El jutge inicia la investigació penal contra Glovo amb la declaració dels ‘riders’

Set repartidors han sigut els primers testimonis que han comparegut davant el jutge arran de la denúncia penal presentada per la Fiscalia de Barcelona contra l’empresa Glovo i, particularment, contra el seu conseller delegat i cofundador, Oscar Pierre. Sis d’ells operen a Saragossa, i un altre, a Cantàbria. Han sigut els primers a declarar, però no seran els únics. Almenys dues desenes més de riders estan convocats per comparèixer en les pròximes setmanes. I, posteriorment, li tocarà el torn a Pierre, al qual s’acusa de suposadament no atendre els requeriments de la Inspecció de Treball i diverses sentències i no reconèixer els repartidors com a assalariats, de manera que se’ls "menyscaben i suprimeixen", segons la fiscalia, alguns drets, com vacances remunerades o permisos davant baixes mèdiques, entre d’altres.

A l’empresa i a la seva cara visible se’ls acusa de mantenir com a treballadors per compte propi els seus repartidors, i estalviar-se així pagar les seves cotitzacions o fer-se càrrec dels mitjans materials per repartir, com el vehicle o el telèfon mòbil. La fiscalia precisa que així l’empresa redueix costos empresarials. Les fonts consultades asseguren que la companyia ha implantat un nou model d’organització amb variacions respecte al que tenia abans de l’entrada en vigor de la llei rider.

"El procés evidenciarà que Glovo no ha imposat condicions de treball i que no ha desatès els requeriments dels inspectors. Lluny d’això, reformula el model de relació com a conseqüència dels requeriments de la inspecció, i en construeix un de nou que no presenta notes de laboralitat, ja que prima la llibertat organitzativa del repartidor", assenyala l’advocat defensor de Glovo, Cristóbal Martell.

Els primers declarants van afirmar que Glovo els va oferir el 2021, quan ja s’havia aprovat la llei rider però encara no havia entrat en vigor, si volien continuar com a autònoms o com a assalariats i que van preferir la primera opció. Una part del col·lectiu de treballadors es van mostrar contraris al seu dia a la tramitació de la norma, ja que les empreses que ocupaven autònoms pagaven més als seus repartidors que les que els tenien com a assalariats, ja que s’estalviaven les cotitzacions socials, i tenien més flexibilitat horària. Malgrat que continuar com a autònoms els suposava cotitzacions més baixes –fet que en un futur es tradueix en una pensió més limitada o menys protecció davant accidents–, entre altres.

L’estiu del 2021, davant l’entrada en vigor de la coneguda com a llei rider, Glovo va canviar part del seu model laboral. A una part minoritària de la seva flota de repartidors els va fer un contracte laboral, mentre que a la resta els va mantenir com a autònoms amb les condicions del nou model. La reorganització va quedar de la manera següent: els assalariats passaven a assumir la feina de la divisió de supermercats, mentre que els que repartien menjar a domicili –el gruix del negoci de Glovo– continuaven com a autònoms. En el seu moment Glovo va fer pública la contractació directa d’uns 2.000 treballadors.

Sense exclusivitat

Notícies relacionades

Foment reitera a Díaz el seu rebuig de reduir per llei la jornada laboral

Sàmper promet agilitzar els tràmits per als emprenedors

Els set primers testimonis, segons expliquen fonts coneixedores de la investigació, van afirmar que van declinar l’oferta de passar-se a assalariats, ja que preferien continuar exercint en la modalitat d’autònoms (alguns van explicar que estudiaven o tenien altres feines), alhora que van reconèixer davant el jutge que ara ja no hi ha control de la franja horària, que no se’ls obliga a treballar en exclusivitat i que està a les seves mans acceptar o rebutjar encàrrecs. Altres repartidors consultats per aquest mitjà, no obstant, expliquen que ells sí que van escollir passar-se a assalariats, però que Glovo els va negar aquesta possibilitat.

La jurisprudència dicta que un repartidor ha d’estar enquadrat com a assalariat si a ulls de la llei exerceix les funcions pròpies d’un assalariat i està subordinat a la direcció del seu ocupador, al marge de si es troba més còmode o menys amb això.