El cotxe elèctric en què ningú creia

Quan Elon Musk va presentar el primer cotxe elèctric, el Tesla Raodster, el 2008, va ser la riota de tot el sector automobilístic. El sector del cotxe europeu estava segur que el seu producte era el millor, que tenia una autonomia insuperable i una càrrega d’energia en pocs minuts, fets que el feien imbatible. Per fer-ho possible, es va inventar una trampa que permetia que les mesures de NOx en la combustió del cotxe fossin més baixes en el moment de la mesura, mentre eren diferents en circulació. Era el dieselgate. El seu descobriment el 2015 per uns universitaris americans va deixar despullat el sector automobilístic europeu, que es veia obligat a reinventar-se.

Però, com es fa per reinventar un sector on tots els directius i enginyers han estat generant durant anys arguments en contra del cotxe híbrid i elèctric? Només era possible si els canviaven tots, cosa que no es va fer. El cotxe elèctric finalment ha anat penetrant, ha millorat les prestacions de les bateries i la velocitat de càrrega d’energia fins a igualar les condicions dels cotxes de combustió, i en què queda només el problema del preu. Amb una diferència tan gran en la despesa d’energia del cotxe elèctric, amb un consum mitjà de 16 kWh/100 km enfront dels 60 kWh/100 km dels cotxes de combustió, veient que la factura petrolífera dels estats podia baixar, que els efectes de la contaminació quedaven reduïts, la UE es va proposar fomentar el desenvolupament del cotxe elèctric. Els estats van començar a subvencionar-lo i també els punts de càrrega elèctrics. Així ha estat com Noruega ha arribat a tenir unes vendes del 94% dels cotxes elèctrics el mes d’agost passat i la Xina en va vendre al juliol el 50,7%. A Espanya aquest mateix juliol les vendes de cotxes elèctrics ha sigut del 8,9%. Per què no penetra més ràpidament el cotxe elèctric a Espanya?

L’escepticisme és la paraula que acompanya el cotxe elèctric a Espanya. Les raons són diverses, tant la manca de punts de càrrega, com el preu o les falses informacions que circulen per les xarxes. Tot plegat falla pel mateix lloc: no hi ha un relat adequat que promocioni el canvi.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Les ajudes públiques són un despropòsit. Qui les demani haurà d’esperar més d’un any a rebre-les i encara haurà de cotitzar per l’ajuda rebuda a la declaració de la renda. En altres països l’ajuda va al venedor, i el cotxe té un preu net, sense més complicacions. Els punts de càrrega són la mostra que l’Administració espanyola tampoc s’ha cregut la transició: altres països fa anys que fan concursos per fer concessions per anar creixent amb punts de càrrega, sobretot en electrolineres situades a les grans vies de trànsit o en les entrades de les ciutats. I els fakes són resultat d’una ignorància impressionant a les xarxes, alimentades per certs interessos d’empreses de combustibles fòssils, dient que els cotxes elèctrics s’incendien, que no tenen suficient rang, que les bateries tenen una vida curta, que no es poden reciclar, que no hi ha prou liti...

El resultat ha estat que la pèrdua de relat ens farà perdre el sector de l’automoció, el 6,5% del PIB català. El fet que els cotxes xinesos hagin fet el desenvolupament i les inversions del cotxe elèctric amb fons públics porta a decidir que cal posar aranzels a la seva entrada a Europa que compensin aquestes ajudes. Però això no servirà de res si les companyies automobilístiques no canvien les seves estructures de decisió, si no creuen en el nou model de mobilitat, i tampoc si l’Administració pública no fa un relat valent de la nova economia que ve. Hem perdut massa temps.