El mercat de lloguer reclama pisos més petits per reduir els preus

Un estudi adverteix que el ritme de creixement de l’oferta està encara molt lluny del de la demanda / El 17,5% dels barcelonins destinen més del 35% dels seus ingressos a l’arrendament

El mercat de lloguer reclama pisos més petits per reduir els preus
4
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

El problema del lloguer d’habitatges és tan divers a Espanya com famílies hi ha buscant pis. "Cada ciutat té una situació particular, fins i tot cada barri, i és complicat trobar una solució global". Ho afirmen Alfonso Benavides i Carlos Olmos, coautors de l’estudi El mercat residencial de lloguer a Espanya de l’Urban Land Institut (ULI) presentat ahir a la fira The District. El saló dedicat al mercat immobiliari va voler dedicar una part del temps de l’edició d’aquest any a tractar algunes de les situacions que més afecten els ciutadans corrents. No únicament els grans inversors o els fons internacionals.

I per això, en aquest espai de la Fira de Barcelona on predominen el vestit fosc i els vestits sobris amb americana i on totes les ponències són exclusivament en anglès, es va parlar també de pisos socials, de com preparar els edificis per al canvi climàtic, de les connexions per al cotxe elèctric i del lloguer. La tendència, asseguren Benavides i Olmos, passa per una demanda d’habitatges de cada vegada menor mida, "perquè així resulti menys costós i més assequible per als arrendataris", van remarcar.

En una projecció de futur, van explicar els dos investigadors, "els preus del lloguer a Espanya baixaran previsiblement, però no ho farà, en canvi, el preu que es pagui per metre quadrat, que sí que pujarà". En el cas de Barcelona, assenyala l’informe de l’ULI, en aquests moments hi ha un 17,5% de la població que destina més del 35% dels seus ingressos a pagar el lloguer.

De l’estudi presentat al fòrum de The District es conclou, a més, que el ritme de creixement de l’oferta d’habitatge està encara molt lluny del de la demanda. "S’ha de tenir en compte que entorn del 50% de les noves llars que es creen a Europa les formen persones arribades d’altres països i que s’ha d’adaptar el mercat residencial a aquestes noves necessitats", va incidir Olmos.

No hi ha una solució universal

"Amb l’accés a l’habitatge no funcionarà un únic remei, una fórmula única, sinó que caldrà orquestrar diferents solucions de manera coordinada", va remarcar per la seva banda Benavides després de la presentació de les grans xifres del mercat de l’arrendament a Espanya. Això passa, va llançar el també assessor sènior de Jones Lang LaSalle (JLL) a Espanya, "evidentment per la col·laboració publicoprivada, però també per polítiques fiscals que potenciïn la rehabilitació d’immobles envellits o per accelerar tramitacions urbanístiques que facin més flexible el canvi d’usos del sòl o, arribat el cas, la possibilitat de poder elevar alguna planta més en un edifici", va posar d’exemples.

Vist el fort creixement de la demanda, "no seran suficients una o dues iniciatives per compensar el desequilibri amb l’oferta. Serà necessari un paquet d’iniciatives, de les quals les més importants han d’anar encaminades a incrementar substancialment –al més aviat possible– l’oferta d’habitatge de lloguer, especialment l’assequible, i la d’habitatge amb algun grau de protecció (habitatge públic)", indica l’informe.

Els promotors immobiliaris alerten, així mateix, de la bretxa creixent que existeix entre els costos de rehabilitació de pisos antics per posar-los de lloguer i la construcció de pisos nous. "La reforma és una tendència a tot Europa, però aquí ens trobem que és un procés lent pels permisos que s’han de sol·licitar", assenyalen els dos experts de l’ULI.

Les ciutats més dinàmiques

L’anàlisi, de què ara se n’ha presentat una tercera edició, s’elabora a partir de dades obtingudes a les nou ciutats espanyoles més grans i mostra índexs relatius a la demanda, l’oferta i la capacitat de pagament. Aquesta part numèrica del treball és acarada també amb un grup d’experts del sector immobiliari. Entre altres conclusions, constata que les ciutats de Màlaga i de València són ara mateix les més dinàmiques d’Espanya, mentre que, centrats en l’àmbit metropolità català, aquest dinamisme el lideren Terrassa (Vallès Occidental) i Viladecans (Baix Llobregat).

En qualsevol cas, van insistir els dos ponents, s’ha d’insistir en la necessitat que el públic i el privat col·laborin, treballin a l’uníson, per regular un mercat que, segons moltes veus, es troba en una situació d’emergència.

La fira The District obre les portes entre protestes d’activistes

Notícies relacionades

Un centenar d’activistes en favor del dret a l’accés a l’habitatge es van concentrar ahir a primera hora a les portes del recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona per mostrar les seves reclamacions als assistents a la fira immobiliària The District. Els manifestants denuncien el caràcter especulador que tenen algunes de les empreses que són presents en aquest saló que ahir va obrir les portes. En aquesta ocasió, a diferència de les anteriors, la protesta es va portar a terme sense incidents i respectant l’entrada dels congressistes al recinte.

La tercera edició de The District espera la participació de més de 12.000 persones. El certamen, dedicat a la inversió immobiliària, compta amb l’assistència de 1.200 operadors internacionals, escoltarà uns 400 ponents especialistes i acollirà 600 trobades cara a cara.