ENTREVISTA

Pedro Lozano: «Saber utilitzar la Intel·ligència Artificial és una habilitat essencial que no podem ignorar»

Parlem amb Pedro Lozano, cofundador d’Imascono. Expert en intel·ligència artificial, metavers i emprenedoria. Top 100 conferenciant de Thinking Heads. 

Pedro Lozano, cofundador d’Imascono. Expert en intel·ligència artificial, metavers i emprenedoria. Top 100 conferenciant de Thinking Heads.

Pedro Lozano, cofundador d’Imascono. Expert en intel·ligència artificial, metavers i emprenedoria. Top 100 conferenciant de Thinking Heads.

5
Es llegeix en minuts

-Coincidint amb l’inici d’un nou curs escolar i en un món on la intel·ligència artificial «amenaça» l’ocupabilitat, ¿com creus que afectarà aquesta tecnologia al mercat laboral?

-El primer de tot, és fonamental fer-se a la idea que el treball de per vida ja no existeix. El segon, almenys a curt termini, és que la Intel·ligència Artificial no ens traurà el lloc de treball, sinó que ho farà una persona que sàpiga utilitzar-la. Igual que els ordinadors i els dispositius mòbils han sigut una extensió de l’ésser humà en el personal i en el professional, s’ha iniciat un nou paradigma on la Intel·ligència Artificial marcarà la pròxima era en la relació humans-màquines. Per això, avui dia, saber utilitzar l’IA és una habilitat essencial que no podem ignorar. Adaptar-se a aquesta nova realitat i aprendre a utilitzar aquestes eines serà clau per mantenir-nos competitius en un mercat laboral on, per primera vegada en la història, les tasques intel·lectuals es veuen tan amenaçades o més que les manuals. Com deia Darwin, no són les espècies més fortes ni les més intel·ligents les que sobreviuen, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi. I en aquest nou entorn laboral la capacitat d’adaptació continua sent la clau per prosperar. Adaptar-se o desaparèixer.

-A mesura que l’IA es converteix en una extensió de les nostres habilitats, ¿com visualitzes aquesta relació entre humans i màquines a nivell empresarial?

-La clau rau a trobar l’equilibri entre les nostres capacitats úniques com éssers humans i les habilitats exponencials que ens dota la intel·ligència artificial. Per exemple, les màquines poden ajudar-nos a ser més eficients, però no poden reemplaçar la intuïció i inquietud humana necessàries per identificar noves oportunitats de negoci, o l’empatia per entendre què necessiten els diferents grups d’interès d’una empresa en un moment determinat. Des d’un treballador que està passant per una situació familiar complicada fins a un client que no està satisfet amb el servei que hem ofert. Aquesta combinació entre humans i màquines també obre un món de possibilitats a nivell de negoci, ja que permetrà a empreses molt petites arribar a èxits inimaginables. Com diu Sam Altman, CEO de OpenAI, aviat veurem companyies de tot just 10 persones aconseguint valoracions de milers de milions gràcies al poder exponencial de l’IA. D’altra banda, ja podem veure també com els països amb un índex més gran de robotització són els que menys atur tenen, gràcies que multipliquen la productivitat i eficiència de les seves empreses.

-Quin paper adquireix llavors l’educació per preparar els joves en un futur professional en constant canvi i cada vegada més tecnològic.

-Segons la meva humil opinió necessitem transformar radicalment el sistema educatiu d’Espanya, ancorat en mètodes tradicionals de la Revolució Industrial, i apostar pel desenvolupament de les persones en tres eixos clau: humanisme, emprenedoria i tecnologia. Si volem evolucionar com a país i ser competitius en un món globalitzat hem de fomentar la cultura emprenedora i les competències STEAM, sempre mantenint la visió humanista que requereix una revolució tecnològica com la que estem vivint. D’altra banda, més enllà de la universitat i en aquest context tan canviant, hem vist com la formació professional ha crescut notablement i preveu un alt grau d’ocupabilitat, sent fonamental eliminar els prejudicis sobre l’FP i sobretot entendre que l’aprenentatge ha de ser constant al llarg de tota la vida. I si l’educació és la base de qualsevol societat, la seva millora hauria de ser una prioritat comuna per garantir un futur pròsper i competitiu per a tothom. En aquest sentit, com ciutadans hem d’exigir un gran pacte d’estat entre tots els partits polítics per emprendre aquest canvi tan profund i determinant en el nostre futur.

-Destaques l’humanisme com un dels eixos clau en una era dominada per la intel·ligència artificial. ¿Quin és el paper de les humanitats en un món cada vegada més tecnològic?

-El cert és que se’ns omple la boca enaltint vocables com a intel·ligència artificial, metavers, blockchain o robòtica, quan el realment transcendental és la transformació social que estan provocant les noves tecnologies. I en aquesta revolució social, l’humanisme ha de jugar un paper central. Això és completament determinant ja que, a mesura que la tecnologia automatitza més tasques, podríem veure un futur on el treball deixi de ser el principal medi per redistribuir la riquesa, portant-nos a replantejar profundament el nostre sistema social i econòmic, potser amb models com la renda bàsica universal o noves formes de regulació que assegurin la competitivitat humana davant les màquines. En definitiva, estem davant un possible nou model socioeconòmic on la tecnologia ha de ser al servei de les persones i no al revés. Per exemple, l’IA està permetent avenços en la medicina que milloren la precisió en els diagnòstics i tractaments personalitzats, fent que la cura de la salut sigui més accessible i efectiva per a tothom; però també pot generar efectes col·laterals preocupants, com l’energia que consumin aquest tipus de serveis al núvol, contribuint al canvi climàtic i a l’explotació de recursos naturals.

Notícies relacionades

-Ja per acabar i després d’analitzar el paper de la intel·ligència artificial al mercat laboral, l’educació i l’impacte social, ¿quin paper juga la creativitat humana en un món on les màquines poden realitzar tasques cada vegada més complexes?

-La creativitat humana és el nostre actiu més gran. És el que ens distingeix gràcies a les nostres capacitats intrínseques com a imaginació, visió, esperit emprenedor, passió, emoció o inconformisme. Mentre la intel·ligència artificial automatitza tasques i analitza dades de manera cada vegada més complexa, nosaltres podem enfocar-nos en allò que realment aporta un valor afegit: pensar, divergir, crear i generar noves idees. En realitat, la tecnologia està actuant com un accelerador que impulsa la nostra creativitat i ens ajuda a ser més eficients. Ara, amb simples instruccions de text, podem aconseguir resultats sorprenents sense necessitat de dominar tantes habilitats tècniques. No obstant, la creativitat humana no és només un motor d’innovació, sinó la nostra brúixola ètica en aquest món en transformació. La tecnologia, per si sola, no distingeix entre el bé i el mal; som nosaltres que hem de marcar el seu rumb. Per tant, no n’hi ha prou amb innovar; ho hem de fer amb propòsit i consciència, assegurant-nos que avancem cap a un futur que posi les persones en el centre del progrés. Només així, la tecnologia serà una veritable aliada per construir un món més just, equitatiu i humà.