Els mil milions que ho van canviar tot

El grup somriu relaxat al sentir la pregunta, senyal evident que hi està acostumat. "Hi ha moltes delegacions que venen a buscar la recepta secreta de l’èxit", reconeix Vidharta (Vee) Deonorain, directora sènior de desenvolupament econòmic i aliances del Massachusetts Life Sciences Center, una agència semipública encarregada de promoure el sector de les ciències de la vida en aquesta regió nord-americana. Ni ella, ni el director executiu de l’Oficina Internacional de Comerç i Inversió de Massachusetts, Jeevan Ramapriya, ni la secretària de desenvolupament econòmic de la Commonwealth de Massachusetts, Yvonne Hao, oferiran, malgrat tot, una resposta gaire concreta. "És resultat de la combinació de moltes coses", contesten davant una vintena d’emprenedores procedents de Catalunya que són a Boston per aprendre tot el que puguin d’una ciutat que lidera la lliga de la innovació tecnològica aplicada a l’univers de la salut. El seu sector.

Les hi han portat Foment del Treball i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona –responsables d’un programa de formació anomenat Jump Startup for Woman in Deeptech–, en col·laboració amb Acció (Generalitat de Catalunya), l’aerolínia Level, la fundació Tech Barcelona i el despatx RCD. La seva missió principal és ajudar aquestes empresàries a prendre nota de recursos i estratègies per fer arribar els seus projectes als Estats Units. ¿Qui desaprofitaria, però, l’oportunitat de descobrir què ha convertit Boston en un líder mundial en aquest camp? Sobretot quan Catalunya treballa per acabar-ne sent un altre.

Perfil econòmic de la regió

Segons Acció, Massachusetts (la capital és Boston) és la regió del món que capta més inversió per a projectes tecnològics relacionats amb la salut. Hi ha 18 de les 20 companyies més importants del món en aquest sector. La firma d’estudis de mercat Ibis World li atribueix un PIB d’uns 640.000 milions de dòlars (gairebé el doble que el de Catalunya) i fins a tres subsectors vinculats amb l’entorn sanitari entre les seves principals indústries (salut i assegurances mèdiques, farmacèutiques i hospitals). Entre tots ells, sumen una facturació equivalent a 120.000 milions d’euros.

Deonorain, Ramapriya o Hao ho relacionen amb la seva important economia del coneixement, amb les potents universitats que hi ha a la zona (com Harvard o el MIT), amb els hospitals, amb el fet que existeixen fons d’inversió amb molt capital i amb el fet, també, que s’han convertit, alhora, en un molt bon lloc per viure. I, sobretot, que tots aquests actors han anat estrenyent molt la seva col·laboració.

Fins i tot així, fa 15 anys, ciutats com San Diego o San Francisco anaven al davant de Boston en aquesta indústria. ¿Què ho va canviar tot? Que el Govern comprometés 1.000 milions de dòlars (gairebé 900 milions d’euros) d’inversió pública perquè la indústria de les ciències de la vida arrasés a Boston. "I va funcionar. Ara som líders mundials", celebra Hao.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I, és clar, el debat, una vegada acabada l’exposició, està servit. ¿Està a l’abast de Catalunya això? ¿Tenim tanta quantitat de diners? ¿Hi ha fons amb tant capital? ¿Volem apostar-ho tot a la salut? I ¿tenim la cultura necessària per sostenir tota aquesta sèrie de moviments? A jutjar pel que opina aquest fòrum improvisat de catalans a Boston, no, no, no, no i no.

La diferència cultural serà especialment palpable al visitar les instal·lacions d’Engine Ventures (un fons d’inversió sorgit del MIT) i conèixer Israel Ruiz. Criat a l’Hospitalet de Llobregat, Ruiz va voler ser astronauta fins que un professor li va dir que era molt més intel·ligent estudiar enginyeria industrial. Quan va aconseguir una de les beques de La Caixa i anar a parar a Boston, va veure clar que si hagués manifestat la seva ambició en aquesta ciutat, la resposta hauria sigut que quin tipus d’ajuda necessitava per aconseguir-ho. "Aquí no som homes, ni dones... Aquí volem ser els millors", resumeix Ruiz, que també va orientar l’emprenedora catalana –ara establerta a Boston– Ana Maiques suggerint-li deixar de banda la "mentalitat de botiguera". Serà ella qui donarà un consell ben pràctic a aquesta vintena de noves empresàries. "No vingueu al descobert. Aquí t’arruïnes en un minut", adverteix.