Treball planteja més hores lliures el 2025 pel retard en la reducció de jornada

Aquí Yolanda Díaz planteja que els empleats que vegin reduïda la seva jornada laboral fins a les 38,5 hores aquest any puguin acumular les hores alliberades i gastar-les entre el que queda d’aquest exercici i el següent. I quan l’any que ve la jornada baixi a 37,5 hores setmanals, fer el mateix entre el 2025 i el 2026. Com si fossin dies de vacances no disfrutats, que moltes empreses permeten gastar durant l’any vinent. Per a un empleat que avui treballi 40 hores setmanals i mantingui un horari de vuit hores setmanals, reduir la jornada màxima a 38,5 hores setmanals suposa guanyar vuit dies i mig de vacances a l’any.

Malgrat que popularment es quantifica el temps de treball per dies –vuit hores al dia– o setmanes –40 hores a la setmana–, legalment el còmput de les hores que ha de realitzar un empleat s’estableix de manera anual. Actualment, la referència de les 40 hores setmanals es tradueix en un màxim anual de 1.826 hores i 27 minuts. Més no pot treballar una persona, a excepció d’unes 80 hores extres a l’any.

Sector de la construcció

Aquesta manera de distribuir la jornada permet que, per exemple, en sectors com la construcció sigui habitual treballar diàriament fins a 10 hores i després es compensi amb més dies de vacances al llarg de l’any.

Ara, en el marc de la reducció de jornada, Treball vol rebaixar primer el temps màxim a 38,5 hores setmanals –cosa que equivaldria a 1.758 hores a l’any– i després a 37,5 hores setmanals –1.712 hores a l’any.

La demora en les negociacions per rebaixar el temps màxim de treball es traduirà en el fet que, si arribés a entrar en vigor aquest any la norma, els treballadors afectats no tindrien marge per disfrutar de la rebaixa. És per això que la idea que ha posat sobre la taula Treball, i que està sent objecte de negociació, és traduir el temps guanyat pels treballadors en hores o dies de lliurança i que aquests es recuperin entre finals del 2024 i el 2025.

Per exemple, si una persona continua treballant vuit hores al dia i actualment té una jornada setmanal de 40 hores, quan la llei apliqués les 38,5 hores setmanals, aquest treballador guanyaria uns vuit dies i mig. Quan entressin en vigor les 37,5 hores setmanals, el guany respecte a la situació actual seria d’entre 12 i 14 dies a l’any de lliurança.

Treball insisteix per activa i per passiva que no renuncia que la primera rebaixa a les 38,5 hores setmanals promesa per a aquest 2024 entri en vigor aquest mateix any. I que el següent esglaó, a les 37,5 hores, faci el mateix el 2025. No obstant, atès l’avançat que està l’exercici i que després de la negociació amb patronals i sindicats ve la dels partits al Congrés, Treball ha obert la porta a una mena de transició per complir amb el seu programa i alhora aprovar una cosa que sigui factible aplicar.

Que la llei entri en vigor –si finalment aconsegueix les majories parlamentàries– aquest mateix any no és fútil per als empleats a temps parcial, que podrien veure augmentades les seves remuneracions ja aquest mateix any, tot i que l’aplicació de les hores per als empleats a temps complet fos més dilatada en el temps.

Pendents de la patronal

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb aquesta combinació, Treball no incompliria formalment el seu programa electoral, si bé sí que dilataria en el temps gran part de la seva aplicació, els treballadors ja començarien a generar temps extra des d’aquest any i les empreses tindrien marge per organitzar-se i distribuir el temps extra a mitjà termini. I és que la taula de diàleg social s’ha allargat més de l’esperat per als partidaris de la mesura.

«Fa més de nou mesos que negociem, és temps més que suficient», recordava durant l’última reunió el vicesecretari general d’UGT, Fernando Luján. «Això no pot allargar-se sine die», va rematar la secretària d’acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente. La taula segueix encara oberta i pendent després la negociació amb els grups parlamentaris, l’entrada en vigor de la norma no arribaria, com a molt d’hora, fins a finals d’any. No obstant, aquesta flexibilitat en l’aplicació depèn de l’actitud i les decisions que acabi adoptant la CEOE. Si acaba entrant en l’acord, Treball i els sindicats podrien acceptar més marge per fer aterrar la mesura i, si no ho fa, Díaz podria endurir les condicions per a les empreses.