La rebaixa de l’IVA dels aliments ha estalviat 2.100 milions a les llars

La supressió de l’IVA dels aliments bàsics ha suposat un impacte de més de 2.100 milions d’euros des que va entrar en vigor el gener del 2023, segons les dades que publica mensualment l’Agència Tributària. A finals d’aquest mes, la mesura començarà a suavitzar-se, de manera que els productes que ara tenen una taxa zero passaran a tenir-ne una del 2% i els que en tenen una del 5% (pastes i olis de llavors) pujaran al 7,5%. Això serà així fins al 31 de desembre, segons la previsió del Govern.

En concret, segons va constatar Hisenda a finals del 2023, durant aquest exercici les arques públiques van deixar d’ingressar 1.703 milions d’euros per "la rebaixa de tipus impositius en l’alimentació". A aquest import s’hi han sumat aquest 2024 uns altres 442 milions d’euros, fruit de les dues pròrrogues que ha tingut després del decret inicial. Així, aquests 2.145 milions que l’Agència Tributària no ha ingressat durant aquest període són els que, en definitiva, han deixat de pagar els consumidors a l’hora de comprar aliments.

Després de 21 mesos de vigència, la mesura ha aconseguit un dels propòsits per als quals va ser aprovada: ha sigut capaç de controlar l’escalada de preus de la cistella de consum i moderar la inflació general, segons coincideixen a dir experts consultats per aquest diari. "Especialment, en un primer moment, va tenir un efecte molt positiu, perquè la majoria de cadenes de distribució i comerços minoristes van aplicar el descompte i això va generar un alleujament per als consumidors", assenyala Agustí Colom, professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), que lamenta, però, que no es fes un seguiment més prolongat de l’impacte, sobretot quan les associacions de consumidors van començar a denunciar que algun establiment tornava a apujar preus.

Dinàmica de descens

"La dinàmica de preus dels aliments ha sigut de descens des que es va implantar la rebaixa, cosa que ha contribuït a fer que l’IPC, que havia arribat a créixer dos dígits, es moderi", remarca també Zoel Martín Vilató, economista de CaixaBank Research.

Les dades fetes públiques dimarts pel Banc d’Espanya sobre les previsions de creixement de l’economia espanyola ofereixen així mateix un balanç satisfactori. "En els últims mesos, els preus dels aliments i de l’energia han sorprès a la baixa respecte al que s’esperava en l’exercici de projeccions del juny", segons recull l’informe del regulador bancari. "Una part significativa de la sorpresa a la baixa que s’ha observat en l’evolució dels preus dels aliments –diu el document– s’explica per la pròrroga de la reducció de l’IVA per a determinats aliments i per la baixada de l’IVA de l’oli d’oliva".

El resultat de la rebaixa fiscal, però, no ha acabat d’aconseguir l’objectiu pel qual es va posar en marxa, és a dir, facilitar les coses a les famílies més vulnerables.

Impacte desigual

"Evidentment, d’haver aconseguir que la inflació no es disparés, o que no s’instal·lés, també se n’han beneficiat les rendes més baixes, que són les que també tenen menys capacitat per negociar augments salarials", assenyala Colom. Tot i això, Javier Martínez, investigador d’Esade Center for Economic Policy (EsadeEcPol), assenyala que la supressió d’un impost com l’IVA no ha respost a una lògica redistributiva i han sigut les famílies amb més ingressos les que més han rebaixat les despeses, simplement perquè consumeixen més. "Dels productes que apareixen a l’Enquesta de Consum Familiar, l’oli d’oliva el compren, per exemple, les llars amb un poder adquisitiu més alt, de manera que han sigut elles les que han tret més profit de l’exempció fiscal", constata Martínez.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

"De cada 10 euros que es van deixar de recaptar per la rebaixa de l’IVA, cinc corresponien al 40% de llars amb més capacitat econòmica", afegeix l’economista d’EsadeEcPol. El Banc d’Espanya també corrobora aquest efecte. A més, assenyala Martínez, mantenir l’IVA hauria permès a l’Estat recaptar més i aquests diners es podrien haver redistribuït d’una manera més eficient. Segons la seva opinió, "una política focalitzada de transferència de rendes a llars més vulnerables hauria sigut més efectiva des del punt de vista distributiu, i més barata des del punt de vista pressupostari".

¿I ara què? ¿Quin efecte pot tenir l’aplicació de l’IVA del 2% als productes que fins ara n’estaven exempts? "La previsió és que hi hagi una pujada de preus, però això no ha pas de crear necessàriament més inflació, entre altres raons perquè l’economia espanyola passa per un bon moment", respon el professor Colom. "Els nostres càlculs –afegeix, en aquest sentit, Martín Vilató, de CaixaBank Research– apunten que entre l’octubre i fins a finals d’any es pugui notar un repunt de 0,4 punts i que l’impacte el 2025, amb l’entrada en vigor de la segona pujada, sigui de 0,3 punts més".