Espanya aspira a reduir a la meitat el 2030 les morts per contaminació

S’estima que el 2019 la mala qualitat de l’aire va provocar almenys 11.952 morts prematures a Espanya. La majoria d’aquestes morts, relacionades amb malalties cerebrovasculars i pulmonars que empitjoren amb la pol·lució, així com amb altres patologies respiratòries cròniques i alguns tipus de càncer associats a l’exposició a entorns contaminats. Segons els càlculs del Ministeri per a la Transició Ecològica, responsable de l’elaboració d’aquest pla estratègic, les retallades d’emissions previstes per als pròxims anys reduiran fins a un 49% les morts prematures associades a la pol·lució a Espanya. L’objectiu és que per al 2030 les xifres de mortalitat relacionades amb aquest fenomen no superin els 6.095 casos anuals, la meitat que el 2019.

Diòxid de sofre

La previsió és que, amb l’aplicació de les mesures previstes en aquest pla, es produeixi un descens de fins al 60% en la concentració de certs contaminants a l’atmosfera. Almenys sobre el paper, s’espera una reducció de gairebé el 60% en la presència de diòxid de sofre (un derivat directe de la crema de combustibles fòssils i de processos industrials relacionats amb la refineria de petroli o la farga de metalls). També s’espera un descens substancial de les concentracions atmosfèriques d’òxids de nitrogen (també relacionats amb el trànsit viari), de diòxid de carboni (el gran accelerador del canvi climàtic) i de partícules fines (una de les substàncies que més contribueix a la mala qualitat de l’aire a les ciutats).

Fa anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que "respirar aire contaminat s’ha convertit en la principal amenaça ambiental de la nostra era". A escala global, s’estima que la majoria de la població està exposada a nivells perillosos de contaminació i que, en total, aquest fenomen provoca anualment unes set milions de morts prematures. En el cas d’Europa, segons confirmen diversos estudis, en els últims 20 anys s’han produït millores substancials en les polítiques per millorar la qualitat de l’aire, però, tot i així, encara no s’ha arribat a uns estàndards segurs i saludables per al conjunt de la població europea.

A Espanya, segons dades de l’Observatori de Sostenibilitat, Madrid i Barcelona destaquen com les ciutats amb pitjor qualitat del país. Altres metròpolis espanyoles com Granollers, Mollet del Vallès, Leganés, Marbella, Granada, Granollers i Múrcia també registren nivells de pol·lució atmosfèrica excessivament alts i que resulten "incompatibles amb una bona salut". Sobretot a les zones més vulnerables d’aquestes ciutats. En aquests moments, s’estima que pràcticament cap gran ciutat espanyola compleix tots els límits europeus per lluitar contra la contaminació.

La demanda elèctrica

Notícies relacionades

MicroBank augmenta un 20,6% els crèdits a emprenedors

Iberdrola, amb la transició energètica

El full de ruta planteja un creixement de la demanda d’electricitat del 34% fins al 2030 respecte al 2019. És un creixement molt més elevat que el 5% que es plantejava en el PNIEC que es va elaborar el 2021 i que ara s’actualitza. A més, si es compara amb el 2023, quan el consum d’electricitat va retrocedir a nivells de fa dues dècades, el nivell previst pel pla per al 2030 implica un augment del 45%.

En conjunt, el Govern estima que la posada en marxa del nou PNIEC servirà per impulsar un creixement del 3,2% del PIB en l’horitzó del 2030 davant un escenari sense mesures. A més, es calcula que la despesa energètica mitjana de les llars –del 7,8% de la seva renda el 2019– baixarà al 5,7% el 2030, amb més incidència en les llars de renda baixa. Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica atribueixen el fort creixement de la demanda elèctrica en els pròxims set anys a "la quantitat de projectes que s’estan presentant, en diferents graus de maduresa, entre els quals s’inclouen projectes relacionats amb l’hidrogen verd, la descarbonització industrial, la digitalització, la intel·ligència artificial i l’electrificació dels ports", entre d’altres.