El Banc d’Espanya eleva la previsió de creixement al 2,8% aquest any

En comparació amb les projeccions del juny, en les actuals el creixement del PIB es revisa a l’alça al llarg de tot l’horitzó de projecció –fins al 2,8% el 2024, el 2,2% el 2025 i l’1,9% el 2026–. Per la seva banda, la taxa d’inflació general es revisa lleugerament a la baixa el 2024 –en 0,1 pp, fins al 2,9%– i a l’alça el 2025 –en 0,1 pp, fins al 2,1%–, mentre que la prevista per al 2026 no experimenta canvis respecte a la prevista a l’exercici de projeccions del juny i es manté en l’1,8%.

La nova previsió de creixement del PIB per al 2024 es produeix després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publiqués a finals de juliol que l’economia va pujar en el segon trimestre el 0,8%, per sobre del que havia estimat el mateix Banc d’Espanya (0,5%) i quatre vegades més de la dada de la zona euro. A més, la nova informació publicada per l’INE incorpora una revisió a l’alça de les taxes de creixement del PIB en els dos últims trimestres del 2023 i el primer del 2024.

El fet és que la nova estimació per al conjunt del 2024 (2,8%) supera en tres dècimes l’avenç aconseguit el 2023 (del 2,5%), malgrat els auguris de desacceleració. Així, si es compara amb el que el mateix Banc d’Espanya esperava per al 2024 el desembre passat (un creixement de l’1,6%), les successives correccions a l’alça suposen un salt addicional important, d’1,2 punts, fins al 2,8% –per sobre, fins i tot, de l’última previsió del Govern, del 2,4%. De fet, la projecció del 2,8% per a aquest any del Banc d’Espanya se situa al sostre de les 25 previsions que figuren al plafó de Funcas. Segons estima el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, l’elevat nivell dels tipus d’interès hauria restat 1 punt percentual al creixement del 2024; si bé, en sentit contrari, la injecció de fons europeus Next Generation EU hauria contribuït a elevar en 1 punt el nivell del PIB el 2024.

Fortaleses i debilitats

El Banc d’Espanya atribueix la "notable fortalesa" del creixement de l’economia espanyola a l’augment de la població (via fluxos migratoris), a "la relativa resiliència" de la indústria i, sobretot, a l’"extraordinari dinamisme que mantenen les exportacions de turisme".

Enfront d’aquestes fortaleses, el consum de les famílies i la inversió va sorprendre a la baixa en la primera meitat de l’any. Segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, la debilitat més elevada d’aquests dos "pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible" "podria condicionar la capacitat de l’economia espanyola per mantenir en els pròxims trimestres l’elevat dinamisme recent, sobretot tenint en compte que, tal com apunten alguns indicadors, la contribució del sector exterior al creixement podria moderar-se en el futur".

La creació d’ocupació també s’hauria alentit en el tercer trimestre, després de l’elevat dinamisme mostrat en la primera meitat de l’any. En particular, es preveu que, davant l’increment de l’1,9% registrat el 2023, l’ocupació –mesurada en termes d’hores treballades– augmenti un 1,8% el 2024, un 1,7% el 2025 i un 1,1% el 2026. La taxa d’atur es continuaria reduinte gradualment, fins a l’11,5% de la població activa el 2024, l’11% el 2025 i el 10,7% el 2026. A l’informe, el Banc d’Espanya fa notar l’estancament que s’ha observat des de fa un any en l’estoc d’aturats de llarga durada –al voltant d’1,1 milions de persones i amb una incidència que mostra certa resistència a caure per sota del 40%–. "Això podria suggerir que una bona part de l’estoc d’aturats existent és de caràcter estructural (...). Com a resultat de tot això, la taxa d’atur de l’economia espanyola encara es mantindrà pròxima a l’11% el 2026", s’afirma.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En espera del pla d’ajust

En general, el Banc d’Espanya interpreta que els riscos de les seves noves previsions estan "orientats a la baixa" degut, sobretot, a les tensions geopolítiques. Tampoc es descarten correccions brusques en el valor dels actius financers, com el que es va produir de manera transitòria a principis d’agost. Les estimacions apunten que, per complir les noves regles fiscals europees, seria necessari implementar al nostre país, durant els pròxims anys, un ajust pressupostari del voltant de 0,5 punts de PIB a l’any (equivalent a uns 7.750 milions a l’any).