La revisió a l’alça del PIB allunya un ajust de les pensions el 2025

El Govern va decidir actualitzar el quadre macroeconòmic que el Consell de Ministres havia aprovat el 16 de juliol. Ara el Ministeri d’Economia ha elevat en tres dècimes el creixement del PIB previst per al 2024 (del 2,4% al 2,7%) i en dues dècimes el previst per al 2025 (fins al 2,4%) i per al 2026 (fins al 2,2%). "Les noves estimacions recullen la sòlida evolució de l’economia espanyola, que registra un creixement més fort, més equilibrat i més responsable", va remarcar ahir el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo. Segons va dir, el bon comportament del sector exterior –a través del turisme i de les exportacions de serveis, sobretot– és la principal raó que explica elevar la previsió de creixement del 2024.

Una mena de postdata

En paral·lel, el nou quadre macroeconòmic també revisa a l’alça el creixement de l’ocupació en termes d’hores treballades. No passa ben bé el mateix, però, en la previsió del nombre d’ocupats (equivalents a jornada completa). Segons aquest criteri, el nombre d’ocupats creixerà el 2024 el 2,6%. El creixement més gran de l’economia i l’avenç del nombre d’ocupats no impedeix, però, un lleuger empitjorament –d’una dècima– de les taxes d’atur previstes per a cada un dels tres anys Així, ara s’estima una taxa d’atur de l’11,2% de la població activa el 2024, que baixarà fins al 10,3% el 2025 i al 9,7% el 2026, en el nou quadre macroeconòmic.

En la passada legislatura, el llavors ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá –ara governador del Banc d’Espanya–, va aconseguir convèncer els comissaris europeus de la sostenibilitat de la seva reforma gràcies a una mena de postdata. Segons aquesta clàusula, si els resultats de totes les mesures incloses per augmentar els ingressos de la Seguretat Social, com l’augment transversal de cotitzacions –conegut com a mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)– o el recàrrec aplicat als salaris més alts –que començaran a pagar a partir de l’any que ve–, no fossin els esperats, el Govern haurà d’adoptar noves mesures el 2025. I, si no s’arriba a un acord amb les forces parlamentàries, s’estableix que s’aplicarà de manera automàtica a partir de l’1 de gener del 2026 un recàrrec sobre el MEI que paguen tots els treballadors.

Aquesta possibilitat d’haver de dissenyar un ajust el 2025 ara queda una mica més lluny, en vista de la revisió del PIB del 2023 materialitzada per l’INE el 18 de setembre, que ha afegit 36.400 milions d’euros en el seu mesurament d’activitat registrada en l’economia espanyola l’any passat. A més, aquesta revisió se suma a la que ja es va practicar l’any passat, que va afegir 19.269 milions al PIB del 2022. La suma de les dues revisions dona com a resultat un nivell de PIB més alt que el que havien utilitzat en les projeccions inicials tant el Govern com la Comissió Europea en els pronòstics del conegut com a Ageing report 2024 (Informe sobre l’envelliment 2024).

Notícies relacionades

Calendari laboral de Catalunya del 2023 (amb tots els dies festius)

MicroBank augmenta un 20,6% els crèdits a emprenedors

Així, després d’elevar el volum de l’economia espanyola, el pes de la despesa en pensions cau, ja que es projecta sobre un PIB més inflat, si bé passa el mateix amb els ingressos. Encara no existeixen noves projeccions oficials dels paràmetres d’ingressos i despeses del sistema de pensions sobre la base del nou nivell del PIB.

Alguns primers càlculs, però, poden servir d’orientació: la despesa en pensions contributives del 2023 (161.067 milions d’euros) representava l’11% del PIB d’aquell any. Després de la revisió de l’INE del 18 de setembre, el pes d’aquesta despesa en pensions cau entorn del 10,75% (0,25 punts menys) del PIB el 2023. A mesura que es jubilin els baby-boomers, que acumulen salaris més alts i són més nombrosos que els seus predecessors i successors, el pes de la despesa en pensions sobre el PIB s’anirà incrementant fins a assolir un pic del 17,6% del PIB, segons projecta l’Eurostat, per al 2050.