Interior retarda dos mesos el registre de viatgers per la pressió del sector turístic

Dos mesos més tindran de termini hotels, agències de viatges i empreses de lloguer de vehicles per adaptar-se al nou registre de viatgers dissenyat pel Ministeri de l’Interior. Després de setmanes de pressions, en què el sector turístic anticipava el "caos", el departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska retarda de l’1 d’octubre al 2 de desembre l’obligació d’aquestes empreses per obtenir i comunicar una sèrie d’informació sobre els viatgers que va més enllà de la que apareix en els documents necessaris fins ara (DNI i passaport), com la forma de pagament, el número de la targeta de crèdit, el telèfon mòbil i fix o el domicili.

El reial decret 933/2021 afecta activitats d’hostalatge, que van des dels càmpings o zones d’estacionament d’autocaravanes fins a hotels, però també les agències de lloguer de cotxes i intermediaris, com les agències de viatges i les plataformes digitals. I amb el decret tots aquests es converteixen en una mena de policia turística encarregada d’obtenir una sèrie d’informació dels viatgers que té com a finalitat última ser remesa a Interior.

Però el sector turístic es queixa de l’enorme quantitat de dades requerides (bastant més d’una dotzena) i la necessitat de registrar-les i enviar-les de manera manual, al no tractar-se de dades oficials, cosa que implica una "càrrega administrativa desproporcionada" que, fins i tot, pot comportar errors. "Ens exigeixen preguntar coses tan ridícules com el grau de parentiu que tenen les persones (en el cas que algun sigui menor d’edat) que s’allotjaran en una habitació. A ningú li interessa o no hauria d’interessar-li això perquè atempta contra la intimitat de les persones", afirma en un vídeo el president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat), Jorge Marichal.

Entre 100 i 30.000 euros

A més, les dades s’han d’incorporar a una plataforma que no està plenament operativa. No complir aquesta obligació comporta sancions d’entre 100 i 30.000 euros, en funció de la gravetat. En cas que els operadors no realitzin un registre dels viatgers o ometin la seva informació al ministeri es considerarà una falta greu, penalitzada amb multes d’entre 601 i 30.000 euros, mentre que en cas d’errades o falta d’informació es considerarà infracció lleu i la sanció se situa entre 100 i 600 euros.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

La norma no és nova. Va ser aprovada el 26 d’octubre del 2021, però es va prorrogar en diverses ocasions davant les demandes del sector i per les dificultats per remetre la informació a través de la plataforma creada per Interior. Primer es va estendre la implantació fins al 2 de novembre del 2023 i, posteriorment, fins a l’1 l’octubre del 2024. A falta d’una setmana per a aquesta última data, la pressió del sector turístic ha provocat aquesta nova demora a causa de "raons tècniques" per facilitar la interconnexió i la transmissió de les dades dels establiments ubicats a les comunitats autònomes que compten amb cossos de policia autonòmics.

El Ministeri defensa, a més, que l’ajornament es produeix després d’una "interlocució permanent" amb els sectors afectats, tot i que fa setmanes que aquests últims critiquen al Govern la falta de consens. El pròxim 4 d’octubre es farà una nova reunió entre els representants del sector turístic. El Consell de Turisme de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), juntament amb les organitzacions empresarials, sectorials i multisectorials que la integren, va firmar dijous passat una nota executiva per demanar al Govern "suspendre’n" l’entrada en vigor.