El preu i les traves de la xarxa de recàrrega allunyen els compradors

¿Per què no es venen? Senzill. El preu és el primer element que fa enrere, i és que el cost de la bateria continua suposant la meitat del que val un vehicle que, a més, s’encareix per la tecnologia que embarca per complir les estrictes mesures de seguretat que imposa Europa. El consumidor prefereix altres tecnologies, que sent eficients també són més barates.

Infraestructura

El segon factor són les infraestructures de recàrrega. Si bé és cert que a Espanya continuen pujant cada any (hi ha 35.698 punts davant els 29.301 de l’any passat), ens trobem en un escenari en el qual els punts existents estan per sota de la demanda per viatjar al llarg del país. A més, segons el baròmetre d’electromobilitat d’Anfac (associació espanyola de fabricants d’automòbils), "els punts instal·lats no operatius s’han incrementat un 5,8% en un any, i ja en sumen 9.145 al llarg d’Espanya".

Les companyies elèctriques advoquen per continuar instal·lant llocs de recàrrega, tot i que admeten que és complex. "Instal·lar un punt costa 15 dies, el problema és que per tenir tots els permisos per a la seva posada en funcionament suposa 15 mesos", assenyalen des d’una de les empreses punteres del sector.

També és complex l’ús de les recàrregues ja que hi ha més de 20 aplicacions per al mòbil corresponents a 20 serveis més de recàrrega. No hi ha pagament directe per targeta de crèdit, una cosa que alleujaria molt la pressió en aquest sentit. A Portugal, per llei, només hi ha una única aplicació de recàrrega i es pot pagar amb targeta.

La fiscalitat

El tercer element crític és la fiscalitat, una cosa que a Espanya portem malament. A molts països europeus s’ha actuat sobre l’IVA, els impostos de matriculació, les bonificacions a les empreses i sobre els impostos municipals. Aquí no. I això tampoc ajuda. Aquí es fiscalitza per potència i no per emissions. A més, cada comunitat va a la seva. Si a això unim que els plans d’ajuda són farragosos i complicats (perquè no es gestionen des del Govern central sinó que ho fan les autonomies), no és estrany que la gent no opti per adquirir un elèctric.

A Espanya disposem del Pla Moves III (que permet aconseguir fins a 7.000 euros però que cal declarar), tot i que la seva eficàcia està posada en entredit per la tardança en l’arribada de les ajudes. Des de la patronal de l’automòbil (Anfac) admeten que aquesta trava complica el desenvolupament del cotxe elèctric pur. "Els 5,5 milions de vehicles elèctrics que haurien d’estar segons els plans del Govern són inabastables. La renovació dels fons del Pla Moves III hauria d’ajudar", admet José López Tafall, director general de l’associació, però amb prou feines s’arribarà aquest any a un parc 100% elèctric de 400.000 cotxes.

Notícies relacionades

Yolanda Díaz inicia la seva reforma per col·locar els sindicats en els consells d’administració de les empreses

Ametller invertirà 50 milions a Mont-roig del Camp

El públic no percep les ajudes com a tals. Marta Blázquez, presidenta de l’associació de concessionaris (Faconauto) acusa els polítics del desgavell: "El consumidor necessita missatges clars perquè busca certeses, i el problema és que mentre s’espera, el parc envelleix (15 anys de mitjana) i amb això pugen les emissions, vaja, l’efecte contrari del que es pretén. Des del Govern hi ha un problema competencial notable ja que la gent veuria millor ajudes directes. L’usuari vol un pla d’ajudes sense complexos, que permeti modernitzar el parc traient de la carretera veritables cafeteres i apostant per la seguretat. I no centrant-se només en el cotxe elèctric sinó en totes les tecnologies (gasolina, dièsel, gas...) perquè totes són eficients i sostenibles", reconeix Blázquez.

Alemanya va posar fi a les ajudes el 2023, tres anys després que el Govern d’Angela Merkel les posés en marxa (suposaven uns 6.750 euros). Fa una setmana les ha tornat a instaurar davant la caiguda de les vendes d’elèctrics (un 69% de caiguda a l’agost, cosa que representa només un 12% del parc de cotxe nou). L’Executiu d’Olaf Scholz va aprovar dimecres un paquet d’incentius a la compra de vehicles elèctrics, entre els quals es contempla una reducció d’impostos per un import mitjà anual de 465 milions d’euros entre el 2024 i el 2028.