Catalunya demana 8.300 milions al Govern per finançar pisos

Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, la comunitat catalana ha rebut més de 1.200 milions d’euros per part del Govern central per a més de 26.000 habitatges, dels quals 9.000 van ser de nova construcció i 16.900 de rehabilitats, segons va informar la ministra Rodríguez. Ara, busca obtenir més diners. En concret, Paneque va afirmar que per arribar a aquesta meta de 50.000 habitatges, necessiten mobilitzar 8.300 milions fins al 2030.

I una de les maneres d’arribar a aquesta quantia serà a través del finançament estatal. El punt de partida és bo ja que, a diferència de moltes comunitats, Catalunya ha aplicat la llei d’habitatge al declarar zones tensades en 140 municipis i Rodríguez va assegurar que ara ho ampliaran a 131 municipis més, que significa el 90% de la població catalana". "Això implica que a Catalunya puguem estar prenent accions extraordinàries per donar resposta al problema", va dir.

Unes hores abans, Rodríguez havia advertit les regions insubmises, que no compleixen la legislació d’habitatge, com la comunitat de Madrid, que el Govern central pot negar les ajudes públiques segons l’article 18.5 de la llei. No obstant, a Catalunya "el Govern d’Espanya continua adoptant mesures extraordinàries per revertir aquesta situació d’àrees tensades perquè deixin de ser-ho", va afegir.

Cessió de sòl públic

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segons va avançar Paneque, el gruix de les 50.000 construccions anunciades pel president Illa, uns 35.000 habitatges, seran de promoció directa, mentre que les 15.000 restants es realitzaran a partir de la cessió de sòl públic durant 75 anys.

A més, el propòsit del nou govern català és evitar els errors del passat amb el compromís que no passin més de 30 mesos des que s’assigna un habitatge a una família fins que pot entrar a viure-hi. I per això, en la reunió amb l’Executiu la consellera també va plantejar "agilitzar" els tràmits administratius i urbanístics de les noves promocions per evitar que els temps s’estenguin.