relacions comercials i a les inversions, en el sentit que el Govern per descomptat que defensarà, com fem sempre, els interessos de les empreses espanyoles, en aquest cas a Veneçuela. En aquest cas, no hem rebut ni tan sols una preocupació concreta de cap empresa.

En el Govern ja estan treballant en el projecte de Pressupostos del 2025. Però, prèviament, Espanya hauria de remetre a Brussel·les el seu Pla Fiscal Estructural 2025-2028 abans del 20 de setembre. ¿Es complirà aquest termini?

La Comissió Europea ha donat als països un termini per presentar aquests plans associat al del Pla Pressupostari, que s’ha de presentar abans del 15 d’octubre. I amb aquell termini estem treballant ara mateix i és on estan la majoria de països, per arribar aquest 15 d’octubre a la presentació.

El camí de dèficit que planteja el Govern central suposa passar d’un dèficit del 3% del PIB el 2024 a un de l’1,8% el 2027, i això, amb un càlcul simple, implicaria un ajust de 18.600 milions. ¿Com s’hauria d’emprendre, apujant impostos o abaixant despeses?

Començo dient que no estic d’acord amb aquest càlcul. Quan parlem de reducció de dèficit, no s’ha d’assimilar directament a un ajust. En els últims anys hem passat d’un dèficit superior al 10% a l’esperat 3% a final d’aquest any, i hem sigut capaços de fer-ho sense portar a terme ajustos com els entesos tradicionalment. Reduir el dèficit sense afectar el creixement és el cercle virtuós en què hem estat en els últims anys i esperem seguir en els pròxims.

El president del Govern central ha fet referència a noves pujades d’impostos en els Pressupostos per al 2025 ¿Hem d’esperar més gravàmens sobre els dipòsits o els fons d’inversió o sobre l’estalvi en general?

Encara estem en un moment preliminar per a una discussió tan específica. El president va llançar un missatge molt clar d’una progressivitat més gran de la que tenim actualment en el sistema, segons el qual les grans fortunes han de contribuir en gran manera al finançament de les despeses comunes. I això és una cosa que ara hem d’aterrar en la negociació dels Pressupostos.

En relació amb la implantació del cotxe elèctric, l’informe Draghi advoca per permetre que es puguin continuar matriculant vehicles de combustió més enllà del 2035, si és amb combustibles de baixes emissions. ¿És partidari d’aquest enfocament?

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

Europa ha de continuar sent ambiciosa en els objectius de descarbonització. I crec que això és compatible amb el protegir la nostra indústria en aquesta transició. Tots, els EUA, el Japó, els grans productors automobilístics, estan agafant la via que és millor per al seu sector. A Espanya, l’aposta per la descarbonització no s’està donant en contra de la indústria o del creixement, estan sent compatibles.

Sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores el 2025 que pretén el Govern, vostè planteja que es faci de manera negociada i amb flexibilitat. ¿Hi ajudaria endarrerir les 37,5 hores al 2026?

Hem d’avançar en aquest procés de reducció de la jornada, però amb l’acord de la patronal i els sindicats. I hem de trobar la manera que aquesta reducció es faci de manera eficient i que no vagi en contra ni dels salaris ni de la productivitat de les nostres empreses. Cal tenir present l’heterogeneïtat de les empreses i la flexibilitat que necessitem per a, per exemple, les nostres pimes; o per a aquelles empreses que tenen més contractació amb el sector públic; o aquells sectors que són més intensius en mà d’obra. I en aquest procés cal trobar aquestes vies de flexibilitat. L’altre dia, la vicepresidenta segona va posar un incentiu sobre la taula de negociació a favor de les pimes. [El retard en] l’entrada en vigor pot ser un altre element addicional que contribueixi a un paquet final que pugui ser acordable. Però el que jo vull i el que espero és que tots els agents hi contribueixin amb propostes i hi contribueixin amb una negociació que ens porti a bon port.