Les empreses tindran una bonificació a partir del 2025 si rebaixen la sinistralitat

La recuperació de les ajudes per incentivar les companyies a reduir la seva sinistralitat, una mesura que ja va estar en vigor durant el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, no obstant, no haurà de ser aprovada per la cambra parlamentària, ja que serà validada per l’Executiu via reglament. Aquest es remetrà a audiència pública per iniciar així els seus tràmits pròximament.

El cost de les ajudes que calcula el Govern oscil·la entre els 20 i els 40 milions d’euros anuals, segons fonts del ministeri liderat per Elma Saiz, i confien que incentivi bones pràctiques empresarials i disminueixi els índexs de sinistralitat.

El 2023, a tot Espanya, es van registrar un total de 624.911 accidents laborals que van ser motiu de baixa mèdica, entre els quals destaquen 4.706 accidents greus i 721 de mortals, segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball. Si el focus es posa sobre Catalunya, en aquest mateix exercici es van registrar un total de 107.750 accidents, d’aquests, 688 van greus, i 107, mortals.

A partir del primer trimestre del 2025 tornarà a entrar en vigor una mesura que ja va tenir el seu recorregut fa uns anys. La va introduir Zapatero el 2010 i en els seus inicis va representar una despesa d’una mica més de 20 milions d’euros, que posteriorment va escalar fins a una mitjana de 40 milions anuals. El 2017, el PP la va reformar per "agilitzar i simplificar" el reconeixement i repartiment de les ajudes, fet que va disparar la despesa fins als 155,2 milions d’euros, i se’n van beneficiar 123.182 empreses. Partint d’aquest argument, Pedro Sánchez, al cap de poc de guanyar-li la moció de censura a Mariano Rajoy en la que seria la seva primera legislatura en solitari, va suspendre el 2019 aquesta bonificació, que recupera ara en un format similar a l’original.

Recels al Congrés

Ara l’Executiu crearà un sistema de qualificacions que anirà de la A a la D: A serà l’empresa més segura, i D, la menys. Cada empresa l’enquadrarà en un nivell o un altre en funció del nombre de sinistres i de malalties professionals que registri. Si d’un any a l’altre millora la seva qualificació, tindrà una reducció de quotes del 4%; si està en la seva categoria màxima i la manté, d’un 8%. No regirà la mateixa vara de mesurar per a tots els sectors, perquè s’entén que certes activitats són més propenses a accidents que d’altres.

Des de part de l’oposició no s’ha vist amb bons ulls aquesta mesura. Grups com ERC van criticar que es pretengui donar diners públics a les companyies pel que consideren que és una de les seves obligacions bàsiques prevista en la llei de prevenció de riscos laborals que tota empresa ha de complir, com és vetllar per la seguretat de tots els seus empleats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

No obstant, aquesta part de la reforma no necessita el permís del Congrés i tirarà endavant via reglament. Les qüestions relatives a jubilació activa i parcial sí que necessitaran un vot favorable a la cambra, on, de moment, l’Executiu encara no ha iniciat els seus tràmits.

Les mesures de la reforma que més recel generen en els partits del bloc de la investidura són les que no es tramitaran via Congrés, ja que poden ser aprovades per via reglamentària o ordre ministerial. És el cas de la bonificació de sinistralitat i el del reforç del rol de les mútues en el tractament dels accidents d’origen traumatològic, amb què s’espera desencallar les llista d’espera de la sanitat pública i accelerar les recuperacions, afirmen des de la Seguretat Social.