El ‘boom’ d’Mbappé i Yamal atia la venda de roba falsa

Amb previsió d’experts, les xarxes del tràfic de samarretes falses a Espanya també van fer a l’hivern les seves comandes de samarretes falses de la selecció espanyola de futbol, de cara a una Eurocopa la final de la qual es va jugar el 14 de juliol. Ràpidament va aparèixer al mercat, després d’ascendir als altars de l’esport, el nom de Lamine Yamal imprès en aquestes peces.

Mbappé, Yamal, Jude Bellingham i el ja retirat Tony Kroos són els noms més freqüents ara a les samarretes falses, confirmen fonts policials. Aquestes figures han animat el mercat en un any molt esportiu, en què s’han succeït la final de la Champions –amb Kroos de comiat–, l’Eurocopa, la Copa Amèrica i els Jocs Olímpics.

José Luis Gómez, inspector en cap i responsable de la Secció de Delictes contra la Propietat Industrial i Intel·lectual de la Policia Nacional, veterà investigador de les xarxes d’aquest negoci il·legal, confirma que el fenomen creix a Espanya. També les confiscacions: "El 2023 en vam agafar més que el 2022, i aquest any en seran més que l’anterior".

Aquest és un camp de treball policial en el qual les aprehensions solen ser de gran volum, sobretot en els prolegòmens de grans esdeveniments esportius. I aquest 2024 les requises són XXL. El 10 de maig passat va anunciar la Policia la confiscació de més de dues tones d’uniformes d’equips de futbol que havien arribat en nombrosos enviaments des de la Xina a Madrid i la seva perifèria.

12 tones

Faltaven dos mesos per a la final de l’Eurocopa. Vint-i-un dies després s’acabava el maig quan la Policia va difondre la captura de 12 tones de peces falses. L’operació es va explotar a Barcelona i Tarragona una setmana abans de la final de la Champions que va guanyar el Madrid. En aquestes 12 tones hi havia més de 70.000 samarretes; i més de 36.500 estaven fetes per a aquesta final. Per agafar la partida es van revisar 15 tràilers de gran tonatge.

El passat 13 de juliol, la Guàrdia Civil va culminar l’operació Sanzam, un cop a cinc distribuïdors del chinatown madrileny de Cobo Calleja (Fuenlabrada) en què es van intervenir més de sis milions d’articles falsos, entre els quals piles de samarretes de futbol Aquests cops policials deixen petites les confiscacions del 2023, quan, segons Interior, els llocs on més mercaderia falsa es va agafar van ser Barcelona (1.887.923 objectes), Madrid (462.500), les Balears (207.421) i Múrcia (203.649). "Són les àrees on més organitzacions criminals estan assentades", explica una font experta de l’àrea de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil.

L’any passat, a l’operació Quinto –39 detinguts i un quart de milió de productes falsos confiscats a Girona, Madrid, Sevilla, Tenerife i Màlaga–, agents de l’equip de Gómez van detectar un paquet de missatgeria remès per un senegalès i amb destí al Senegal. Pesava un quilo, contenia bitllets de 50 euros i tenia origen en la manta. "Gairebé tots els diners d’aquestes màfies, un 95%, viatgen al Senegal", explica l’inspector en cap, acostumat a indagar en un món "molt hermètic" en què abunden els codis secrets, les xarxes familiars, les trames inacabables de números de telèfon, els pactes de lleialtat…

Aquest paquet i una altra vintena d’enviaments similars contenien la recaptació d’un negoci que ara maneja marges del 500%. Compren a fabricants xinesos a entre 1,5 i 5 euros i venen a entre 20 i 25 a Madrid, Barcelona i Sevilla, "majoritàriament als turistes i a totes les ciutats de platja", explica Gómez.

Una col·lega de la Guàrdia Civil avisa que els beneficis de la venda de falsificacions a Espanya "es fan servir com a mètode de finançament per a altres activitats delictives, tràfic de drogues i d’armes, tràfic d’éssers humans…". Entren a Espanya les falsificacions "en contenidors de vaixell, per despatx aeri, paqueteria… A Holanda hi ha el principal port d’entrada a Europa, però aquestes xarxes van canviant segons les seves pròpies anàlisis de risc", explica Gómez.

Notícies relacionades

«¿Vols còpia?»: Per què el Banc d’Espanya recomana demanar el resguard quan pagues amb targeta

A la recerca de la consolidació

La ruta de la mercaderia, en diverses ocasions declarada en port com un carregament de bombetes, continua sent Shenzhen (Xina), Hong-Kong, Turquia (on també es fabrica), Països Baixos… fins a acabar en polígons com el Cobo Calleja de Fuenlabrada o el Grandland de Badalona Sud. Segons la Guàrdia Civil, els proveïdors recorren cada vegada més a repartir l’encàrrec en "petits enviaments de paqueteria postal; passen més desapercebuts i són difícilment perceptibles".

La manta és la principal sortida comercial per a peces i sabatilles falses, però no l’única. Després de la pandèmia "les plataformes digitals són una tendència", expliquen a la Guàrdia Civil.